El fet que els tribunals estiguin marcant el compàs de la legislatura ha situat els lletrats del Parlament en un insòlit paper protagonista. La mesa de la cambra es reuneix aquest dijous amb un doble repte: gestionar la suspensió amb caràcter immediat dels diputats processats per rebel·lió ordenada per Pablo Llarena i explorar si és viable la insòlita substitució temporal de tots ells plantejada pel jutge del Suprem.

A la complexitat jurídica que hauran d'analitzar els serveis jurídics per plantejar com es materialitza la suspensió se suma la política. L'independentisme titlla la suspensió d'"injusta", reivindica la defensa dels drets d'uns diputats que no han estat jutjats ni condemnats i ultima el que pot definir-se com una "desobediència soft". Si el jutge planteja fórmules "creatives", l'aposta que guanya més força serà adaptar-se a la suspensió amb un mecanisme que també begui de la creativitat i s'assembli a la situació aplicada fins ara.

JxCat i ERC s'han reunit aquesta tarda per coordinar-se en la resposta i han conclòs que, d'entrada, es demanarà un informe als lletrats que es portarà a la Comissió de l'Estatut dels Diputats, d'on en resultarà un dictamen que previsiblement serà sotmès a la votació del ple. Segons ha pogut saber NacióDigital, els membres independentistes de la mesa es decanten per resoldre aquest dijous que els diputats suspesos per Llarena puguin delegar el vot de forma temporal mentre es resol en comissió com s'aplica la suspensió i substitució temporal dictada pel Suprem. Una cosa tenen tots clara: no demanaran a cap diputat que renunciïn a l'acta, una màxima que ha defensat el president de la Generalitat, Quim Torra, des d'Escòcia.

Ara bé, permetre que els diputats deleguin el vot a l'espera que es resolguin tots els tràmits parlamentaris col·lisiona amb l'ordre de suspensió automàtica ordenada pel jutge i que hauria de tenir una traducció en la retirada de vot i sou de forma automàtica. Si això no es produeix amb immediatesa, penalistes consultats apunten que s'estaria produint una desobediència. Si es fa cas de la resolució, els diputats ja no haurien de poder votar al ple previst per al 18 de juliol. Dues podrien ser les solucions per sortejar aquest escull: accelerar el tràmits parlamentaris o ajornar la sessió prevista fins tenir una resposta definitiva, un escenari que està sobre la taula. I tot això, mentre les defenses dels diputats sostenen que poden recórrer la resolució en els propers quatre dies.

El risc de votar la suspensió en el ple

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha deixat clar aquest dimecres que no accepta la interlocutòria del Suprem i ha instat el Parlament a respondre "de manera col·lectiva" en defensa de la seva sobirania. També el conseller de Territori, Damià Calvet, ha afirmat en una entrevista a La Xarxa que la seva aposta serà "mantenir els drets polítics dels diputats electes". La preferència de la majoria de Junts per Catalunya i ERC és que l'exposició de la mesa presidida per Roger Torrent a l'acció dels tribunals sigui la menor possible. Aposten per estudiar quina és la suspensió menys lesiva per als diputats aprofitant l'escletxa que obre el jutge amb el plantejament d'una substitució temporal que no recull cap normativa vigent i que els serveis jurídics han de plantejar com aplicar.

Així, doncs, aquest dictamen que es faria en comissió i que es votaria al ple recolliria una suspensió i podria retirar el sou dels diputats però contemplar una fórmula tan inèdita com l'escletxa plantejada per Llarena per garantir que el seu vot té una translació. Com que la resolució és tan ambigua i xoca amb la normativa de la cambra, l'independentisme podria optar per una solució intermitja que no passi per incorporar temporalment diputats -com suggereix el jutge-, però tampoc per ignorar la interlocutòria, sinó forçar una interpretació que, a la pràctica, mantingui la situació actual de delegació de vot permanent dels diputats represaliats. La concreció i la decisió final, però, es prendrà en comissió i, per ara, es busca guanyar temps.

[blockquote]La comissió de l'Estatut dels Diputats podria forçar una interpretació laxa de la resolució que permeti mantenir la delegació del vot dels diputats represaliats[/blockquote]
Tot plegat, mentre els diputats de JxCat més propers a Carles Puigdemont i el vicepresident primer de la mesa, Josep Costa, plantegen una desobediència amb tots els ets i uts i defensen que en cap cas el Parlament pot acabar avalant una suspensió, ni de forma total ni parcial. També la CUP ha deixat clar que cal desobeir Llarena si realment el Govern vol demostrar que no transita per una via autonòmica.

