L'aprovació de la prohibició de la compra especulativa es complica. Junts -i també el PP- ha anunciat aquest dimarts que portarà la proposició de llei dels Comuns al Consell de Garanties Estatutàries, fet que posa en risc el calendari amb el qual comptaven els impulsors de la mesura. Els juntaires apunten que la petició del dictamen implica que la norma ja no es pugui debatre i aprovar fins a la tardor mentre que els Comuns no perden l'esperança que es pugui agilitzar la decisió de l'òrgan consultiu i que la llei arribi a temps per a l'últim ple, just d'aquí a quinze dies. El portaveu parlamentari de Junts, Salvador Vergés, ha criticat que la proposta acordada entre el Govern i els Comuns a canvi dels pressupostos "afecta un dret fonamental com és el dret a la propietat". El PSC, ERC i els Comuns havien acordat tramitat per via ràpida la votació perquè entrés en vigor a l'estiu, però el calendari queda ara en dubte.
De moment, el ple d'aquesta setmana votarà a favor de la tramitació per lectura única de la proposició de llei dels Comuns. El partit de Govern i els seus socis ho havien acordat perquè la norma es pogués debatre i aprovar en l'últim ple abans de l'estiu, previst pels dies 22 i 23 de juliol. Ara bé, un cop es faci aquest primer pas, i uns dies abans de l'última sessió del curs polític, serà el moment en què Junts demanarà el dictamen al Consell de Garanties Estatutàries. La decisió d'aquest òrgan és de caràcter consultiu, però la impugnació suposa que es depengui dels tempos per si la proposició de llei es manté o cau del ple. Els comptes són clars: si la norma no arriba a l'últim ple del curs, no hi ha cap més ple ordinari fins a l'octubre, ja que el primer del nou curs serà a finals de setembre amb el debat de política general.
Junts, més enllà d'una suposada vulneració del dret a la propietat, ha lamentat que la llei dels Comuns afecta les competències dels ajuntaments i que els situa la responsabilitat d'aplicar la norma. També lamenten que les esquerres parlamentàries vulguin aprovar la norma per la via ràpida i que abans no vulguin escoltar en comissió els col·legis professionals -Som Habitatge considerava aquest dilluns que la mesura és "anticonstitucional"-. Per tot plegat, Vergés ha denunciat que les polítiques d'habitatge depenen dels Comuns i, segons ha dit, això perpetua "la inseguretat jurídica". "El tripartit continua errat en el diagnòstic, falten 125.000 habitatges nous i la llei dels Comuns farà que no se'n puguin construir", ha opinat el portaveu parlamentari de Junts.
Els Comuns acusen Junts de treballar per la patronal
"La patronal mana i Junts executa". Aquesta ha estat la resposta dels Comuns després de conèixer la decisió de Junts. El portaveu parlamentari David Cid ha considerat que hi ha marge d'aprovar la llei abans de l'estiu, tot i que fonts de la cambra consideren que el calendari no dona marge al Consell de Garanties Estatutàries per posicionar-se abans de l'últim ple del curs. En tot cas, Cid ha defensat que la seva llei és "robusta" a nivell jurídic i ha recordat que, un cop s'aprovi el tràmit de lectura única, s'obrirà un període d'esmenes en què s'obren a introduir els plantejaments del PSC, ERC i la CUP. "Junts només intenta posar pals a les rodes en habitatge i crea un tripartit amb PP i Vox", ha sentenciat Cid.
Els partits amb els quals compta els Comuns per negociar la llei s'hi posen de cara, però amb peticions pròpies. ERC ha dit que hi ha coses de la llei que els agraden, i d'altres que no, com per exemple que siguin els ajuntaments qui tinguin les competències per aplicar la prohibició. "Si fóssim els autors de la llei, hauríem explorat altres vies", ha dit la portaveu republicana Ester Capella que, en tot cas, s'ha posicionat a favor de treure l'habitatge de la lògica especulativa. Per la seva banda, la CUP, a través del diputat, Xavier Pellicer, ha demanat “subsanar les mancances” que veu en la llei dels Comuns.
Des de Palau, el Govern ha mostrat “respecte” per la decisió de Junts, però la portaveu, Sílvia Paneque, ha lamentat que Junts i el PP no tinguin com a “prioritat” l'habitatge i corregir l'emergència habitacional. “Seria bo que centressin els esforços en convertir l'habitatge és una missió de país, i no posar pals a les rodes”, ha afirmat. Al seu torn, el PSC ha assegurat que està estudiant el text però també ha carregat contra la decisió de Junts i el PP: "Els catalans podran valorar qui ha intentat resoldre els problemes en habitatge i qui ha posat més pals a les rodes", ha dit la portaveu parlamentària Elena Díaz.
La prohibició de la compra especulativa va ser la mesura estrella en habitatge que van pactar els Comuns amb el PSC a canvi del "sí" als pressupostos. Va ser al febrer, en el marc dels primers comptes retirats, i en aquell moment ERC va advertir que no compartia alguns dels aspectes. Ara bé, les dificultats perquè el Govern i els republicans tanquessin un acord pels comptes va deixar les converses sobre la compra especulativa en un segon pla. De fet, els Comuns, que ja tenien l'acord amb l'executiu, van fer un pas al costat a l'espera que les negociacions entre Salvador Illa i Oriol Junqueras arribessin a bon port. Amb el "sí" dels republicans, els de Jéssica Albiach van renegociar alguns aspectes dels comptes, però el compromís sobre la compra especulativa es va mantenir intacte.
La proposta dels Comuns passa per una modificació de set articles de la llei catalana d'urbanisme per tal de definir que només es puguin comprar habitatges quan siguin per viure o bé per un familiar directe com poden ser fills, nets, germans o pares. Per esquivar una possible trava del Tribunal Constitucional, la proposta s'emmarca en les zones de mercat tensionat i en els mecanismes de protecció temporal. Si tirés endavant, la proposta donaria la facultat als ajuntaments de poder decidir si apliquen aquesta prohibició de la compra especulativa. La mesura s'emmarca en la llei que marca que les administracions tenen el dret d'utilitzar l'urbanisme per afavorir la cohesió social i que, per tant, aquest objectiu no es pot aconseguir si hi ha especulació d'habitatges.
