El 27 de febrer d'enguany, Sandro Rosell, expresident del Barça, va ser posat en llibertat per l'Audiència Nacional espanyola. La decisió la va prendre l'alt tribunal encara en ple judici contra ell per blanqueig de capitals i organització criminal, que contenia  una petició d'onze anys de presó amb multa de 59 milions d'euros. Després del judici, la mateixa Audiència el va absoldre. Un cas que ara, una vegada acabat el judici de l'1-O al Suprem, agafa rellevància com a exemple del sentit de les decisions dels tribunals, i com aquestes poden marcar la duresa o la flexibilitat de la seva sentència. 

Seria possible que el Tribunal Suprem decretés la llibertat amb càrrecs dels presos polítics, ara que ja ha finalitzat el judici? I, si això és així, la decisió de l'alt tribunal espanyol seria un primer indici de l'accent i la duresa del veredicte? La lectura lògica seria que sí, segons afirmen experts consultats per NacióDigital. Els elements viscuts i analitzats fins ara no permeten generar gaire expectatives sobre una rebaixa. 

El judici no ha canviat de "forma clara" el panorama

Josep Maria Tamarit, catedràtic de Dret Penal per la Universitat de Lleida i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), veu complicat que el Suprem dicti ara la llibertat dels acusats. Les decisions prèvies al respecte que ha anat adoptant el tribunal, explica, "sempre han confirmat de manera unànime totes les peticions de la Fiscalia". De fet, apunta, mai hi ha hagut vots particulars contra la presó preventiva. I amb aquests antecedents, considera, "no és fàcil pensar que hi hagi d'haver un canvi".  A més, afegeix que el judici no ha canviat "de forma gaire clara" el panorama inicial, a través de les proves. De fet, ni a favor ni en contra. Per tant, sosté, d'entrada les defenses "no haurien de ser optimistes", tot i que la possibilitat de la llibertat hi és. 

[blockquote]Josep Maria Tamarit, catedràtic de Dret Penal de la UOC i la Universitat de Lleida: "Les decisions del Suprem sempre han confirmat de manera unànime les peticions de la Fiscalia"[/blockquote]
Una valoració similar és la que fa Carme Navarro, professora de Dret Processal de la UAB, que apunta al possible manteniment del risc de fuga com a argument per impedir-los sortir de la presó: "Des del punt de vista del tribunal, i si la idea és una sentència que els condemna, poden mantenir la presó per evitar el risc de fuga davant aquesta futura condemna". Per altra banda, Navarro destaca la possibilitat que el tribunal tingui en compte el dictamen de Nacions Unides, tot i que el fet que no sigui vinculant li resta pes. "Altra cosa és que hi hagués mil sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans en aquest sentit", afirma en declaracions a aquest diari.

Mantenir la presó, un avançament de la sentència

El manteniment de la presó provisional, consideren els dos experts, tindrà una lectura molt clara. "Encara que no hi hagi rebel·lió, podria ser que es continuessin demanant molts anys", puntualitza Navarro. Per això es podria justificar el criteri contrari a sortir de la presó, indica. "Si rebutja les peticions de llibertat, hi ha indicis que condemnarà, tot i que també ho pot fer per penes mitjanes", afegeix Tamarit, que considera que això seria un clar avançament de la sentència. Principalment, perquè indicaria que "està poc inclinat a absoldre o dictar una sentència gaire més baixa que les acusacions". 

[blockquote]Carme Navarro, professora de Dret Processal de la UAB, assegura que "per llei" els presos hauran de ser traslladats a presons catalanes[/blockquote]
Així mateix, remarca Navarro, si la sentència hagués de ser de dos anys o similar, alguns dels presos gairebé ja l'haurien complert de forma preventiva. Això passaria el mes d'octubre, en el cas de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. I, per tant, "els haurien de deixar en llibertat". Sigui com sigui, però, allò que s'ha de fer "per llei", apunta la professora de la UAB, és el trasllat a presons properes: "D'acord amb la legislació penitenciària, el condemnat ha d'estar el més a prop possible del seu entorn i familiars". En aquest sentit, afegeix Tamarit, "s'ha d'esperar el seu retorn imminent" a centres penitenciaris catalans, tot i que això ja no és competència del tribunal. 

La llibertat, la primera petició després del judici

Els advocats no han esperat gens per demanar la llibertat dels líders independentistes. Entre ells, per exemple, el lletrat de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, Jordi Pina, o també el de Joaquim Forn, Xavier Melero. En el cas dels advocats de Jordi Cuixart, van sol·licitar la llibertat del seu client quan es va anunciar l'informe del Grup de Treball contra les Detencions Arbitràries de Nacions Unides. Les defenses consideren que el Suprem hauria de decretar la llibertat dels presos, bàsicament, perquè s'han anat culminant tots els arguments de manteniment de la presó provisional, l'últim dels quals el risc de fuga, que tenia per objectiu la correcta realització del judici. 

L'informe favorable a la llibertat dels presos remès per l'ONU també pesa en el sentit de la llibertat dels acusats, asseguren. Per tant, ara la pilota torna a ser a mans del tribunal, que enviarà dos missatges amb la seva decisió. El primer, si respecta la consideració del grup d'experts internacionals, malgrat no ser vinculant. I, segon, si les proves desplegades durant el judici han estat prou significatives per acreditar -o no- la importància dels delictes.