04
d'octubre
de
2018, 18:10
Actualitzat:
18:12h
La posició dins de Junts per Catalunya (JxCat) sobre la situació dels diputats processats -Carles Puigdemont, Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez- no és granítica. Segons diverses fonts del grup parlamentari consultades per NacióDigital, hi ha hagut intents previs a llarg de l'última setmana per tal de presentar un escrit de designació de substitut per als quatre electes. Finalment, però, van ser avortats seguint l'estratègia jurídica que comanda Josep Costa, vicepresident del Parlament, proper a Puigdemont i amb pes específic dins del grup.
L'encarregat de fer els esborranys descartats de l'escrit de designació de substitut va ser Eusebi Campdepadrós, secretari primer de la mesa i cap de llista per Tarragona de la coalició liderada per Puigdemont. Els esborranys comptaven amb el suport de membres del grup parlamentari considerats més propers al PDECat, però finalment no es van arribar a presentar. L'estratègia de Costa, avalada per Puigdemont i materialitzada per Albert Batet, portaveu dels diputats de la coalició, ha passat per la presentació d'escrits de delegació de vot. Una via que no era, segons ERC, la que s'havia pactat dilluns de la setmana passada al vespre. Aquests moviments han provocat una crisi amb els republicans al Parlament, reconduïda a última hora.
Els encarregats de presentar públicament l'acord han estat Eduard Pujol, portaveu parlamentari adjunt de JxCat, i Sergi Sabrià, president dels diputats republicans Han situat l'entesa com la manera de "garantir" la majoria independentista, i han indicat que l'estabilitat de l'executiu -que aquests dies ha trontollat arran de la commemoració de l'1-O i el fallit ultimàtum de Quim Torra a Pedro Sánchez- no està en joc en aquests moments. Tots dos han volgut ressaltar l'excepcionalitat del moment, marcada per la presó i l'exili.
Un grup heterogeni
JxCat és un grup parlamentari format per 34 diputats que, a diferència de les etapes de CiU, no respon a les dinàmiques de partit a causa de la forta presència d'independents. Alguns d'ells, com ara Toni Morral i Gemma Geis, estan fortament implicats en la construcció de la Crida Nacional per la República, el moviment que lideren Puigdemont, Jordi Sànchez i Quim Torra que es posarà en marxa el 27 d'octubre a Manresa. També hi ha diputats, com és el cas d'Aurora Madaula i el mateix Morral, implicats en l'associació Junts per la República, que s'estructura al voltant de Sànchez, president de grup des de la presó de Lledoners.
A l'altra banda s'hi situen els pocs membres del PDECat que hi ha dins del grup, com és el cas de Marc Solsona o bé Lluís Font. La formació nacionalista, per exemple, ha marcat distàncies amb la Crida Nacional per la República, que s'acabarà convertint en un nou partit després d'arrencar els procediment de registre fa tres setmanes a Madrid. David Bonvehí -que dimecres es va veure a Palau amb Torra juntament amb Míriam Nogueras, vicepresidenta de les sigles nacionalistes- va enviar dijous passat un missatge als dirigents territorials assenyalant que en cap cas es "prescindirà" del PDECat. Les relacions entre el partit i Puigdemont no han estat senzilles al llarg dels últims mesos, i aquest n'és l'últim exemple.
En el fons, a banda de la dinàmica parlamentària, la discrepància és també estratègica. Un sector de JxCat insisteix que hi ha majoria per fer efectiva la República i aposten per una estratègia de confrontació absoluta amb l'Estat, però hi ha altres diputats -independents, però sobretot vinculats al PDECat- que sostenen que cal seguir aprofundint en el diàleg amb l'Estat arran de l'arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa. En aquest sentit anava una moció pactada amb el PSOE a Madrid, que finalment va ser retirada. L'ultimàtum de Torra a Sánchez -finalment fallit-tampoc va caure bé dins dels grups parlamentaris independentistes a Madrid.
L'encarregat de fer els esborranys descartats de l'escrit de designació de substitut va ser Eusebi Campdepadrós, secretari primer de la mesa i cap de llista per Tarragona de la coalició liderada per Puigdemont. Els esborranys comptaven amb el suport de membres del grup parlamentari considerats més propers al PDECat, però finalment no es van arribar a presentar. L'estratègia de Costa, avalada per Puigdemont i materialitzada per Albert Batet, portaveu dels diputats de la coalició, ha passat per la presentació d'escrits de delegació de vot. Una via que no era, segons ERC, la que s'havia pactat dilluns de la setmana passada al vespre. Aquests moviments han provocat una crisi amb els republicans al Parlament, reconduïda a última hora.
Els esborranys de designació de substitut elaborats per Campdepadrós comptaven amb el suport de membres del grup parlamentari propers al PDECat
Els encarregats de presentar públicament l'acord han estat Eduard Pujol, portaveu parlamentari adjunt de JxCat, i Sergi Sabrià, president dels diputats republicans Han situat l'entesa com la manera de "garantir" la majoria independentista, i han indicat que l'estabilitat de l'executiu -que aquests dies ha trontollat arran de la commemoració de l'1-O i el fallit ultimàtum de Quim Torra a Pedro Sánchez- no està en joc en aquests moments. Tots dos han volgut ressaltar l'excepcionalitat del moment, marcada per la presó i l'exili.
Un grup heterogeni
JxCat és un grup parlamentari format per 34 diputats que, a diferència de les etapes de CiU, no respon a les dinàmiques de partit a causa de la forta presència d'independents. Alguns d'ells, com ara Toni Morral i Gemma Geis, estan fortament implicats en la construcció de la Crida Nacional per la República, el moviment que lideren Puigdemont, Jordi Sànchez i Quim Torra que es posarà en marxa el 27 d'octubre a Manresa. També hi ha diputats, com és el cas d'Aurora Madaula i el mateix Morral, implicats en l'associació Junts per la República, que s'estructura al voltant de Sànchez, president de grup des de la presó de Lledoners.
La posada en marxa de la Crida, impulsada per Puigdemont, Torra i Sànchez, va provocar malestar dins del PDECat, que no té intenció de dissoldre's
A l'altra banda s'hi situen els pocs membres del PDECat que hi ha dins del grup, com és el cas de Marc Solsona o bé Lluís Font. La formació nacionalista, per exemple, ha marcat distàncies amb la Crida Nacional per la República, que s'acabarà convertint en un nou partit després d'arrencar els procediment de registre fa tres setmanes a Madrid. David Bonvehí -que dimecres es va veure a Palau amb Torra juntament amb Míriam Nogueras, vicepresidenta de les sigles nacionalistes- va enviar dijous passat un missatge als dirigents territorials assenyalant que en cap cas es "prescindirà" del PDECat. Les relacions entre el partit i Puigdemont no han estat senzilles al llarg dels últims mesos, i aquest n'és l'últim exemple.
En el fons, a banda de la dinàmica parlamentària, la discrepància és també estratègica. Un sector de JxCat insisteix que hi ha majoria per fer efectiva la República i aposten per una estratègia de confrontació absoluta amb l'Estat, però hi ha altres diputats -independents, però sobretot vinculats al PDECat- que sostenen que cal seguir aprofundint en el diàleg amb l'Estat arran de l'arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa. En aquest sentit anava una moció pactada amb el PSOE a Madrid, que finalment va ser retirada. L'ultimàtum de Torra a Sánchez -finalment fallit-tampoc va caure bé dins dels grups parlamentaris independentistes a Madrid.