Artur Mas en un moment de la seva intervenció. Foto: Nació Digital
Com és costum, quan es cobreixen aigües de la construcció d'una casa es penja la senyera, sempre i quan ningú hagi pres mal. Un esmorzar generós coronava l'èxit. Aquest dissabte s'ha penjat la senyera a la "Casa Gran del Catalanisme", sense esmorzar generós. No feia cap falta.
El juliol de 2007, algun spin-doctor es va inventar reiventar Convergència a través de la construcció de la Casa Gran del Catalanisme, amb el punt de partida d'una conferència el novembre del mateix any. El diputat Quico Homs i Agustí Colomines van ser l'arquitecte i l'aparellador de l'obra. La idea era sumar gent, persones, sensibilitats diferents i opinions divergents. Debat permanent per forjar un morter d'un nou catalanisme. En principi, la pared mestre de la casa és viure la "sobirania plena del progrés". Catdem, la refundada Trias Fragas ha treballat durant dos anys interpretant el paper de think thank per aquest concepte, abstracte i, alhora, difícil. I aquest dissabte la sala Oriol Martorell de l'Auditori de Catalunya, ha servit d'escenari per lliurar les claus de l'obra a Artur Mas que haurà de fer els acabats.
Els acabats en una obra i en política són summament importants. Tan importants com poder definir les idees a través dels detalls, dels maleïts acabats. Uns acabats dels que Jordi Pujol n'era un mestre. Presumia d'una habilitat extraordinària per fer acabats dúctils i adaptables a la variant realitat diària. Ara el tacticisme posa problemes a mostrar aquesta habilitat.
Agustí Colomines ha lliurat tres volums de les conclusions de dos anys de treballs. "Una deconstrucció del catalanisme per construir-lo" ha definit Colomines el document. El líder de CiU l'ha recollit deixant clar que "aquestes idees aniran més enllà de les eleccions, i sense que serveixin només per escriure el programa electoral".
Mas ha definit el document com un "exercici de modèstia" perquè reconeix que "la política no ho pot tot i a més, no ho ha de fer"."La política ha de repartir joc, i Catalunya ho ha de demostrar amb la fórmula del colideratge, amb una presència activa en el conjunt de la societat". "Els polítics no són superhomes" ha reblat Mas en el seu discurs de cloenda i rebuda.
Mas ha acabat la recepció del document amb el tagline èpic que les darreres setmanes l'acompanya: "La Catalunya que s'enlaire". Aquest serà el repte per Mas: "la Catalunya que s'enlaire en aspiracions nacionals, sense justificar perquè parlem o som catalans".
L'acte entremig de la sobrietat i la modernitat nord-americana ha acabat amb una crida política de jocs florals: "Deixeu que els bons poetes tinguin bones idees perquè els bons polítics les duguin a terme". La Catalunya que decideix ha estat l'eslògan de l'acte.
