18
de desembre
de
2018, 18:23
Actualitzat:
18:52h
La Constitució era a la "diana" de l'independentisme, i els 18 líders del procés -que seran jutjats properament en la causa de l'1-O- perseguien "derogar-la" amb un referèndum i la posterior declaració d'independència. Aquest és el missatge de fons que ha enviat el fiscal Jaime Moreno, que aquest dimarts ha fet de portaveu de la Fiscalia a la vista celebrada al Tribunal Suprem per tractar les qüestions de previ pronunciament, últim tràmit abans que es jutgi els líders del procés. En la sessió s'han exposat les posicions per determinat si l'alt tribunal espanyol és el competent per jutjar la causa o bé si la causa s'ha d'enviar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), com reclamen les defenses.
La vista prèvia a l'inici del judici, doncs, tenia un objectiu prefixat molt clar. Tot i que algunes de les parts ja han aprofitat l'altaveu que els ha proporcionat la sessió per avançar la línia argumental que, en el seu gruix, se seguirà durant el procés judicial. El més probable és que, després de la jornada d'aquest dimarts, l'alt tribunal espanyol refermi la seva competència sobre el cas que, per altra banda, ja s'ha encarregat d'instruir. De fet, la Fiscalia i la resta d'acusacions -l'Advocacia de l'Estat i l'acusació popular de Vox- han abonat el terreny amb arguments perquè així sigui.
Però més enllà de la competència, quina ha estat la lectura de fons de la causa? La Fiscalia ha estat especialment clara durant la seva intervenció: el judici s'ha de realitzar al Suprem perquè legal i formalment pot ser així, però també perquè els fets que s'enjudicien van abraçar, sense cap mena de dubte, l'interès de l'Estat, fins al punt de tenir implicació internacional.
Les conseqüències de les decisions dels polítics catalans van "atemptar" contra l'ordre constitucional i, per tant, l'estructura estatal se'n va veure afectada, ha assegurat el ministeri públic. Aquest argument, segons Moreno, es va reafirmar més tard quan la declaració d'independència es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) i això va propiciar la resposta "estatal" d'intervenció a Catalunya a través de l'article 155. "La declaració projecta el seu resultat a tot el territori nacional", ha recordat el portaveu del ministeri fiscal, que aquest dimarts -abans del judici- ha tornat a posar sobre la taula el relat de la "violència".
Per tirar endavant la declaració d'independència va ser necessari un referèndum que va esdevenir un "acte violent". Una violència, segons el relat de la Fiscalia, que també es va produir contra "el desplegament de les forces de seguretat" que actuaven sota el mandat judicial. "L'acte del referèndum era absolutament necessari per a la declaració d'independència" i, per aquest motiu, els acusats van treballar interna, però també externament -a nivell internacional- per fer-lo efectiu. L'informe Enfocats, el full de ruta independentista o l'agenda Moleskine del dirigent d'ERC Josep Maria Jové són, segons el ministeri públic, documents que confirmen el paper que havia de tenir la internacionalització del conflicte.
Un pla per trencar la "indissoluble unitat" de l'Estat
En unes intervencions molt més limitades, l'Advocacia de l'Estat i Vox han recorregut també a elements polítics per refermar els judicials, però sense voler avançar la línia estratègica que seguiran durant el judici. Només així s'entén la breu intervenció que han protagonitzat Lucía Pedreño, representant de l'Advocacia de l'Estat, i l'advocat de Vox, Pedro Fernández. No obstant això, la "indissoluble unitat" de l'Estat ha aparegut com a argument per justificar la competència del Suprem, així com l'existència d'un "pla preconcebut" de la Generalitat i el conjunt de dirigents independentistes, tal com ja apuntava el relat en fase d'instrucció del mateix Suprem, redactat per Pablo Llarena.
En la seva breu argumentació, Vox encara ha anat més enllà, i ha volgut deixar molt clar que no permetran que "es faci una causa política del que és una causa penal" i ha categoritzat els fets de la tardor passada a Catalunya de la mateixa gravetat que "un cop d'estat".
La reafirmació d'un "judici polític"
Si és o no un judici polític, doncs, esdevindrà un dels punts clau de debat i confrontació entre les parts. Si bé Vox ha negat la major, alguns dels advocats de les defenses han introduït el concepte de "judici polític" en les seves intervencions. Un dels que ho ha fet més clarament ha estat l'advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu Van den Eynde, que ha assegurat que "són polítics fent política" i s'ha permès una llicència personal: "Mai havia estat més convençut d'una causa que d'aquesta".
