La justícia espanyola ho ha intentat tot per decapitar el procés, amb l'objectiu final d'aniquilar-lo. La interlocutòria gestada pel jutge Pablo Llarena, que construeix un relat incriminatori que fa casar procés i violència, ha conduït Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Carme Forcadell i Dolors Bassa altre cop a la reclusió. Els tres primers acompanyaran Oriol Junqueras i Joaquim Forn a Estremera mentre que Forcadell i Bassa estaran privades de llibertat al recinte penitenciari d'Alcalá Meco.
[blockquote]El processament dictat per Llarena -per rebel·lió, malversació i desobediència- constata que l'Estat ha deixat en mans de l'aparell judicial totes les respostes. La política catalana està completament judicialitzada[/blockquote]
A Soto del Real hi continuen empresonats Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, per la inflexibilitat del Suprem, decidit a criminalitzar la cúpula de l'independentisme, tant els dirigents que s'han quedat a Catalunya com els que són a l'estranger, altre cop amenaçats amb la detenció. El processament dictat per Llarena -per rebel·lió, malversació i desobediència- constata que l'Estat ha deixat en mans de l'aparell judicial totes les respostes. La política catalana està completament judicialitzada.
L'hemicicle del Parlament, buit i amb un llaç groc en record dels presos i els exiliats Foto: Adrià Costa
La nova cota de repressió, rebutjada per tots els accents del sobiranisme en cada declaració i visualitzada al carrer -amb manifestacions al centre de Barcelona i a les principals ciutats catalanes-, marca un punt d'inflexió. Suposa tant un abans i un després que l'independentisme ja ha entès que acatant la Constitució tampoc n'hi ha prou. Fins ara, les declaracions al Suprem havien explicitat les renúncies a la via unilateral per estovar la duresa de les mesures judicials. Comprovat el nul efecte provocat en el fons i la forma de les interlocutòries, els líders independentistes han encetat una nova estratègia, el duel dialèctic obert amb el tribunal.
Rull i les acusacions a Llarena
"M'han empresonat per haver estat lleial al poble de Catalunya", expressava Jordi Turull just després de saber que tornava a Estremera. Davant Llarena, tant el candidat a la presidència com els dirigents finalment empresonats han coincidit en afirmar que no renunciaven als seus objectius polítics, que estaven convençuts que el que s'està criminalitzant són les seves idees i que apostaven per la negociació política per resoldre el plet català. El més explícit i directe davant el jutge, Josep Rull, que ha retret a Llarena que el relat judicial estigui escrit prèviament i les resolucions es filtrin amb antelació als mitjans de comunicació.
[blockquote]Tant Turull com els dirigents empresonats han coincidit en afirmar al Suprem que no renunciaven als seus objectius polítics i que estaven convençuts que se'ls processava per les seves idees[/blockquote]
El jutge ja no sustenta la planificació del procés d'independència en el document Enfocats que va ser trobat a l'ordinador del número dos de Junqueras a la vicepresidència, Josep Maria Jové. Ara fa referències reiterades al Llibre Blanc de la Transició Nacional que va publicar el Consell Assessor per a la Transició Nacional presidit per Carles Viver i Pi-Sunyer, que està sent investigat també per l'1-O pel jutjat d'instrucció número 13. Llarena vincula així les dues investigacions i s'aferra a la oficialitat que en el seu dia se li va donar al Llibre Blanc.
Jordi Turull, aquest migdia abans de tornar al Suprem Foto: ACN
El rebuig als dictàmens del Suprem han arribat des de Finlàndia -Puigdemont va titllar de "vergonya" el comportament "antidemocràtic de l'Estat- i també des de la seu d'ERC, despullada dels seus líders. Pere Aragonès, que prendrà les regnes del partit per l'absència forçosa de Junqueras i Rovira, ha recordat a la judicatura espanyola que el sobiranisme continuarà "sumant voluntats per la proposta republicana". "Ho han intentat sempre i no han pogut mai", ha reblat Aragonès per afermar les conviccions.
Sense ple d'investidura, però amb missatge polític
Les imatges que tanquen aquest divendres amb milers de persones manifestant-se arreu de Catalunya recullen el nou episodi de contestació des del carrer. De fet, no s'han deixat de fer mobilitzacions des de que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van entrar a la presó el 16 d'octubre, però avui s'han reactivat amb més força i amb una creixent indignació. La crida ha vingut de la mà de l'ANC i d'Òmnium, però també dels Comitès de Defensa de la República (CDR), en un context en què els diferents actors intenten coordinar una estratègia de resposta conjunta contra la repressió.
[blockquote]L'agitació al carrer -aquest divendres fins i tot hi ha hagut càrregues a Barcelona i s'ha tallat la frontera a Puigcerdà- conviu amb la impossibilitat de formar Govern[/blockquote]
L'agitació al carrer -aquest divendres fins i tot s'ha tallat la frontera a Puigcerdà i s'han registrat incidents entre manifestants i els Mossos- conviu amb la impossibilitat de formar Govern. Difícilment n'hi haurà a curt termini. Si bé dimecres a primera hora s'albirava un calendari per fer una investidura durant la Setmana Santa que permetés forjar un executiu just després, l'acció del Suprem esmicola aquest esquema i retorna el procés català a la indignació, el desconcert i la mobilització social. El president del Parlament, Roger Torrent, manté el ple d'aquest dissabte però no és clar que se celebri la votació d'investidura i els partits estudien una expressió de protesta als empresonaments. Hi haurà almenys una declaració de Torrent des de l'auditori de la cambra.
L'horitzó electoral torna a obrir-se pas quan tot just fa tres mesos del 21-D. Si es pren com a referència el ple d'investidura fallit de Turull, les noves eleccions es situarien en el calendari cap al 15 de juliol amb tota una generació de dirigents independentistes a la presó, l'exili o suspesos.
La número dos d'ERC, Marta Rovira, aquest dijous al Parlament Foto: Adrià Costa
