Assemblea de la CUP celebrada a Mataró el 2009. Foto: CUP.El novembre passat, el consell polític de la CUP es va reunir a Montblanc. La reunió del politburó de les Candidatures d'Unitat Popular van donar el tret de sortida al debat obert, encès i dens sobre la seva candidatura a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2014.
Després d'un debat de mesos que els líders de la formació, en declaracions a Nació Digital, insisteixen a definir-lo com a "serè, tranquil i sense obsessions", aquest diumenge el Teatre Bartrina de Reus serà l'escenari on es decidirà amb quines condicions podria concórrer o no a les eleccions nacionals. Conscients que "fins ara hem fet bé la feina", el sanedrí de la CUP ha emès una missiva als quadres amb un missatge de tres paraules: fer bondat, discreció i pensar en el recorregut fet fins ara que mostra un balanç impecable per la CUP en passar de 22 regidors a 104.
"Un pas endavant"
Així en l'Assemblea Nacional que celebrarà diumenge, es debatrà la ponència titulada 'Un pas endavant', i que la CUP ha avançat aquest dimarts, amb què s'aborda el reforçament de les estructures organitzatives de la CUP i la creació de mecanismes perquè la candidatura esdevingui "un motor polític en el procés de construcció i articulació de la unitat popular, rebutjant limitar-se a exercir un paper de representant institucional de les lluites populars i impulsant la mobilització, l'agitació i la participació activa en les lluites socials". En aquest sentit, una de les prioritats de la CUP serà participar en "els moviments en defensa dels drets socials com a aposta ferma per la lluita contra les retallades de serveis públics i drets socials".
L'abstenció del mentrestant
En aquest sentit, durant el consell polític anterior al de Montblanc, celebrat a Celrà, es va decidir fer "campanya passiva" en favor de l'abstenció de cara les eleccions del 20N. Una manera de mantenir posicions sense malbaratar energies i més en un camp de batalla que la CUP mai ha vist com seu, les eleccions espanyoles. La decisió corresponia a una estratègia pensada des de l'èxit electoral del 2007, quan les Candidatures d'Unitat Popular van treure el cap arreu de Catalunya.
Ara els números obtinguts i la convicció que ara sí que és possible muscular una candidatura al Parlament amb possibilitats d'èxit s'ha tocat el xiulet per posar en marxa la maquinària dispersa per tot el país. De fet, diversos membres de la CUP reconeixen que un "projecte nacional desenvolupat només des dels municipis no té gaire sentit". Una raó més per fer el pas que políticament s'entén com a nacional. Ara per ara només es marcaran quines condicions poden facilitar aquesta opció però no es prendrà una decisió definitiva.
L'aritmètica de la paciència
De fet, la CUP, com a força electoral emergent i amb carret de creixement, també calcula, i més si vol orientar el seu full de ruta a preparar una alternativa electoral de cara el 2014. Així amb la norma del poc a poc i bona lletra, el portaveu nacional de la CUP, Marc Sallas, reconeixia en una entrevista a Nació Digital just després de les darreres municipals, que s'havien d'administrar molt bé els més de 100 regidors i els més dels 62.000 vots registrats.
I és que a la CUP també fan números. Concretament, el regidor de la CUP a Molins de Rei, Àlex Maymó, ha desenvolupat una teoria , força sòlida, amb què analitza com afecta a les formacions d'esquerres com ICV i ERC competir electoralment amb la CUP en les eleccions municipals.
També resten a ICV
Segons Maymó, en els municipis on les Candidatures d'Unitat Popular coincideix amb ICV, els ecosocialistes perdrien un 15% de vots. De fet, Maymó -que treu del càlcul general els resultats de Barcelona- posa com exemple els resultats de Molins de Rei, on ICV va perdre 1.513 vots i la CUP va augmentar en 1.258 vots. De fet, si s'analitzen els resultats als municipis de 20.000 a 100.000 habitants obtinguts per una força i per l'altre s'estreny el marge. En aquests municipis la CUP va assolir 32 regidors, amb 24.588 vots (un 7,89%); i ICV 37 regidors, amb 26.106 vots (8,38%).
ERC pateix la CUP
Pel que fa ERC, els números també esperonen la formació a decantar-se per presentar-se a les eleccions al Parlament com alternativa independentista. En els 73 municipis on van coincidir electoralment als comicis locals -llevat de Barcelona-, la CUP va obtenir 100 regidors i 62.062 vots, un 4,07 % dels vots emesos; i ERC va aconseguir 93 regidors amb 84.757 vots que representaven el 5,57% dels vots emesos.
Amb aquests números a la mà, tot apunta que el període obert ara fa unes setmanes té una orientació clara: bastir una candidatura al Parlament. La prova de foc d'una alternativa política que ja governa en algun ajuntament. Tot apunta que de gran la CUP voldrà ser també grup parlamentari. Aquesta és, segurament, la intenció del debat obert entre assemblees territorials i diferents CUP.
Expansió territorial
Un altre dels reptes importants que afrontarà la CUP en els dos anys vinents, apunta, és l'expansió de la CUP a tots els Països Catalans. En aquest sentit, preveu expandir-se cap als territoris on encara no té implantació, com les Illes, les Terres de l'Ebre, els Pirineus, el País Valencià, Andorra i la Catalunya Nord.
