La primera reunió a tres bandes organitzada per l'independentisme per desbrossar el camí de la nova legislatura s'ha tancat sense cap acord, però amb un moviment rellevant de portes endins. Segons diverses fonts consultades per NacióDigital, Junts ha verbalitzat davant dels negociadors d'ERC i la CUP que aspira a la presidència del Parlament, una plaça que els anticapitalistes també s'han mostrat disposats a assumir. La formació de Laura Borràs i Carles Puigdemont argumenta que, amb els resultats electorals a la mà -només un escó menys que ERC- i tenint en compte els precedents -la presidència del Parlament, en les últimes legislatures, ha correspost a la segona força independentista-, els correspon el principal càrrec institucional de la cambra.

La verbalització d'aquesta aspiració de Junts arriba quan queden només tres dies per constituir el nou Parlament i tres setmanes perquè se celebri el primer debat d'investidura, al qual Pere Aragonès pretén arribar-hi amb el suport afermat, com a mínim, de Junts i de la CUP. Fonts de la negociació són optimistes sobre l'acord per la mesa -els anticapitalistes hi entraran gràcies a la cessió d'un dels llocs que pertoquen als republicans i als de Borràs- i també sobre la investidura en segona volta d'Aragonès. Una de les incògnites que no s'han clarificat en la trobada a tres bandes és quin paper jugarà la líder de Junts, vinculada a la presidència del Parlament i també a una vicepresidència del Govern. Segons les fonts consultades dels tres partits presents a la reunió, Junts no ha explicitat en cap moment el nom de Borràs com a possible presidenta de la cambra catalana. "Tot està obert", insisteixen veus de la negociació.

Càrrecs a banda, la formació de Puigdemont -aquests dies més pendent de l'aixecament de la immunitat al Parlament Europeu i de l'estratègia de defensa davant la justícia comunitària que de les negociacions a Catalunya- insisteix en la necessitat de pactar un acord de legislatura del conjunt de l'independentisme. La discussió es basa en el marge que es dona al diàleg amb l'Estat. En l'horitzó hi plana una data, que és la de les properes eleccions municipals, previstes per la primavera del 2023. La intenció de Junts és que el marge per a l'entesa amb el govern espanyol no sigui inconcret per, si arriba el moment, preparar un nou pols amb l'Estat. L'acord sobre el "marc de la legislatura", si hi és, s'espera per després de la constitució del Parlament, ja de camí a la investidura d'Aragonès. Una altra cosa serà assolir una entesa encara més complexa, sobre el full de ruta. Les estratègies de fons en el si de l'independentisme són més dispars.

El moviment de Junts en relació a la presidència del Parlament contrasta amb el posicionament, almenys públic, de la coalició CUP-Guanyem. Els anticapitalistes han manifestat repetidament la voluntat d'assumir la presidència de la cambra si es concreta una entesa per a la legislatura. Ho van fer en les trobades bilaterals de la setmana passada i també en la trilateral d'aquest dimarts, tal com han certificat en el comunicat emès després de la reunió al Parlament. En la carpeta del Parlament, la CUP ha comptat amb el suport públic d'ERC, defensora que la presidència de la cambra recaigui en una dona d'esquerres i independentista. Ara bé, fonts de anticapitalistes admeten la possibilitat que sigui Junts qui finalment ostenti aquesta responsabilitat. Intueixen que l'estratègia negociadora de Junts -es busca un acord que probablement arribarà en temps de descompte- persegueix assegurar-se el lideratge del Parlament.

Segons les fonts consultades per aquest diari, el grup parlamentari que lidera Dolors Sabater estaria més a prop de disposar d'un lloc a la mesa de la cambra catalana. Aquesta seria la quota de responsabilitat atorgada a la CUP, que en els darrers dies ja ha posat el focus en la necessitat de preservar la sobirania del Parlament davant d'ofensives judicials que comprometen debats i càrrecs públics. El nom proposat pels anticapitalistes, segons ha avançat aquest dimarts NacióDigital, és Pau Juvillà, diputat per Lleida. En qualsevol cas, en la cimera d'aquest dimarts, tancada sense un acord definitiu, s'han debatut compromisos en clau de resposta a la crisi sanitària, social i econòmica, com el desplegament de la renda bàsica universal o la regulació del preu del lloguer, i aspiracions en la carpeta nacional, com l'exercici del dret a l'autodeterminació.

[noticiadiari]2/217055[/noticiadiari]
En paral·lel a la negociació amb ERC i Junts, la CUP està completant un procés de deliberació intern de les assemblees territorials per fixar una posició comuna en relació a la sessió constitutiva de divendres. El ple del Parlament, que escollirà la mesa de la cambra i designarà el relleu de Roger Torrent a la presidència, aportarà pistes sobre la composició posterior del Govern. Ara mateix, tal com es desprèn de les converses de les últimes setmanes, l'acord en relació a la formació de l'executiu gravita entorn d'ERC i Junts. Les fonts consultades apunten a la implicació la CUP, però descarten la seva entrada al Govern. Per tant, la col·laboració se circumscriuria al Parlament.

Tot i que no es preveu que se n'anunciï cap pacte aquest dimecres, la retirada de la immunitat als eurodiputats Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, així com la revocació del tercer grau als presos polítics, han fet que els tres partits independentistes hagin respost alineats a la ingerència judicial espanyola. La concordança en els missatges durant tota la jornada pot ser el preludi d'una fotografia d'acord al Parlament. La negociació a la cambra ja arriba al temps de descompte.