Quan el mes de desembre de 2012, el president Artur Mas estava tancant el que seria el seu segon Govern, Francesc Homs tenia tots els números per ser nomenat conseller de la Presidència i Afers Exteriors. Tothom ho donava per fet. Finalment, però, Homs va assumir tan sols el departament de la Presidència. Què havia passat? Segons ha pogut saber Nació Digital, va ser el líder d’Unió Democràtica, Josep Antoni Duran i Lleida, qui ho va vetar de forma contundent.
 
Duran i Lleida hauria tingut una conversa molt tensa amb el president Mas i amb Jordi Baiget, secretari del Govern, per impedir la creació del nou departament. Els motius eren diversos. D’una banda, Duran sempre ha considerat les relacions exteriors com un terreny seu (presideix la comissió d’Afers Exteriors del Congrés). El president del comitè de govern d’Unió veia amb recança el “pinyol” entorn Mas, que tenia en Homs una de les peces clau. A més, considerava que posar el nom d’Afers Exteriors a una conselleria seria vist com una provocació pel Govern central.
 
Homs va quedar com a conseller de la Presidència. Les atribucions d’Afers Exteriors van quedar sota la seva àrea, però Duran va mantenir en el departament un home de la seva total confiança, Francesc Gambús, com a director general de Relacions Exteriors i per “vigilar” el número dos d’Homs com a secretari d’Afers Exteriors i de la Unió Europea, Roger Albinyana. Gambús ara és eurodiputat. Amb la ruptura entre Convergència i Unió, sembla que el camí queda lliure perquè Francesc Homs pugui ser ben aviat (després de les eleccions del 27-S) conseller de la Presidència i d’Afers Exteriors.