La Fiscalia del Tribunal Suprem estudia demanar que es canviï el delicte de sedició pel que van ser condemnats els presos polítics per un delicte de desordres públics agreujats, en aplicació del nou codi penal. La sala penal ha donat una setmana a les parts perquè es pronunciïn sobre la revisió de la sentència de l'1-O d'acord amb la nova llei, i els fiscals del procés sospeses anar en aquesta línia: canviar el delicte de sedició, que ha estat derogat, pel de desordres públics agreujats, castigat amb penes de fins a cinc anys de presó.

La Fiscalia va demanar fins a última hora una condemna per rebel·lió, cosa que el Suprem va descartar, i ara demana desordres públics, delicte que el jutge de l'alt tribunal Pablo Llarena considera que no es pot aplicar al cas de l'1-O. Així ho ha dit en la darrera interlocutòria, en què adapta la persecució dels exiliats al nou codi penal. Qui també haurà de presentar el seu posicionament és l'advocacia de l'Estat i Vox. Les defenses dels condemnats d'ERC també treballen en l'argumentació jurídica per demanar l'absolució d'acord amb la nova legislació. 

ERC sosté que amb el nou codi penal l'1-O no és delicte, un punt de vista que no comparteix la resta de l'independentisme. Segons els republicans, cal aplicar la llei més favorable al condemnat i dictar una nova resolució en què quedi clar que no s'ha produït cap delicte i queda extingida la responsabilitat penal i les penes, cosa que tindria l'efecte d'una absolució. En tot cas, serà el Suprem qui tindrà l'última paraula i de moment tot apunta que la Fiscalia voldrà mantenir condemnes elevades.

Els presos de Junts -Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn i Jordi Sànchez- no demanaran la revisió de la sentència, tal com han confirmat fonts del partit malgrat que en un principi les seves defenses havien dit que sí que ho farien. Qui tampoc demanarà revisió és Jordi Cuixart, expresident d'Òmnium Cultural. 

Els presos van ser condemnats l'any 2019 a penes d'entre nou i tretze anys de presó pels delictes de sedició i malversació. Van ser indultats l'any 2021, però de manera parcial: només se'ls va suspendre la pena de presó, no pas la d'inhabilitació. Per això, les revisions de pena que faci el Suprem farà referència a la pena d'inhabilitació, que impedeix els líders independentistes presentar-se a les eleccions. L'alt tribunal ha d'aplicar la llei més favorable al condemnat.