Catalunya és un punt clau en la geoestratègia energètica. La crisi d'Ucraïna i el conflicte de Crimea poden beneficiar molt l'economia catalana i, de retruc, l'espanyola. Així ho va assegurar l'influent general de Brigada, Miguel Àngel Ballesteros, general director del potent Institut Espanyol d'Estudis Estratègics, l'organisme del pensament i anàlisi del Ministeri de Defensa espanyol, en una conferència pronunciada aquest dimarts al Círculo Ecuestre de Barcelona. 

Acompanyat per l'Inspector General de l'Exèrcit, el tinent general Ricardo Álvarez Espejo, i d'una nodrida representació del Centre d'Intel·ligència de les Forces Armades, militars, analistes i representants polítics com el portaveu del PSC a l'Ajuntament de Barcelona, Gabriel Colomé, o la portaveu de C's, Carina Mejías, el general Ballesteros va detallar els actuals conflictes que existeixen a Europa i es va centrar en Ucraïna i els efectes que podria generar a l'Estat espanyol, a Catalunya i a Girona. 

L'anàlisi del general es fonamenta en què l'actual conflicte amb Rússia atura els projectes pel Bàltic dels gasoductes per alimentar energèticament Europa amb el gas de Rússia i el tancament dels ports. Un bloqueig que converteix Catalunya i Girona -La Jonquera- en una peça clau del mapa de la logística energètica europea i en el que operadors energètics internacionals hi tenen l'ull posat. 

De fet, el sistema d'abastament des del Port de Barcelona és el més important i amb una capacitat d''emmagatzematge (6 tancs), descàrrega (molls per bucs d'alta capacitat -metaners-) i subministrament de gas liquat de primer nivell. 

Gairebé el 50% de les importacions de gas arriba per mar. Si a això hi afegim la facilitat del transport fins a França i el pas de la Jonquera s'obre la porta a subministrar gas a França i, de retruc, a estats europeus dependents del combustible rus. Catalunya es convertiria així en un punt estratègic de primer ordre.

Punts calents a Europa

D'altra banda, l'anàlisi del general Ballesteros també va recordar els altres conflictes independentistes a Europa com Transnístria o Kosovo. Precisament de Kosovo, un dels exemples que més utilitza Espanya per criticar el procés sobiranista, va ser definit pel principal analista de Defensa com un estat que “no és ni viable econòmicament ni viable en seguretat”.

Estat Islàmic

Ballesteros va insistir en el perill que suposa l'Estat Islàmic, i va recordar que el seu objectiu és l'Estat espanyol. “L'Al Andalús que reclamen era tot Espanya”, va advertir. En aquest sentit, va explicar que els informes de Defensa tenen comptabilitzats com a combatents de l'Estat Islàmic 51 ciutadans espanyols, dels quals uns 19 provenen de Ceuta i Melilla i una desena de Catalunya.