Des de fa setmanes, davant les preguntes sobre el pla de resposta als efectes de la guerra d'Ucraïna, el govern espanyol s'ha anat remetent a les decisions que prengui el Consell Europeu. La cimera de caps d'estat i de govern s'ha obert aquest dijous i conclourà demà divendres a Brussel·les, sense que Pedro Sánchez tingui garantit que la seva iniciativa per rebaixar el preu de l'energia a escala europea tiri endavant. "La crisi és una crisi global i ha de ser afrontada de manera global", insistia dimarts la ministra portaveu, Isabel Rodríguez, després del consell de ministres. Amb anterioritat a la cimera de la UE, Sánchez ha assistit a la trobada de l'OTAN, que s'ha celebrat a la capital belga per estudiar com respondre a la guerra d'Ucraïna.

L'executiu de Sánchez té previst aprovar dimarts que ve el pla espanyol per entomar la crisi múltiple sobre el sector productiu. Des de la Moncloa s'ha insistit en la intensa agenda del president espanyol les darreres setmanes, en què s'ha reunit o ha conversat amb els principals líders de la UE per convèncer-los de la proposta per taponar l'espiral inflacionària. L'increment del preu dels combustibles està generant una forta reacció social i l'executiu espanyol afronta una difícil negociació amb el sector dels transportistes, que han endurit la vaga iniciada fa dotze dies. Un sector amb el qual s'ha assegut en les últimes hores per buscar solucions immediates a l'aturada.

[h3]Operació desacoblament[/h3]
Desacoblar el preu del gas del mercat elèctric continua sent el punt central que facilitaria una reducció del preu de l'energia. En un primer moment, semblava que Sánchez hauria pogut convèncer els socis europeus per modificar el sistema de fixació de preus. Això, a hores d'ara, és una incògnita. És coneguda la reticència de Berlín, fins ara amb la vista posada en el flux gasístic rus al qual no vol renunciar. En canvi, Sánchez ha trobat més receptivitat en les terres properes de Portugal i Itàlia. Però està per veure que aquesta sigui la posició que s'imposi.

El torcebraç serà intens. Sánchez i els seus homòlegs italià, portuguès i grec van confluir una estratègia divendres passat en una trobada a Roma. De tots tres socis, António Costa és socialista, Mario Draghi és un tecnòcrata de centre esquerra que lidera un executiu d'unió nacional, i el grec Kyriacos Mitsotakis és conservador. Però ja se sap que les grans divergències dins de la UE no són pas entre dreta i esquerra sinó entre nord i sud, entre frugals i mediterranis. El color ideològic del canceller alemany, el socialdemòcrata Olaf Schölz, és menys determinant que els interessos nacionals dels eu país en aquests moments. 

Sánchez ha mostrat les seves cartes a Brussel·les. Ja no es fa moltes il·lusions sobre les possibilitats convèncer Berlín pel que fa als preus energètics. El president espanyol ha reclamat, si més no, que Brussel·les admeti les circumstàncies especials del mercat espanyol i portuguès. Davant la interconnexió mínima del mercat espanyol amb l'europeu, Madrid i Lisboa reclamen poder limitar de manera excepcional el preu del gas. 

La situació entorn el preu de l'energia torna a demostrar les divergències estratègiques dins de la UE. Cada estat té uns interessos molt definits i pateix a la seva manera la crisi elèctrica. L'executiu espanyol ja es va embolcallar amb la "resposta global" amb la UE per no enviar armes a Ucraïna en el primer moment de guerra a Ucraïna. Les costures del govern de coalició es van tensar davant les resistències de Podem a una deriva bel·licista enfront Rússia. Finalment, la Moncloa va decidir enviar armes directament. 

La crisi actual torna a deixar a la intempèrie la fragilitat de la posició espanyola a la UE. Avui, Sánchez ha tornat a seure a prop del president nord-americà Joe Biden, qui l'ha mantingut al marge dels contactes d'aquests dies amb els principals líders europeus. Probablement, el president espanyol haurà d'esperar fins al juny, quan serà l'amfitrió de la propera cimera de l'OTAN, per poder tenir el desitjat cara a cara amb el líder demòcrata.  

[h3]Divisió sobre les sancions a Rússia[/h3]
En l'inici de la cimera, l'alt representant per a la seguretat a Europa, Josep Borrell, ha reclamat als 27 membres que endurissin les sancions contra Rússia. S'ha evidenciat l'existència de dues posicions dins del Consell. Un bloc format pels països bàltics (Estònia, Letònia i Lituània), reclamen anar més enllà i procedir a un embargament de petroli, gas i carbó de Rússia. Polònia és sensible a aquesta demanda.

Però d'altres estats discrepen. A més d'Alemanya, països com Bèlgica, Irlanda i Luxemburg han fet una crida a la prudència. la perspectiva d'una guerra llarga o d'un enduriment de l'ofensiva russa obligaria a adoptar més mesures en el moment en què el conflicte es prolongués. Sobre les sancions a adoptar, potser qui ho ha expressat de manera més nítida ha estat el cap de govern belga, Alexander de Croo, qui ha dit que "no s'han de prendre decisions que vagin en contra nostra".   

[plantillaucraina]