L'últim baròmetre del CEO diu que el 50% dels catalans s'oposa a la independència, mentre que els partidaris del nou estat són el 42,9%. Com totes les xifres, sempre tan fredes i barrudes, aquestes són interpretables i poden dir moltes coses, tantes com lectures i interessos es tinguin. Només cal llegir les portades (dels diaris catalans, per més "inri") d’aquest divendres, i comparar-les amb les portades que van fer (les mateixes capçaleres) el 20 de juny de 2013, quan els adeptes a la independència eren una majoria que arribava al 55%. Si ens movem de capital, en una lectura apressada –no és necessari llegir la lletra petita, no fos cas que patíssim efectes secundaris– constatarem que la premsa de més enllà de l’Ebre, tant la cavernícola com l’altra, coincideix en una cosa: el globus independentista es desinfla.

Evidentment, tant se val si el baròmetre del CEO assenyala que el model que més ben valorat és el de l’estat independent (amb un 34,6% del suport, concretament). Tant se val si els altres tres models proposats (comunitat autònoma, estat en una Espanya federal o regió d’Espanya) van al vagó de cua. Tant se val si l’autèntic debat és en la inquietud per un model totalment esgotat. I tant se val que les enquestes diguin, una vegada rere una altra que estem escaldats, cansats i atabalats amb un sistema inservible i que ja no pot anar a més. Resulta, però, que l’anàlisi política (d’alta volada, òbviament) ho diu ben clar: el globus es desinfla.

Estem desinflats, i ho estem malgrat que les xifres, les dades i els estudis d’opinió diguin tot el contrari. I així anem fent, mentre som incapaços de trobar el punt des d’on desafiar l’Estat sense concessions, amb força i decisió, amb ganes de fer el tomb i de reivindicar els mínims drets democràtics exigibles. Perquè, ara mateix, això del globus que es desinfla és una qüestió de tot o res. D’arriscar, de buscar nexes, d’establir ponts de diàleg permanent, de resistir-se a marcar paquet per sortir a la foto.
 
És així, ras i curt: només es pot ser optimista. Qui ens hauria dit fa deu anys que seríem a tocar de l’estat propi? O capaços, de veritat, de trencar amb el jou de l’antidemocràcia espanyola i el "tantsemenfotisme" d'Europa? Doncs això, que no ens desinflin les cabòries dels partits polítics. I, sobretot: que el que ha inflat la voluntat del poble català no ho desinfli el CEO.