Una de les evidències més clares del cas Palma Arena és que el sistema d'operar d'Iñaki Urdangarin i els seus socis era d'una simplicitat extraordinària. De fet, si es confirmen les revelacions periodístiques, al final la conclusió és que era tan fàcil passar el platet que Iñaki Urdangarin hauria d'haver estat un monjo de la Trapa per deixar passar l'ocasió. Pagaven empreses, fundacions, entitats, ajuntaments ii governs autonòmics, tots ells sense preguntar mai res i a partir de sobreentesos que han de ser molt clars.
¿Per què ningú no es va estranyar gens ni mica del fet que un membre de la monarquia anés pel món demanant diners per la patilla? Quina és la raó per la qual no consta que algú els digués que no? Com és que quadrava tan bé l'ostentació del palauet de Pedralbes amb l'escassa activitat professional de la parella Urdangarin-Borbó?
No costa gaire deduir que els empresaris de Mallorca, com a col·lectiu, deuen ser els més alleugerits amb l'esclat del cas Palma Arena. Tants anys de gratar-se la butxaca, ja sigui per un iot nou o per a un palauet a Pedralbes, els deu haver deixat fins al capdamunt de la Borbotaxa.
ARA A PORTADA
Publicat el 27 de desembre de 2011 a les 22:59
Et pot interessar
-
Política
Elisenda Alamany presenta candidatura per liderar ERC a les municipals del 2027
-
Política
El PP celebra el nou ajornament en l’oficialitat del català: «Europa no paga xantatges»
-
Política
Collboni envia una carta a 31 alcaldes europeus per demanar-los el suport amb l'oficialitat del català a la UE
-
Política
Espanya persisteix per fer caure el mur contra l'oficialitat del català a Europa
-
Política
El Parlament denuncia la desinversió de l'Estat en infraestructures i els socis d'Illa critiquen l'ampliació del Prat
-
Política
La progressista Ana Ferrer s'aparta de la cursa per la presidència de la sala penal del Suprem i deixa via lliure al candidat conservador