La virreina María de los Llanos de Luna va protagonitzar fa uns dies un acte d’homenatge a la División Azul en el context d’una celebració lligada a la Guàrdia Civil, un cos policial/militar que ens diuen que està tant arrelat a Catalunya, que és tan apreciat pels indígenes d’aquest país i que es tan constitucional i democràtic.
 
De fet, la polèmica per aquest homenatge s’ha centrat en la presència de la delegada espanyola, però s’ha criticat poc l’acte per ell mateix, quan el més sorprenent de tot és que en el marc d’una celebració d’un dels suposats puntals de la democràcia i la Constitució com ens diuen que és la Guàrdia Civil s’ha donat tracte preferent a una ‘Germandat’ que honora els soldats que van servir a les ordres de Hitler.
 
Resulta que fa quasi setanta anys que va acabar la Segona Guerra Mundial i una institució que es pretén democràtica –em refereixo a la Guàrdia Civil- no només té el valor d’honorar els que van servir l’esvàstica, sinó que s’atreveix a treure ferro a l’acte recordant que també s’hi van honorar aviadors republicans. Sembla que els responsables de la Guàrdia Civil encara no saben qui va guanyar la guerra i qui va causar milions de morts arreu del món. Si ja els va bé honorar nazis –sí, els nazis de la División Azul, els soldats espanyols enquadrats a l’exèrcit alemany ,el comandament suprem del qual corresponia a Adolf Hitler-, alguna cosa trontolla en la seva presumpta voluntat democràtica. Encara sort que l'Associació Unificada de Guàrdies Civils, a pilota passada, s'ha fet creus que s'hagi homenatjat els 'divisionarios'.
 
I mentrestant, el dictador argentí Videla ha mort entre reixes i per un cop hem sentit enveja dels argentins i ens hem adonat que allò que la transició espanyola va ser exemplar i un model arreu del món ha estat la mentida més gran que ens han explicat mai.