16
de juliol
de
2019, 19:11
Actualitzat:
18
de juliol,
11:56h
El 28 d'octubre d'enguany Lliures celebrarà un congrés que renovarà la direcció. A banda, però, haurà de prendre decisions encara més rellevants, com ara triar la línia a seguir pel partit en un moment en què els nostàlgics de l'antiga CiU intenten vertebrar l'espai del que anomenen el "catalanisme moderat no independentista". Segons fonts properes a Lliures, el projecte de Lliga Democràtica, el nou partit de centredreta que vol recollir el vot "orfe" exconvergent, està fracturant el partit liberal fundat per l'exconseller Antoni Fernández Teixidó i una de les moltes sigles que aspiren a heretar un territori electoral que, avui per avui, és una incògnita.
El congrés de Lliures promet ser un enfrontament obert entre dos sectors, amb Manuel Valls pel mig. D'una banda, el nucli més proper a Fernández Teixidó, qui aspira a recuperar la presidència del partit després de la seva dimissió. Al costat de Fernández Teixidó, hi ha Roger Montañola, l'exdirigent d'UDC que es va integrar en la formació liberal, i l'economista Josep Soler. De l'altra, un grup de dirigents territorials que volen integrar Lliures en el nou projecte de la Lliga, encapçalat pel president del partit a Girona, Pere Gotanegra (regidor a Roses), juntament amb els presidents de Tarragona, Hèctor Álvarez, i de Barcelona, Òscar Benítez.
En aquesta història hi ha dons noms que juguen també un paper destacat: l'exdirigent del PP Montserrat Nebrera i el també exdiputat popular Ricard Fernández Deu, que no militen a Lliures però hi són propers i estan alineats amb Fernández Teixidó. Tots dos són habituals comentaristes en mitjans de comunicació.
Unes difícils relacions amb Valls
Les tensions internes a Lliures neixen del complicat procés de negociacions dut a terme per la direcció del partit per integrar-se a la llista de Valls a l'Ajuntament de Barcelona. La integració es va acabar produint, però en unes condicions molt diferents a les somiades per Fernández Teixidó. Durant mesos, a Lliures van estar convençuts que Valls els necessitava en un lloc destacat per compensar la vinculació de la candidatura a Ciutadans, i van deixar passar el temps. Nebrera era l'aposta de Fernández Teixidó com a número dos de l'exprimer ministre francès. Però les setmanes s'escolaven i Valls va anar tancant acords amb altres sectors i personalitats.
Ciutadans va acabar exigint una presència destacada a la llista, amb Luz Guilarte com a número dos, i Valls va integrar l'exministre socialista Celestino Corbacho en el número tres, mentre que l'aposta catalanista va ser Eva Parera, provinent d'Units per Avançar, en el quatre. De cop, a Lliures es van trobar bandejats i van haver de decidir si volien el número sis -el cinc era per a Ciutadans-. Van pressionar per ser al quart lloc, on ja hi era Parera, però no ho van aconseguir. Finalment, Lliures es van haver de conformar amb el lloc setè, per a Òscar Benítez, i Fernández Teixidó, irritat, va renunciar a la presidència de Lliures.
Ara, de cara al congrés del 28 d'octubre, l'exconseller amb Jordi Pujol vol recuperar el lideratge de la formació que va impulsar. Però Lliures travessa un moment complicat i no disposa dels recursos econòmics necessaris per concórrer en unes hipotètiques eleccions catalanes. L'enfrontament amb Valls i el xoc amb Eva Parera, una de les impulsores de la Lliga, tampoc facilita l'acostament de Fernández Teixidó al projecte, deixant Lliures en un perillós carreró sense sortida.
Montserrat Nebrera: "Valls no pot liderar un partit catalanista"
La professora de la UIC Montserrat Nebrera explica a NacióDigital la seva versió de les negociacions entre Lliures i Valls: "Mai vaig postular-me per ser la número dos de Valls, tot i que Lliures sí que va apostar perquè ho fos. Els vaig dir que no hi confiessin, perquè era la llista de Ciutadans i pensava (i continuo pensant) que la integració de Lliures sols servia l 'objectiu de blanquejar-la. L'errada de Valls, de la que ara es vol allunyar, es materialitzà en acompanyar-se d' Arrimadas durant la campanya, i impossibilita que pugui liderar el moviment que urgeix bastir. És un polític de fusta, però el seu catalanisme ha consistit en votar per Ada Colau per evitar que Maragall fos alcalde i no pujar a la tarima de l'acte de les tres dretes a la plaça de Colón".
