09
de març
de
2017, 21:39
Actualitzat:
10
de març,
11:10h
Magistrats del Constitucional en una de les seves reunions. Foto: Europa Press
La composició del Tribunal Constitucional (TC) és un element decisiu dins del sistema instaurat per la Constitució de 1978. Davant del procés sobiranista, esdevé fonamental. En aquest context, l’elecció de nou president de l’organisme guanya encara més rellevància. Ha conclòs el mandat de quatre magistrats, entre ells el de l’actual president, Francisco Pérez de los Cobos, que ja tenen substituts, elegits pel Senat per acord de PP i PSOE: Cándido Conde-Pumpido, Alfredo Montoya, Ricardo Enríquez i María Luisa Balaguer. Demà, el TC es reneix per un tràmit: donar el plácet als nouvinguts. La setmana vinent, aquests prendran possessió i es procedirà a l’elecció del nou president.
El TC té majoria conservadora i tot indica que serà un magistrat d’aquest sector qui s’emportarà la presidència. La candidatura que ha estat vista amb més simpatia des del govern i el PP ha estat la d’Andrés Ollero, a qui tothom considera el principal aspirant. El problema és que té un perfil que incomoda el PSOE i alhora genera dubtes entre el mateix executiu espanyol. I és que Ollero va ser diputat del PP durant disset anys. A més, és conegut pels seus posicionaments intransigents en temes com l’avortament o el matrimoni homosexual, per la qual cosa no és vist com un candidat de consens.
Ferm contra el procés
El que sí que pot atresorar Ollero davant dels seus companys més conservadors és una ortodòxia ideològica sense matisos, i alhora una actitud de duresa enfront el procés. L’octubre passat, va demanar a la fiscalia que actués contra Carme Forcadell, presidenta del Parlament, per haver permès que la cambra debatés les conclusions de la comissió del Procés Constituent. La resolució emesa pel TC va ser obra d’Ollero. També va ser el ponent de la sentència del 2 de desembre del 2015 que va anul·lar la declaració sobiranista de la cambra catalana. També l’afavoreix que es troba en el tram final del seu mandat. Li queden tres anys i el TC sol elegir president entre aquest sector del tribunal.
Però aquestes “medalles” no el converteixen, amb tot, en el vencedor segur d’una partida que podria complicar-se. Hi ha qui alimenta la candidatura de Juan Antonio González Rivas. Pe`ro aquest magistrat és també molt reaccionari i no suposaria cap canvi respecte el perfil d’Ollero. Es recorda d’ell que també es va manifestar en contra del matrimoni homosexual. Més recorregut donen alguns cercles al nom de Pedro González-Trevijano, també inscrit dins de la majoria conservadora i un especialista en el paper de les monarquies en els sistemes constitucionals.
La magistrada catalana Encarna Roca apareix en totes les travesses com a candidata sòlida a la vicepresidència. Va arribar al TC amb imatge de jurista progressista, avalada pel PSOE, pe`ro molt sovint ha afegit el seu vot a la majoria més conservadora i no ha mostrat cap fissura davant del procés català. En algun moment, el seu nom ha estat esmentat en alguna conversa com a presidenciable. Del magistrat Fernando Valdés, exponent de l’ala progressista del TC, ningú li dóna gaires opcions.