Els anticapitalistes celebraran diumenge a Cervera (Segarra) una assemblea nacional en què actualitzaran el full de ruta i ratificaran el projecte i prioritats polítiques per als propers anys. Tot i això, fonts de la CUP expliquen que el debat versarà en qüestions estratègiques a mig i llarg termini i no tant en aspectes conjunturals i d'actualitat, en especial pel que fa a aspectes ja tancats. Per fer virar el posicionament pel que fa a la investidura, exposen, caldria convocar un nou consell polític que per ara no està previst.
De fet, diputats anticapitalistes ja haurien traslladat a JxCat i ERC que no obstaculitzaran més la tria d'un president que Puigdemont proposi. Tampoc no hi posaran més facilitats, ja que Poble Lliure, que internament va defensar votar-hi afirmativament, no té previst intentar obrir el meló per decantar la CUP cap al sí. L'única escletxa per repensar les abstencions passaria perquè el sector més refractari a l'entesa amb les altres forces independentistes -més proper a Endavant- ho forcés.
Majoria assegurada... si voten Puigdemont i Comín
Que la CUP no es mogui de l'abstenció esvaeix el dubte sobre un possible canvi a un vot negatiu a la investidura que posi en risc els 66 vots imprescindibles per a una investidura en segona volta. Això sempre i quan Carles Puigdemont i Toni Comín puguin seguir votant de forma delegada. Aquest mateix dimecres, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha argumentat que els seus serveis jurídics han desaconsellat presentar un recurs al Tribunal Constitucional per frenar els vots a distància, tal i com demana Cs.
En aquests moments, l'alt tribunal té a seves mans el recurs d'empara presentat per la formació d'Albert Rivera, que va ser admès a tràmit desatenent la petició de mesures cautelars per suspendre de forma immediata els vots. El pronunciament sobre el fons difícilment arribarà abans de la investidura.
Vidal Aragonès, Maria Sirvent i Carles Riera al Parlament de Catalunya Foto: Adrià Costa
Amb tot, la dificultat per a mantenir l’aritmètica suficient per fer prosperar la investidura pot venir de la resolució de la justícia belga. El proper dimecres, Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig afronten la primera de les vistes per avaluar l'extradició que reclama el Tribunal Suprem. Si el tribunal nega l'extradició i els deixa en llibertat, el vot delegat de Comín perillaria, ja que s'ha permès mentre tingui com a mesura cautelar la prohibició de sortir de Bèlgica. Si aquest escenari es dona abans de la segona volta d'investidura, l'abstenció de la CUP sí podria ser un escull per proclamar un nou president o presidenta, ja que Comín podria no delegar el vot i, per tant, els vots a favor i en contra empatarien.
Un sector veu amb bons ulls anar a noves eleccions
Tot i que no està previst obrir aquest meló, sí que hi ha un sector dels anticapitalistes que sosté que l’abstenció s’hauria de convertir en un no a la investidura tenint en compte que la legislatura es planteja en un marc autonòmic. Fonts d'aquest sector expliquen que no veuen amb mals ulls anar a unes noves eleccions per seguir confrontant democràticament amb l'Estat i en un format de candidatura unitària de l'independentisme que no renuncia a la desobediència i a la via unilateral.
És per això que reivindiquen que s'hauria de convocar un consell polític extraordinari per debatre el vot final abans de la nova sessió d'investidura. Per aconseguir aquest nou conclave, els crítics amb l'abstenció haurien d'aconseguir mobilitzar que tres agrupacions territorials de la CUP hi donessin suport, una opció que la direcció no preveu i que, a més, s'hauria d'assolir a contrarrellotge, ja que tot apunta que el ple es faria a principis de la setmana vinent.
Ratificar la nova estratègia
En tot cas, l'assemblea de diumenge està previst que ratifiqui l'estratègia avançada aquest dilluns en una conferència política. En ella, la CUP va reclamar tornar a les accions de ruptura i desobediència, crear una assemblea d'electes de base municipalista, unificar l'activitat antirrepressiva, desobeir les impugnacions de lleis socials per part del Tribunal Constitucional o dotar de més força el moviment social independentista al carrer. Si es retorna a una agenda autonomista o que acati la legislació espanyola, va avisar que faria "oposició activa".
