Fa dies que Rajoy treballa intensament amb el seu equip d'assessors per preparar una cita amb un alt significat polític. Serà el primer president espanyol de la democràcia en comparèixer davant d'un tribunal per un cas de presumpte finançament il·legal. Totes les parts li podran fer preguntes sobre la seva etapa com a secretari general del PP. Algunes qüestions, però, podrien estar relacionades amb la "caixa B" del seu partit i els 220.000 euros en sobresous que suposadament va rebre en negre entre el 2000 i 2008.
Tanmateix, no està clar que tothom vulguin posar Rajoy contra les cordes. Tant el ministeri públic com l'Advocacia de l'Estat es van oposar a la seva citació i només l'acusació popular exercida per l'Associació d'Advocats Demòcrates d'Europa (Adade) va lluitar perquè el cap de l'executiu central comparegués. Aquesta entitat serà qui obri el torn de preguntes aquest dimecres. Després podran preguntar les fiscals del cas, Concepción Sabadell i Concepción Nicolás, sota l'atenta mirada del fiscal en cap Anticorrupció, Alejandro Luzón, que assisteix a la declaració en un acte de "cortesia institucional".
Preparat per declarar
Des del 4 d'octubre passat, l'Audiència Nacional jutja la primera peça del cas, coneguda com a "Època I: 1999-2005", que té 37 acusats, entre els quals hi ha l'empresari Francisco Correa, l'exsecretari d'Organització del PP gallec Pablo Crespo, i l'extresorer del partit Luis Bárcenas, protagonistes de la presumpta xarxa de finançament il·legal. En els darrers dies, Rajoy ha buidat la seva agenda institucional per preparar a fons la seva compareixença, repassant les adjudicacions que es van dur a terme en la seva etapa com a ministre en els successius governs d'Aznar.
El PP està immers en aquest procés com a partícip a títol lucratiu per, suposadament, haver rebut més de 200.000 euros procedents de les empreses de Correa. Aquests diners s'haurien destinat a les campanyes del partit a Pozuelo de Alarcón i Majadahonda (Madrid) durant les eleccions municipals del 2003. Davant d'aquesta acusació, és fàcil preveure que Rajoy reproduirà un argument que ja ha avançat el número 3 del partit, Fernando Martínez-Maíllo, indicant que l'actual líder del PP no era responsable de les campanyes locals, sinó només de les estatals de 1996 i 2000.
Des que el 20 de desembre van acabar les declaracions dels acusats, al judici va començar el torn dels 400 testimonis, entre els quals hi ha hagut l'exministre i expresident de Bankia Rodrigo Rato, l'expresidenta de la Comunitat de Madrid Esperanza Aguirre, i altres membres del govern de José María Aznar: Ángel Acebes, Francisco Álvarez-Cascos, Rodrigo Rato i Jaime Mayor Oreja.
Esquivant la corrupció
Fins ara, Rajoy havia aconseguit esquivar el cas Gürtel. Des que el jutge Baltasar Garzón va iniciar la investigació el 2009, el PP havia tingut èxit a l'hora d'aïllar el seu líder dels escàndols de corrupció. En el mateix any de l'inici de la investigació, Rajoy va declarar de manera contundent que "la gent de Correa" no havia "entregat ni un euro al PP".
En la seva declaració com a acusat en el judici, però, Correa va admetre pagaments a Bárcenas i dirigents populars. De fet, el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià ja el va condemnar a 13 anys de presó per la branca valenciana de la trama. Però els populars sempre han intentat defugir qualsevol responsabilitat.
Els papers de Bárcenas i el plasma
El gener de 2013, el nom de Rajoy va aparèixer en documents relacionats amb els comptes que l'extresorer Luís Bárcenas tenia a Suïssa per amagar fins a 22 milions d'euros. El líder dels populars constava com a "president del PP i cap de la oposició al Congrés espanyol", càrrec que ostentava quan es va registrar el nom el novembre del 2005.
