Els llavors directius de Caixa Penedès Manuel Troyano, Ricard Pagès i Joan Caellas, presentant els resultats de l'exercici 2009 de l'entitat. Foto: Caixa Penedès. El fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, ha ordenat investigar la gestió de les caixes d'estalvi per depurar possibles responsabilitats penals i si el cobrament de determinades indemnitzacions podrien constituir algun tipus de delicte. Entre les investigacions obertes, hi ha des de les que afecten a indemnitzacions a directius fins a delictes d'estafa, apropiació indeguda, falsedat documental o frau fiscal. Fonts de la fiscalia general han indicat que la fiscalia Anticorrupció portarà a terme aquestes investigacions. Les mateixes fonts no han concretat quines entitats s'investigaran, tot i que Bankia no entraria de moment en les investigacions.
Així mateix, Torres-Dulce demana màxima col·laboració al Banc d'Espanya a l'hora de rebre la documentació sol·licitada.
Pensions i sous milionaris
Durant tot el procés de fusions i adquisicions de caixes, han sortit a la llum casos sonats de gestió dubtosa dels fons públics que han rebut els seus directius. Un d'aquests, per exemple, es va destapar el novembre de l'any passat, quan el president de Caixa Pendès, Ricard Pagès, i el director general, Manuel Troyano, van dimitir dels seus càrrecs després que ahir se sabés que els dos, conjuntament amb dos exdirectius més, s'havien autoatorgat un pla de jubilació conjunt de més de 20 milions d'euros .
També es va saber que ell president de CatalunyaCaixa, Adolf Todó, cobrava un sou d'1,55 milions d'euros bruts anuals -dels quals 812.000 correponien al seu sou base, 11.000 com a dietes i 579.000 en un pla d'estalvis-, mentre que el director general d'Unnim, Jordi Mestre, en cobrava 963.540 -amb un sou base de 540.000 euros-, tot i ser dues entitats rescatades pel Fons de Reordenació Ordenada Bancària (FROB). Pel que feia el director general de CatalunyaCaixa, Jaume Massana, cobrava 866.000 euros -609.000 corresponts al seu sou, 11.000 a dietes i 186.000 d'un pla d'estalvis, entre d'altres assegurances.
De fet, Todó va passar a cobrar un sou d'1,55 milions d'euros quan ja era oficial que CatalunyaCaixa hauria de recórrer al FROB per a reestructurar-se, el gener del 2010. El govern de la Generalitat, llavors en mans del tripartit, sabent que no tenia competències per a evitar-ho, li va "recomanar que, per no malmetre la imatge de l'entitat, que congelés aquest augment dos anys", van explicar a Nació Digital fonts coneixedores d'aquesta conversa. "Todó s'hi va negar, perquè deia que altres directius cobraven més, i perquè a més, ell se sentia poderós, sabia que el consell d'administració, integrat també per polítics, tenia por que marxés de l'entitat, i per això acceptaven la seva petició".
El Banc d'Espanya, que sí que tenia competències per a regular aquests excessos, no es va pronunciar.
Adolf Todó, director general de CatalunyaCaixa