Nebrera posa en valor Lliures, malgrat no ser-ne militant: "Lliures és un partit amb una trajectòria de tres anys, que en la seva quarta conferència política ja urgia la unitat del catalanisme, i mai s'ha definit en negatiu. Catalanisme humanisme i europeisme. Si la Lliga Democràtica també vol reconstruir l'espai de centre dreta sense polaritzar més la societat, de ben segur ens trobarem".
El congrés de Lliures promet ser un enfrontament obert entre dos sectors, amb Manuel Valls pel mig. D'una banda, el nucli més proper a Fernández Teixidó, qui aspira a recuperar la presidència del partit després de la seva dimissió. Al costat de Fernández Teixidó, hi ha Roger Montañola, l'exdirigent d'UDC que es va integrar en la formació liberal, i l'economista Josep Soler. De l'altra, un grup de dirigents territorials que volen integrar Lliures en el nou projecte de la Lliga, encapçalat pel president del partit a Girona, Pere Gotanegra (regidor a Roses), juntament amb els presidents de Tarragona, Hèctor Álvarez, i de Barcelona, Òscar Benítez.
En aquesta història hi ha dons noms que juguen també un paper destacat: l'exdirigent del PP Montserrat Nebrera i el també exdiputat popular Ricard Fernández Deu, que no militen a Lliures però hi són propers i estan alineats amb Fernández Teixidó. Tots dos són habituals comentaristes en mitjans de comunicació.
Unes difícils relacions amb Valls
Les tensions internes a Lliures neixen del complicat procés de negociacions dut a terme per la direcció del partit per integrar-se a la llista de Valls a l'Ajuntament de Barcelona. La integració es va acabar produint, però en unes condicions molt diferents a les somiades per Fernández Teixidó. Durant mesos, a Lliures van estar convençuts que Valls els necessitava en un lloc destacat per compensar la vinculació de la candidatura a Ciutadans, i van deixar passar el temps. Nebrera era l'aposta de Fernández Teixidó com a número dos de l'exprimer ministre francès. Però les setmanes s'escolaven i Valls va anar tancant acords amb altres sectors i personalitats.
Ciutadans va acabar exigint una presència destacada a la llista, amb Luz Guilarte com a número dos, i Valls va integrar l'exministre socialista Celestino Corbacho en el número tres, mentre que l'aposta catalanista va ser Eva Parera, provinent d'Units per Avançar, en el quatre. De cop, a Lliures es van trobar bandejats i van haver de decidir si volien el número sis -el cinc era per a Ciutadans-. Van pressionar per ser al quart lloc, on ja hi era Parera, però no ho van aconseguir. Finalment, Lliures es van haver de conformar amb el lloc setè, per a Òscar Benítez, i Fernández Teixidó, irritat, va renunciar a la presidència de Lliures.
Ara, de cara al congrés del 28 d'octubre, l'exconseller amb Jordi Pujol vol recuperar el lideratge de la formació que va impulsar. Però Lliures travessa un moment complicat i no disposa dels recursos econòmics necessaris per concórrer en unes hipotètiques eleccions catalanes. L'enfrontament amb Valls i el xoc amb Eva Parera, una de les impulsores de la Lliga, tampoc facilita l'acostament de Fernández Teixidó al projecte, deixant Lliures en un perillós carreró sense sortida.
Montserrat Nebrera: "Valls no pot liderar un partit catalanista"
La professora de la UIC Montserrat Nebrera explica a NacióDigital la seva versió de les negociacions entre Lliures i Valls: "Mai vaig postular-me per ser la número dos de Valls, tot i que Lliures sí que va apostar perquè ho fos. Els vaig dir que no hi confiessin, perquè era la llista de Ciutadans i pensava (i continuo pensant) que la integració de Lliures sols servia l 'objectiu de blanquejar-la. L'errada de Valls, de la que ara es vol allunyar, es materialitzà en acompanyar-se d' Arrimadas durant la campanya, i impossibilita que pugui liderar el moviment que urgeix bastir. És un polític de fusta, però el seu catalanisme ha consistit en votar per Ada Colau per evitar que Maragall fos alcalde i no pujar a la tarima de l'acte de les tres dretes a la plaça de Colón".
Nebrera posa en valor Lliures, malgrat no ser-ne militant: "Lliures és un partit amb una trajectòria de tres anys, que en la seva quarta conferència política ja urgia la unitat del catalanisme, i mai s'ha definit en negatiu. Catalanisme humanisme i europeisme. Si la Lliga Democràtica també vol reconstruir l'espai de centre dreta sense polaritzar més la societat, de ben segur ens trobarem".