Una de les evidències més clares del cas Palma Arena és que el sistema d'operar d'Iñaki Urdangarin i els seus socis era d'una simplicitat extraordinària. De fet, si es confirmen les revelacions periodístiques, al final la conclusió és que era tan fàcil passar el platet que Iñaki Urdangarin hauria d'haver estat un monjo de la Trapa per deixar passar l'ocasió. Pagaven empreses, fundacions, entitats, ajuntaments ii governs autonòmics, tots ells sense preguntar mai res i a partir de sobreentesos que han de ser molt clars.
¿Per què ningú no es va estranyar gens ni mica del fet que un membre de la monarquia anés pel món demanant diners per la patilla? Quina és la raó per la qual no consta que algú els digués que no? Com és que quadrava tan bé l'ostentació del palauet de Pedralbes amb l'escassa activitat professional de la parella Urdangarin-Borbó?
No costa gaire deduir que els empresaris de Mallorca, com a col·lectiu, deuen ser els més alleugerits amb l'esclat del cas Palma Arena. Tants anys de gratar-se la butxaca, ja sigui per un iot nou o per a un palauet a Pedralbes, els deu haver deixat fins al capdamunt de la Borbotaxa.
ARA A PORTADA
Publicat el 27 de desembre de 2011 a les 22:59
Et pot interessar
-
Política
Uns 3.000 jutges i fiscals es manifesten contra el govern espanyol davant el Tribunal Suprem
-
Política
Junqueras dona marge al PSOE pel finançament: «És més important el contingut»
-
Política
PSC i Junts a Barcelona: mateix model de ciutat, cap concessió
-
Política
Feijóo encara un congrés plàcid després de silenciar el contrapoder d'Ayuso
-
Política
El Suprem rebutja retransmetre en directe de la declaració de Santos Cerdán
-
Política
La família de Guillem Agulló demana a Illa que li retorni el Premi després de relegar-lo