També ha esgrimit l'excepcionalitat de la causa l'advocat de Mireia Boya, Carles López, que ha assegurat que "hi ha una raó d'Estat i no una raó jurídica per a l'enjudiciament dels fets". Responent a la voluntat d'assenyalar el tribunal i la politització dels fets, tal com la CUP va avisar que faria, l'advocat de Boya ha lamentat que, ara, qui es pretén jutjar són "totes les parts que, d'una forma comú, es declaraven independentistes o podien semblar connivents amb l'independentisme".
Tant és així que, en paraules d'Enrique Leiva, advocat de Joan Josep Nuet, el lletrat ha volgut recordar al tribunal, però també a les parts, que el seu client "no té, ni orgànicament, ni ideològicament, cap relació amb les tesis independentistes". Malgrat això, ha subratllat, se l'està portant a judici per ser partícip del projecte.
Vulneració de drets: el català i la falta d'imparcialitat
Més enllà de la competència, els advocats de Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Cuixart -Jordi Pina i Marina Roig- han denunciat també la vulneració dels drets dels seus clients a l'hora de poder tenir un judici en català. Per això, han aprofitat la vista per reclamar un intèrpret simultani durant la vista.
Roig ha denunciat la "judicialització" d'un cas que és "polític" arran d'una "protesta pacífica" com la que es va produir el 20 de setembre. El cas de Jordi Cuixart, ha dit, es practica una "vulneració de drets fonamentals" que suposa una "criminalització" de les mobilitzacions ciutadanes que, segons ha considerat, estan "molt per damunt de la unitat d'Espanya".
L'advocada de Cuixart també ha invertit el temps de la seva intervenció a rebatre l'acusació de "rebel·lió violenta" i, fins i tot, s'ha adreçat amb diverses preguntes als magistrats: "Si una nació vol fer una rebel·lió violenta, contracta observadors internacionals? Això és delicte? És un alçament públic i tumultuari i violent? Quin concepte de la democràcia pot tenir qui, en un escrit d'acusació, s'inclou aquesta referència?". I ha acabat recordant que el Suprem és el tribunal espanyol "més sensible als poders polítics i econòmics".
Una pinzellada de futur
La sessió d'aquest dimarts ha esdevingut més simbòlica que real i, si alguna cosa n'han pogut extreure les parts, és una primera presa de contacte amb la sala i el tribunal, encapçalat per Manuel Marchena. Un magistrat que ha estat impecable en les formes a l'hora d'adreçar-se als advocats. El president de la sala segona del Suprem ha aconseguit fer gala d'allò que més se li ha qüestionat darrerament: la seva imparcialitat.
La vista prèvia a l'inici del judici, doncs, tenia un objectiu prefixat molt clar. Tot i que algunes de les parts ja han aprofitat l'altaveu que els ha proporcionat la sessió per avançar la línia argumental que, en el seu gruix, se seguirà durant el procés judicial. El més probable és que, després de la jornada d'aquest dimarts, l'alt tribunal espanyol refermi la seva competència sobre el cas que, per altra banda, ja s'ha encarregat d'instruir. De fet, la Fiscalia i la resta d'acusacions -l'Advocacia de l'Estat i l'acusació popular de Vox- han abonat el terreny amb arguments perquè així sigui.
Però més enllà de la competència, quina ha estat la lectura de fons de la causa? La Fiscalia ha estat especialment clara durant la seva intervenció: el judici s'ha de realitzar al Suprem perquè legal i formalment pot ser així, però també perquè els fets que s'enjudicien van abraçar, sense cap mena de dubte, l'interès de l'Estat, fins al punt de tenir implicació internacional.
El fiscal assegura que la declaració d'independència "projecta el seu resultat a tot el territori nacional", com es va demostrar, segons la seva lectura dels fets, amb la necessitat d'aplicar el 155
Les conseqüències de les decisions dels polítics catalans van "atemptar" contra l'ordre constitucional i, per tant, l'estructura estatal se'n va veure afectada, ha assegurat el ministeri públic. Aquest argument, segons Moreno, es va reafirmar més tard quan la declaració d'independència es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) i això va propiciar la resposta "estatal" d'intervenció a Catalunya a través de l'article 155. "La declaració projecta el seu resultat a tot el territori nacional", ha recordat el portaveu del ministeri fiscal, que aquest dimarts -abans del judici- ha tornat a posar sobre la taula el relat de la "violència".
Per tirar endavant la declaració d'independència va ser necessari un referèndum que va esdevenir un "acte violent". Una violència, segons el relat de la Fiscalia, que també es va produir contra "el desplegament de les forces de seguretat" que actuaven sota el mandat judicial. "L'acte del referèndum era absolutament necessari per a la declaració d'independència" i, per aquest motiu, els acusats van treballar interna, però també externament -a nivell internacional- per fer-lo efectiu. L'informe Enfocats, el full de ruta independentista o l'agenda Moleskine del dirigent d'ERC Josep Maria Jové són, segons el ministeri públic, documents que confirmen el paper que havia de tenir la internacionalització del conflicte.
