L'associació de propietaris de pisos Som Habitatge ha presentat aquest dilluns un informe jurídic en què es carrega amb força contra les propostes que han arribat al Parlament per limitar la compra d'habitatges. Els autors de l'anàlisi, dos professors de dret civil de la Universitat Rovira i Virgili (URV), consideren que les vies plantejades són equívoques perquè "desborden" la funció de l'urbanisme i perquè superen les competències de la Generalitat. Per tot, resolen que les iniciatives que són "inconstitucionals". Aquest parer, però, xoca amb els informes d'altres experts, que validen les fórmules d'intervenció urbanística per frenar la compra pisos i cases amb finalitats especulatives.
El Parlament de Catalunya té sobre la taula dues proposicions de llei sobre aquesta possibilitat, una de les quals -la impulsada pels Comuns- es pretén votar-la durant aquest mateix mes de juliol. Ara bé, l'informe encarregat per Som Habitatge assenyala alguns aspectes sensibles, al seu parer. "La intensitat de la restricció prevista en les les proposicions de llei, en condicionar prèviament qui pot adquirir un bé i amb quina finalitat l'ha de destinar, no només excedeix la funció pròpia de l'urbanisme d'ordenar els usos del sòl, sinó que també afecta el contingut essencial del dret de propietat privada en restringir de manera substancial les facultats inherents a la propietat (article 33 de la Constitució Espanyola) i és, per tant, inconstitucional", estableix en una de les conclusions.
L'estudi el signen el catedràtic Sergio Nasarre i el professor agregat Hèctor Simón, de la URV, que ja han redactat altres informes consultius per a la unió de propietaris Som Habitatge, i apunta que el contingut de la norma per limitar les compres d'habitatge incorreria en una "falta de competència del legislador català". De la mateixa manera, s'arriba a afirmar que les iniciatives "vulneren el dret europeu" per afectar a la lliure circulació de capitals, ja que "no s'aporten, ni per part dels "informes" que les avalen ni per part d'elles mateixes suficients, dades empíriques que justifiquin la mesura". També afirmen que als Països Baixos una proposta similar hauria comportat l'augment del preu de l'habitatge i sostenen que al dret civil existeixen mesures "menys intrusives" per incidir sobre el mercat residencial.
Igualment, critiquen que la mesura es vulgui aplicar als 271 municipis considerats zona residencial de mercat tens, on viu el 90% de la població catalana: consideren que això no és delimitar la norma només "a una zona concreta". A banda, el resum executiu de l'estudi va més enllà de la mera anàlisi jurídica i assegura que els resultats de les polítiques públiques en matèria d'habitatge aplicades els darrers anys a Catalunya són "negatius".
Tanmateix, tornant als matisos sobre les proposicions de llei, consideren que podrien incórrer també en "vulnerar la llibertat d'empresa" perquè es restringeix l'activitat immobiliària "a un sol tipus de negoci". A més, resolen que es genera "un tracte territorialment asimètric entre propietaris" i asseguren que això, en tot cas, ho hauria de regular l'Estat.
El Govern i els seus avals tècnics
Tot plegat va en contra del parer d'un dels impulsors d'aquesta idea, de limitar les compres especulatives. En concret, va ser el jurista Pablo Feu qui va argumentar que l'urbanisme català té molt de camp per córrer a l'hora de poder regular els usos dels habitatges. A partir d'aquesta primera pista es van anar encarregant altres informes, i el Govern de Salvador Illa (PSC) va concloure que ja hi ha prou aval per tirar endavant una norma que restringeixi les compres d'habitatge a Catalunya. Ara falta veure si els grups parlamentaris es posen d'acord per tramitar una norma d'aquest tipus i si després els tribunals la validen. De moment, emergeixen veus discordants.
