Una de les evidències més clares del cas Palma Arena és que el sistema d'operar d'Iñaki Urdangarin i els seus socis era d'una simplicitat extraordinària. De fet, si es confirmen les revelacions periodístiques, al final la conclusió és que era tan fàcil passar el platet que Iñaki Urdangarin hauria d'haver estat un monjo de la Trapa per deixar passar l'ocasió. Pagaven empreses, fundacions, entitats, ajuntaments ii governs autonòmics, tots ells sense preguntar mai res i a partir de sobreentesos que han de ser molt clars.
¿Per què ningú no es va estranyar gens ni mica del fet que un membre de la monarquia anés pel món demanant diners per la patilla? Quina és la raó per la qual no consta que algú els digués que no? Com és que quadrava tan bé l'ostentació del palauet de Pedralbes amb l'escassa activitat professional de la parella Urdangarin-Borbó?
No costa gaire deduir que els empresaris de Mallorca, com a col·lectiu, deuen ser els més alleugerits amb l'esclat del cas Palma Arena. Tants anys de gratar-se la butxaca, ja sigui per un iot nou o per a un palauet a Pedralbes, els deu haver deixat fins al capdamunt de la Borbotaxa.
ARA A PORTADA
Publicat el
27 de desembre de 2011 a
les 22:59
Et pot interessar
-
Política
Illa reivindica la immigració en l'entrega de les Creus de Sant Jordi: «No deixarem ningú sense drets»
-
Política
Puigdemont fa costat a Pujol: «L'acompanyaria amb molt de gust a Madrid»
-
Política El «primer els de casa» de PP i Vox arriba al Congrés
-
Política
El govern espanyol aprova un pla per l'habitatge que blinda els pisos protegits
-
Política
L'Audiència Nacional cita Jordi Pujol a Madrid per declarar al judici contra la família
-
Política
Fundem la República estrena col·lecció de llibres amb vuit discursos de «rauxa i seny»