Una de les evidències més clares del cas Palma Arena és que el sistema d'operar d'Iñaki Urdangarin i els seus socis era d'una simplicitat extraordinària. De fet, si es confirmen les revelacions periodístiques, al final la conclusió és que era tan fàcil passar el platet que Iñaki Urdangarin hauria d'haver estat un monjo de la Trapa per deixar passar l'ocasió. Pagaven empreses, fundacions, entitats, ajuntaments ii governs autonòmics, tots ells sense preguntar mai res i a partir de sobreentesos que han de ser molt clars.
¿Per què ningú no es va estranyar gens ni mica del fet que un membre de la monarquia anés pel món demanant diners per la patilla? Quina és la raó per la qual no consta que algú els digués que no? Com és que quadrava tan bé l'ostentació del palauet de Pedralbes amb l'escassa activitat professional de la parella Urdangarin-Borbó?
No costa gaire deduir que els empresaris de Mallorca, com a col·lectiu, deuen ser els més alleugerits amb l'esclat del cas Palma Arena. Tants anys de gratar-se la butxaca, ja sigui per un iot nou o per a un palauet a Pedralbes, els deu haver deixat fins al capdamunt de la Borbotaxa.
ARA A PORTADA
Publicat el
27 de desembre de 2011 a
les 22:59
Et pot interessar
-
Política
L’esquerra a l’esquerra del PSOE i bla, bla, bla
-
Política
Inversió milionària de Barcelona per donar a conèixer Catalunya i els productes del país al turisme
-
Política
Joan Tardà farà tàndem amb Anna Gómez (Dignitat a les Vies) en el corrent intern d'ERC
-
Política
ERC es fa seva la proposta de vincular la regularització de migrants amb el català
-
Política
La CUP vol prohibir la compra d'habitatges per destinar-los a segones residències: «Una família, una casa»
-
Política
Junts retreu al Govern que «compri els invents» dels Comuns en habitatge