Un pla per trencar la "indissoluble unitat" de l'Estat
En unes intervencions molt més limitades, l'Advocacia de l'Estat i Vox han recorregut també a elements polítics per refermar els judicials, però sense voler avançar la línia estratègica que seguiran durant el judici. Només així s'entén la breu intervenció que han protagonitzat Lucía Pedreño, representant de l'Advocacia de l'Estat, i l'advocat de Vox, Pedro Fernández. No obstant això, la "indissoluble unitat" de l'Estat ha aparegut com a argument per justificar la competència del Suprem, així com l'existència d'un "pla preconcebut" de la Generalitat i el conjunt de dirigents independentistes, tal com ja apuntava el relat en fase d'instrucció del mateix Suprem, redactat per Pablo Llarena.
En la seva breu argumentació, Vox encara ha anat més enllà, i ha volgut deixar molt clar que no permetran que "es faci una causa política del que és una causa penal" i ha categoritzat els fets de la tardor passada a Catalunya de la mateixa gravetat que "un cop d'estat".
La reafirmació d'un "judici polític"
Si és o no un judici polític, doncs, esdevindrà un dels punts clau de debat i confrontació entre les parts. Si bé Vox ha negat la major, alguns dels advocats de les defenses han introduït el concepte de "judici polític" en les seves intervencions. Un dels que ho ha fet més clarament ha estat l'advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu Van den Eynde, que ha assegurat que "són polítics fent política" i s'ha permès una llicència personal: "Mai havia estat més convençut d'una causa que d'aquesta".
Els advocats de les defenses al judici de l'1-O Foto: ACN
També ha esgrimit l'excepcionalitat de la causa l'advocat de Mireia Boya, Carles López, que ha assegurat que "hi ha una raó d'Estat i no una raó jurídica per a l'enjudiciament dels fets". Responent a la voluntat d'assenyalar el tribunal i la politització dels fets, tal com la CUP va avisar que faria, l'advocat de Boya ha lamentat que, ara, qui es pretén jutjar són "totes les parts que, d'una forma comú, es declaraven independentistes o podien semblar connivents amb l'independentisme".
Tant és així que, en paraules d'Enrique Leiva, advocat de Joan Josep Nuet, el lletrat ha volgut recordar al tribunal, però també a les parts, que el seu client "no té, ni orgànicament, ni ideològicament, cap relació amb les tesis independentistes". Malgrat això, ha subratllat, se l'està portant a judici per ser partícip del projecte.
Vulneració de drets: el català i la falta d'imparcialitat
Més enllà de la competència, els advocats de Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Cuixart -Jordi Pina i Marina Roig- han denunciat també la vulneració dels drets dels seus clients a l'hora de poder tenir un judici en català. Per això, han aprofitat la vista per reclamar un intèrpret simultani durant la vista.
L'advocat de l'exdiputada de la CUP, Mireia Boya, denuncia que la voluntat del Suprem és jutjar "totes les parts que es declaraven independentistes"
Roig ha denunciat la "judicialització" d'un cas que és "polític" arran d'una "protesta pacífica" com la que es va produir el 20 de setembre. El cas de Jordi Cuixart, ha dit, es practica una "vulneració de drets fonamentals" que suposa una "criminalització" de les mobilitzacions ciutadanes que, segons ha considerat, estan "molt per damunt de la unitat d'Espanya".
L'advocada de Cuixart també ha invertit el temps de la seva intervenció a rebatre l'acusació de "rebel·lió violenta" i, fins i tot, s'ha adreçat amb diverses preguntes als magistrats: "Si una nació vol fer una rebel·lió violenta, contracta observadors internacionals? Això és delicte? És un alçament públic i tumultuari i violent? Quin concepte de la democràcia pot tenir qui, en un escrit d'acusació, s'inclou aquesta referència?". I ha acabat recordant que el Suprem és el tribunal espanyol "més sensible als poders polítics i econòmics".
Una pinzellada de futur
La sessió d'aquest dimarts ha esdevingut més simbòlica que real i, si alguna cosa n'han pogut extreure les parts, és una primera presa de contacte amb la sala i el tribunal, encapçalat per Manuel Marchena. Un magistrat que ha estat impecable en les formes a l'hora d'adreçar-se als advocats. El president de la sala segona del Suprem ha aconseguit fer gala d'allò que més se li ha qüestionat darrerament: la seva imparcialitat.