"Per què tantes democràcies europees s'estan trencant?" Aquesta és la pregunta que volen respondre Michael Albertus i Victor Menaldo, autors del llibre Authoritarianism and the Elite Origins of Democracy, en un article d'opinió publicat al The New York Times. Aquestes democràcies que "s'estan trencant" són, segons els autors, Itàlia, Polònia, Hongria "i fins i tot Espanya". "La democràcia europea està ruïnes", sentencien a la primera frase de l'article. 

Un dels factors que erosionen les democràcies i les fan "retrocedir cap a l'autoritarisme" es pot trobar en les pròpies constitucions democràtiques. "Més de dues terceres parts dels països que s'han democratitzat després de la Segona Guerra Mundial [com és el cas d'Espanya després de la dictadura franquista], ho han fet amb constitucions escrites pel règim autoritari sortint", explica l'article.

En aquest sentit, els autors constaten que "les institucions democràtiques són dissenyades pel règim autoritari sortint per salvaguardar les elits tradicionals" i "donar-los un avantatge polític i econòmic" en la nova etapa democràtica. És per això que la democràcia sovint "no reinicia el joc polític" un cop superada la dictadura. En aquesta situació, les elits del passat autoritari utilitzen els seus beneficis en democràcia per aprovar polítiques que mantinguin o millorin aquests privilegis. Un exemple d'això recollit a l'article és Myanmar i la purga de la població rohingya.

Una conseqüència de la tendència d'aquestes "noves democràcies" és que els ciutadans, si bé no viuen sota un règim autoritari, tampoc no són actors importants a l'hora de definir polítiques públiques. "Aquesta és la recepta per al descontentament amb la democràcia", afirmen Albertus i Menaldo. Un descontentament que pot acabar produint una desaparició de la democràcia, perquè els nous actors polítics que sorgeixen "apel·len a la demagògia i desmantellen institucions sense crear un fonament més sòlidament democràtic". Els autors també il·lustren la seva tesi amb exemples dels Estats Units o Turquia. 

Tanmateix, l'article assegura que aquestes "democràcies esbiaixades per les elits" poden reformar els seus contractes socials i convertir-se en sistemes més igualitaris i representatius. Això, però, no és senzill. Si passa, arriba després de grans crisis i mobilitzacions massives dels ciutadans, que volen reescriure les constitucions democràtiques per eliminar les "distorsions de representació". Albertus i Menaldo conclouen que això requereix paciència, lideratge i una fe ciutadana en els beneficis de la pròpia democràcia.