Una de les quatre mesures de resposta de la Generalitat a la suspensió per part del Tribunal Constitucional del procés participatiu ha estat demandar el govern espanyol per “atemptar contra els drets de llibertat de participació, de llibertat d'expressió i de llibertat ideològica”. És a dir, portar a judici l'Estat.

Una estratègia jurídica per part del Govern que aprofita una via poques vegades utilitzada per l'Administració en defensa dels seus administrats: el procediment especial de protecció dels drets fonamentals. Una garantia dels drets fonamentals de les persones davant l'actuació administrativa.

Neix de la Constitució

Aquest mecanisme està previst a la mateixa Constitució, concretament a l'article 53.2 que estableix que “qualsevol ciutadà podrà demanar la tutela de les llibertats i dels drets reconeguts en l’article 14 i en la secció 1a del capítol segon de la Constitució espanyola davant els tribunals ordinaris per un procediment basat en els principis de preferència i sumarietat”.

Un sistema de protecció que va quedar sotmès i explicat a la Llei Reguladora de la Jurisdicció Contenciós Administrativa, 29/1998 de 13 de Juliol. (articles 114 i següents), com un procediment especialíssim que ocupa tot un capítol del text i que està protegit per una sèrie de cauteles per evitar el seu ús de manera indiscriminada o abusiva. Per entendre'ns, és un procediment per evitar que l'activitat de les Administracions no perjudiqui els drets fonamentals dels ciutadans de manera irreparable i es pugui dirimir amb rapidesa el plet posat en marxa.

Així, la regulació d'aquest procediment insisteix en l'al·legació “clara i concisa” dels fets que hagin causat la vulneració dels drets o les llibertats. En el cas de la demanda de la Generalitat, els seus lletrats al·leguen com a principi de tots els mals l'acord del Consell de Ministres del 31 d'octubre pel que acordaven impugnar el procés participatiu del 9-N. El Govern s'ha hagut d'afanyar perquè només tenia deu dies per poder presentar aquesta demanda des del dia que s'al·lega haver encetat la vulneració.

El fet que la demanda sigui contra la més alta instància del poder executiu de l'Estat implica que el tribunal que ha de jutjar aquesta vulneració sigui la més alta magistratura del Poder Judicial, en aquest cas, la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem.

Quins drets s'han vulnerat

Segons la demanda de la Generalitat han estat tres: el de participació, de llibertat d’expressió i de llibertat ideològica. Entén el lletrat del Govern que impedir aquest procés participatiu va més enllà de vulnerar la competència pròpia regulada a l'Estatut, sinó que priva de la llibertat de participació del ciutadans amb condició política de català en la via administrativa i social. 

Així mateix, el Govern interpreta que privar els ciutadans d'aquest procés participatiu seguint les ordres del Consell de Ministres implica que es coarta el dret a la llibertat d'expressió en no permetre que els ciutadans que ho vulguin es puguin expressar de manera més o menys organitzada. Fins i tot, els serveis jurídics de la Generalitat creuen que qui ha impulsat més aquest procés pot veure tenallada la seva llibertat ideològica. En tot cas, el ministre de Justícia, Rafael Català, ha qualificat “d'exòtica” la iniciativa.