Preocupació a la CUP pels resultats dels 28-M. Per l'ascens de la dreta i per la davallada general de l'independentisme, singularitzada en ERC amb 300.000 vots menys respecte del 2019, però també per la caiguda dels anticapitalistes, que han perdut uns 44.000 vots i una vintena de regidors en quatre anys (la candidatura ja presentava menys llistes en aquestes eleccions). El partit, amb fórmules electorals diverses, ha fet bons resultats a les comarques gironines i especialment a Girona, on ha dissimulat la marca i ara opta a l'alcaldia, però no ha aconseguit l'objectiu clau d'entrar a Barcelona i ha perdut la representació en ciutats importants com Tarragona. La CUP analitza els resultats per mirar d'entendre què ha passat. Quin ha de ser el rumb a seguir a partir d'ara?

La posició del partit no és granítica i hi ha qui, fins i tot, aposta per abandonar algunes institucions. De fet, va ser significatiu que la CUP no es presentés a Molins de Rei o a Artés, dos feus tradicionals, cosa que no ha agradat a alguns sectors del partit. Hi ha veus internes que demanen un replantejament de l'estratègia i que la CUP aposti per candidatures àmplies, més enllà de les fronteres del moviment. Poble Lliure se situa en aquesta línia i va retreure a la direcció cupaire una posició "immobilista". Fonts d'aquest partit, un dels que dona suport a la CUP, reclamen pensar en candidatures més obertes, aterrar discursos perquè siguin comprensibles per l'electorat i adaptar la proposta a cada realitat municipal, sense perdre l'essència del projecte de l'esquerra independentista.

Aquesta fórmula ha tingut èxit a Girona, amb Guanyem Girona, candidatura liderada per Lluc Salellas -militant de la CUP- ambpossibilitats d'aconseguir l'alcaldia després d'anys de governs de PSC i Convergència. Guanyem ha estat capaç de rebre suports de sectors que van més enllà de l'esquerra independentista i alternativa. Des de la candidatura expliquen l'èxit per la marcada aposta local, molt arrelada a la ciutat, cosa que els ha fet sortir menys perjudicats per l'abstenció de càstig que ha patit l'independentisme aquest 28-M, lligada més a la qüestió nacional. També per l'estabilitat en tots els barris de Girona, en què Guanyem queda en primera o segona posició, i per la feina feta els darrers anys tant a l'Ajuntament com als carrers. 

És difícil trobar un patró

La CUP ha fet bons resultats a les comarques gironines, en comparació amb la caiguda general a la resta del país, i des d'alguns sectors s'explica aquesta diferència per una suposada voluntat més "oberta" i lligada al territori en les llistes que s'hi han presentat. Ara bé, el cert és que en llocs on ha fet bons resultats, com Santa Coloma de Farners, Olot o Celrà el partit s'hi ha presentat amb la marca CUP. Per això, des del partit apunten que el debat és més profund i no pot reduir-se a presentar llistes més "àmplies" o "tancades". L'exemple de Girona és difícil d'extrapolar a la resta del país, i cal analitzar els resultats municipi a municipi.

La marca Guanyem no ha tingut èxit a tot arreu i no ha fet un bon paper a Badalona, on el PP de Xavier García Albiol ha guanyat per majoria absoluta i la llista liderada per Dolors Sabater només ha obtingut el 6% dels vots i únic regidor, lluny dels 5 que tenia el 2015, i que no compta formament pels anticapitalistes. "Es fa difícil trobar un patró que expliqui el perquè dels resultats", assenyalen fonts del secretariat nacional. Reconeixen, però, que no s'han complert els objectius previstos: no han recuperat la representació a Barcelona, han desaparegut de Tarragona on havien tingut responsabilitats de govern, i no han aconseguit entrar a Lleida, malgrat implicar-hi un nom de pes com Pau Juvillà. "No hi ha una fórmula bona per a tothom", remarquen des del secretariat.
 

Barcelona no és Girona

Barcelona no és Girona i diverses veus de la CUP i de Guanyem veuen arriscat pensar que la fórmula de Guanyem hi tindria èxit. La realitat de la capital és diferent de la de Girona, per començar perquè Guanyem no competeix amb uns comuns forts, i a Barcelona el partit d'Ada Colau manté el múscul malgrat no haver guanyat les eleccions. La situació de Barcelona no s'escapa del patró que ha seguit la CUP arreu del país. Des de la candidatura reconeixen que cal fer autocrítica i apunten també que el context de les eleccions no ha ajudat. La polarització, la fi del cicle que va arrencar amb el 15-M i la "invisibilització" als debats ha fet difícil als anticapitalistes arribar al 5% dels vots.

La prioritat ha de ser evitar que la desfeta electoral perjudiqui l'estructura de la CUP a Barcelona. Des del partit també detecten una desmobilització que cal revertir, tant pel que fa al moviment independentista —un dels debats de la CUP és com reactivar el moviment després d'anys de bloqueig i desorientació estratègica— com pel que fa als moviments socials. Paradoxalment, aquestes organitzacions poden haver-se ressentit del fet que un partit com Barcelona en Comú hagi ostentat el poder durant els darrers vuit anys. És prioritari activar de nou aquests moviments socials i sindicals.
 

Presentar-se al Congrés, sí o no?

Enmig de la reflexió interna sobre els resultats electorals, la CUP aborda aquests dies un altre debat important: decidir si es presenta o no a les eleccions espanyoles. Bona part del partit creu que és imprescindible concórrer a les eleccions del 23-J i optar a ocupar el màxim nombre d'espais possibles, especialment a Madrid en un context de possible victòria de la dreta i l'extrema dreta. Aquesta darrera legislatura, la CUP ha comptat amb dos diputats al Congrés, Albert Botran i Mireia Vehí, i se'n fa una valoració positiva. L'avançament electoral obliga a adaptar els ritmes del debat a la CUP al calendari. Després que dimecres el Consell Polític definís la metodologia del debat, la setmana que ve la militància prendrà una decisió que no es limitarà al "sí o no", sinó que estarà dotada de "contingut polític".