Risc per a la mesa

Amb tot, el risc per a la mesa hi és des del moment en què la suspensió no s'aplica de forma immediata i se sotmet a votació del ple. JxCat i ERC s'escudaran, però, en la imprecisió de la resolució i en el temps que necessiten els serveis jurídics per determinar com s'executa. L'article 25 del reglament del Parlament preveu que el ple pugui votar suspensions de diputats quan hi ha un processament ferm, malgrat que els penalistes asseguren que aquesta norma de la cambra catalana no està per sobre de la llei d'enjudiciament criminal que ha aplicat Llarena i que, per tant, en cap cas aquest mecanisme pot revocar la suspensió.

[blockquote]Quim Torra: "No demanarem a cap dels nostres diputats que renunciï a l'acta"[/blockquote]
Fonts de JxCat sostenen que tenen sobre la taula dues normes que "col·lisionen": l'ordre del jutge i el reglament del Parlament, que permet votar suspensions de diputats. Segons ha pogut saber NacióDigital, dues són les normatives que estan tenint en compte els lletrats per elaborar un informe que reflectirà algunes de les contradiccions de les interlocutòries del Suprem. La primera, l'article del reglament del Parlament mencionat; i la segona, la Constitució. En concret, l'article 55.2, que recull que la suspensió aplicada fa referència a casos de terrorisme -la pròpia jurisprudència del TC entén per terrorisme l'ús d'armes de guerra i explosius-, un supòsit que no es dona en els fets atribuïts als dirigents processats. De fet, el processament ferm va fer referència explícita a una "rebel·lió sense violència".

"No demanarem a cap dels nostres diputats que renunciï a l'acta", ha insistit Torra, que ha denunciat la falta de divisió de poders a l'estat espanyol. També ERC deixa clar que no demanarà a cap dels seus diputats que renunciï a l'escó. De fet, el jutge no obliga a renunciar-hi, sinó que, en virtut de "no alterar majories parlamentàries", planteja una inaudita substitució temporal dels diputats afectats fins que hi hagi o una condemna i quedin inhabilitats per sentència o una absolució que els retorni al càrrec. És una possibilitat que obre malgrat que no ho preveu ni la Constitució ni la LOREG.

L'oposició exigeix que no es votin resolucions judicials

"Les resolucions judicials s'han de complir i no es poden sotmetre a una votació", ha defensat el líder del PSC, Miquel Iceta. Els socialistes qüestionen la resolució de Llarena però sostenen que s'ha d'acatar. Veuen una escletxa en el fet que plantegi una "suspensió temporal" per "no adulterar" majories i per això centren el focus en l'informe que facin els serveis jurídics i els lletrats del Parlament sobre com fer compatible la suspensió amb la substitució temporal. El que sí alerten, però, és del risc que suposa per a la mesa sotmetre a votació del ple la suspensió.

[blockquote]Miquel Iceta: "Les resolucions judicials s'han de complir i no es poden sotmetre a una votació"[/blockquote]
"No podem comprometre més la institució", sostenen veus del PSC, que asseguren que es pot trobar un "carril central" si els lletrats aconsegueixen un mecanisme que equilibri el compliment de la resolució i el manteniment de la majoria parlamentària. La denúncia política de la situació, sostenen, es pot fer fora de l'hemicicle com el sobiranisme va fer la setmana passada a les portes del Parlament quan va exigir l'alliberament dels presos. Els comuns, per la seva banda, deixen clar que seran "coherents" en la defensa dels drets dels diputats i sostenen que probablement la votació al Parlament "no tindrà efectes", no només perquè no es pot revocar l'ordre de Llarena, sinó perquè la votació pivotarà més en esmenar la plana al jutge que no pas en desacatar.

La líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, ha advertit que serà implacable en la seva resposta i ha exigit que no es voti cap resolució judicial al Parlament. "No hi ha reglament del Parlament que pugui passar per sobre", ha advertit Arrimadas. En la mateixa tessitura se situa al PP. "Els membres de la mesa ja tenen experiència i ja han vist què hem viscut lamentablement", ha deixat anar Xavier García Albiol apuntant ja que els tribunals actuaran per molt soft que sigui la desobediència.