I el mateix mes van veure la llum els papers de Bárcenas que mostraven pagaments en "B" a Rajoy i altres dirigents del PP, com María Dolores de Cospedal. La reacció del president del govern espanyol va ser negar-ho tot: va assegurar que els papers amb la cal·ligrafia de l'extresorer eren "apòcrifs" en la seva primera compareixença davant la premsa en una pantalla de plasma. Uns mesos després va enviar el famós SMS "Luís, sé fuerte".
Periodistes seguint Mariano Rajoy a través d'un televisor. Foto: ACN
Malgrat limitar-se a comparèixer via plasma, Rajoy no va poder esquivar les preguntes dels periodistes en una visita a Alemanya. Al costat de la cancellera Angela Merkel, va declarar que tot el publicat sobre els papers de Bárcenas era "fals" excepte "algunes coses". En el judici, l'extresorer va confessar que la caixa B existia al PP amb l'eufemisme de la "comptabilitat extracomptable".
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=DAtBNiHRNWg[/youtube]
"Ese señor del que usted me habla..."
Les evasives de Rajoy davant les acusacions de corrupció contra el seu partit van continuar els últims anys. Quan Rita Barberá, líder del PP al País Valencià, va ser investigada per blanqueig de capitals en el grup municipal de l'Ajuntament de València, els populars la van fer fora del partit però la dirigent valenciana va mantenir el seu escó al Senat. La reacció de Rajoy va ser limitar-se a dir que com que l'exalcaldessa ja no formava part de la seva formació, no tenia "cap autoritat" sobre ella. L'estratègia no era nova. En ple escàndol pel cas Bárcenas, Rajoy va pronunciar el famós "ese señor del que usted me habla ya no está en el PP".
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=xNoB4GEnnN8[/youtube]
Però el president del govern espanyol ha evitat donar la cara sempre que ha pogut. L'exemple paradigmàtic va ser el debat de candidats de les primeres eleccions espanyoles del 20-D. Rajoy va enviar la seva número 2, Soraya Sáenz de Santamaría a enfrontar-se als caps de llista dels altres grans partits espanyols: Pedro Sánchez, Pablo Iglesias i Albert Rivera. Només es va atrevir a un cara a cara més tradicional amb el líder socialista i va reaccionar amb duresa quan aquest el va acusar de cobrar sobresous. Ell es va mostrar ofès i va titllar Sánchez de "miserable".
Torna un debat a quatre, ara canviant Santamaría per Rajoy Foto: Europa Press
Absent en el cas Soria
També va desaparèixer amb la crisi pel cas Soria. L'exministre d'Indústria José Manuel Soria va haver de dimitir quan estava en funcions l'abril de 2016 per l'escàndol dels "papers de Panamà". Malgrat que havia negat tenir relació amb les societats offshore que havien posat al descobert els documents, va sortir a la llum un paper amb la seva signatura que demostrava que administrava una societat al paradís fiscal de Jersey quan ja era alcalde de Las Palmas de Gran Canaria. Només cinc dies després, el Congrés dels Diputats va haver de suspendre una sessió de control al govern perquè l'executiu de Rajoy es va negar a comparèixer al·legant que estava en funcions.
També va estar absent en la dimissió d'Esperanza Aguirre com a portaveu a l'Ajuntament de Madrid arran de l'operació Lezo que va acabar portant l'expresident de la comunitat Ignacio González a la presó. El president espanyol estava de viatge oficial a Brasil, lluny del focus mediàtic de l'Estat i no va fer declaracions sobre la caiguda de la lideresa. L'aparell del partit a la seu del carrer Génova de Madrid es va limitar a mostrar respecte cap a la "decisió personal" d'Aguirre.
Aquest dimecres, però, Rajoy s'ha quedat sense escapatòria i haurà de donar explicacions sobre el cas Gürtel com mai abans ho ha fet: assegut davant d'un tribunal.
Mariano Rajoy, en una imatge d'arxiu Foto: Europa Press
