Dotze acusats, gairebé dos anys d'instrucció en diferents tribunals i set anys de procés. Un puzzle amb centenars de fets i decisions que ara, amb les urgències electorals, el Tribunal Suprem pretén jutjar en temps rècord, en un judici a l'independentisme comandat pel magistrat Manuel Marchena. Han declarat ja tots els acusats de la causa, i la fase de testimonis permetrà seguir amb el contrast que han evidenciat defenses i acusacions.

Jordi Cuixart i Carme Forcadell han estat els últims a sotmetre's a l'interrogatori i han demostrat el caràcter polièdric de la causa. Diferències abismals conviuen amb comuns denominadors i veritats rotundes, com el canvi d'estratègia dels presos o el caràcter simbòlic de la declaració d'independència, més coneguda com a DUI. Per ara, l'independentisme transmet la percepció que guanya el judici, perquè la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat no acaben de sostenir els delictes que comporten penes de presó, desobediència al marge. Però la sensació després de la setena sessió del judici no necessàriament ha de casar amb el que digui la sentència.

Cuixart i els vídeos escollits per la defensa

El president d'Òmnium ha hagut d'afrontar l'acusació de fomentar la violència, de convertir el procés en una rebel·lió que va posar en risc l'ordre constitucional i la seguretat dels ciutadans, tant el 20 de setembre com l'1 d'octubre. La Fiscalia, de nou, ha naufragat a l'hora d'intentar-ho demostrar i presentar proves concloents més enllà de tuits malinterpretats i la militància independentista.

La defensa, pilotada per Marina Roig, ha mostrat habilitat per triar i exhibir dos vídeos davant el departament d'Economia en els quals es veia a Cuixart demanant aïllar els violents i reclamant dissoldre la concentració per deixar sortir la comitiva judicial. Roig volia exhibir més imatges, però els dos escollits li han semblat prou concloents per a l'estratègia de defensa.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Jfl8nY0CsWE[/youtube]
Forcadell, el TC i el Parlament com a "òrgan censor"

Per contra, Carme Forcadell està acusada de permetre que el Parlament debatés sense limitacions, també un cop el Tribunal Constitucional (TC) va dir que hi ha temes, com la independència, que no es poden abordar en un Parlament i menys encara aplicar encara que hi hagi majories. Aquí la Fiscalia ho ha tingut més fàcil -el TC va ser clarament desatès per la cambra i pel Govern-, però Forcadell ha resistit contraposant la inviolabilitat dels diputats a la voluntat del ministeri públic de convertir-lo en un òrgan que actuï com a "censor" i no com a àgora democràtica.

[blockquote]La crítica de Forcadell al TC ressona amb rotunditat mentre Cuixart recorda que ningú va prohibir votar[/blockquote]
Cuixart i Forcadell han mostrat comuns denominadors en forma de drets. Drets bàsics dels diputats, com el del debat polític, defensat per Forcadell amb moltes comparacions de casos similars, i drets fonamentals, als quals ha apel·lat Cuixart, en una declaració molt més pujada de to que la de l'expresidenta de la cambra, per fer-se fort en la defensa del projecte polític independentista. Forcadell ha refermat que no tenia voluntat de "desoir" l'alt tribunal, de qui ha dit que també s'"equivoca" i que està "polititzat" -unes afirmacions de l'expresidenta del Parlament que han indignat la fiscal Consuelo Madrigal, que va dirigir el ministeri públic per designi de Mariano Rajoy- i Cuixart ha insistit que els ciutadans van anar a votar l'1 d'octubre perquè "mai cap tribunal va demanar als ciutadans que no participessin al referèndum".

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=QGSLz559n84[/youtube]
I un altre comú denominador: el missatge positiu cap a Espanya, cap a una Espanya que l'independentisme busca atreure per esquerdar la unitat entorn el 155 i trencar el relat unionista d'un independentisme nacionalista i essencialista. Si Junqueras va proclamar el seu "amor" compatible amb les seves conviccions, aquest dimarts Forcadell ha lamentat no poder declarar en català, però ha acceptat fer-ho en castellà "perquè és una llengua de Catalunya i de molts catalans i catalanes". I Cuixart ha recordat que ell és "mig espanyol" per la mare murciana, i ha apel·lat a l'Espanya diferent: "Hauríem d'estar orgullosos tots els ciutadans d'Espanya de l'1 d'octubre, que és l'acte de desobediència més important d'Europa", ha dit. Una desobediència que, ha recordat, l'alt tribunal va avalar en el seu dia.    

[blockquote]La desobediència ha estat el nervi del discurs de Cuixart, entrenat a la presó amb Benet Salellas en el paper de fiscal[/blockquote]
La desobediència ha estat el nervi del discurs de Cuixart -entrenat a la presó amb Benet Salellas en el paper de fiscal-, que com els de Junqueras o Jordi Turull ha optat per l'alt voltatge. El president d'Òmnium és el primer en fer explícit el canvi d'estratègia dels presos, el pas a l'atac. S'ha retractat de la seva declaració de gener de l'any passat -i ha evitat així donar-ne compte al fiscal- admetent que, per ser vàlid, el referèndum havia de ser pactat. Aquella declaració, ha dit, tenia per objectiu només evitar la presó. I ara l'objectiu ja no és, ha dit, sortir en llibertat. Ara és denunciar "la manca de llibertats a l'estat espanyol" i la "resolució del conflicte". El canvi de ritme. Pablo Llarena va veure uns pesos i Marchena en veu uns altres. I el president d'Òmnium, principal entitat cívica del país, no accepta que a ell, amb pedigrí pacifista, se'l faci passar per violent: "Per part de la policia n'hi va haver molta, per part dels votants, cap", ha dit per acabar l'interrogatori de Jaime Moreno, ja visiblement irritat.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=F2Hpp1-YVt0[/youtube]
A partir d'aquest dimecres és el torn dels testimonis, dels polítics i les parts, que hauran d'interrogar els protagonistes en un temps rècord segons la previsió disposada per Marchena. El ministeri fiscal intentarà sostenir la rebel·lió més endavant, quan passin els testimonis policials, i arribarà el moment dels focus per a Vox. Fins ara, l'acció popular, representada per l'extrema dreta, ha estat un protagonista secundari del judici.  

Tot plegat ha conviscut amb les errades de la Fiscalia en els interrogatoris. Confonent la moció de confiança de Carles Puigdemont amb la d'Artur Mas (que mai es va sotmetre a cap tràmit parlamentari d'aquestes característiques) o, i això és més greu, incriminant Cuixart per organitzar la campanya d'un referèndum "prohibit". El fiscal Moreno ha brandat un correu electrònic del 14 d'agost del president d'Òmnium, però el referèndum no va ser cautelarment prohibit per l'alt tribunal fins al 7 de setembre a la nit, just després que s'aprovessin les lleis de desconnexió.

Com una democràcia militant

La Fiscalia, per contra, ha atacat, gairebé de forma inquisitorial, Forcadell per les seves posicions polítiques, retraient-li que cridés a votar al referèndum, que fes tuits a favor dels Mossos quan eren posats en qüestió per la seva professionalitat o que demanés l'alliberament dels seus companys presos. Una neutralitat que el ministeri públic no pressuposa que hagin de tenir altres poders de l'Estat que defensen a capa i espasa idees en teoria sotmeses a contrast democràtic (Espanya no és, sobre el paper, una democràcia militant) com ara la idea de la unitat de l'Estat. La satisfacció és, en qualsevol cas, alta entre les defenses.