L'executiva socialista ha estat llarga, i és que calia pair la derrota electoral a les municipals . El viceprimer secretari i portaveu, Miquel Iceta , ha atribuït bona part de la culpa al "malestar social" per la crisi i a les dificultats per fer-hi front des dels governs. Iceta ha reconegut que "hem perdut les eleccions, 250.000 vots i 450 regidors". Tanmateix, ha estat capaç de veure elements positius com quedar a només 50.000 paperetes de CiU, mantenir-se com la segona gran força a Catalunya i haver guanyat 150.000 vots respecte als comicis de novembre.

S'esperaven novetats respecte al congrés, però tot queda igual. Els socialistes revisaran el que calgui de la seva estratègia però no l'avançaran, es convocarà el mes de juny i es desenvoluparà a finals d'octubre. La direcció romandrà al seu lloc, al contrari del que ha passat amb la d'ERC, que ha dimitit. Iceta ha dit que no toca parla de refundar sinó de de continguts, programes i idees. La nova direcció, ha reblat, compta amb material humà suficient, i ha deixat anar que s'haurà de tenir present què han fet bé els alcaldes que han obtingut grans resultats. Ha semblat una picada d'ullet a líders com Àngel Ros, de Lleida.

Sobre els pactes postelectorals, ha explicat que es prioritzaran els acords progressistes. Quatre persones vetllaran per la coherència dels procesos: el secretari de Política Municipal i encara alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, el secretari d'Organització, José Zaragoza, el secretari de Política Institucional, Joan Rangel, i el dirigent socialista i president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), Manuel Bustos.

Els socialistes aposten per les llistes més votades i per eliminar de soca-rel la presència de partits xenòfobs com Plataforma per Catalunya.