L'ANC i Òmnium Cultural han apostat per omplir l'avinguda Meridiana aquesta Diada. Després d'una gran manifestació al centre de Barcelona (2012), la Via Catalana de 400 km (2013) i la V de la Diagonal i la Gran Via (2014), enguany es busca una nova demostració de força a dues setmanes de les eleccions del 27 de setembre.

L’avinguda té set quilòmetres i mig des de la Ciutadella fins a la sortida de Barcelona, després de travessar la ronda de Dalt creuant el’Eixample, Sant Martí, Sant Andreu i Nou Barris. En aquests tres darrers districtes és on l’independentisme té més dificultats per fer escoltar el seu missatge. Aquesta és una de les raons per les quals l’ANC la va triar com el lloc de concentració per organitzar-hi la denominada Via Lliure a la República Catalana. Per això i perquè és la via de la ciutat que es veu millor des de l’aire… No hi ha massa arbres.

Pep Martí, periodista de Nació Digital, ha publicat al llarg de l'estiu una sèrie de set reportatges d'alguns dels principals elements la Meridiana i dels barris del seu entorn, que al llarg de dècades han lluitat per humanitzar una via sòrdida. Des de la Ciutat Meridiana, ja fora del continu urbà, fins a la memòria històrica de Sant Andreu passant per la cèntrica plaça de les Glòries, una Trinitat marcada per la presó així com la Meridiana subterrània. És impossible repassar totes les històries que amaga l'entorn d'una avinguda que recorre un total de 13 barris.

1. Trinitat Nova. Es va batejar així la zona de la Trinitat on es van construir habitatges nous per a la població nouvinguda durant els anys del “desarrollisme”. Un dels rostres de l’urbanisme de la vergonya, perpetrat per l’anomenada Obra Sindical del Hogar. La Meridiana parteix les dues Trinitats.  

2. Trinitat Vella. Antiga zona pensada per acollir “la caseta i l’hortet” a prop de la ciutat, fou un barri ferit pel porciolisme. Zona d’històrica influència “cenetera”, preserva una forta identitat de barri popular. La presó de la Trinitat, antic centre per a recluses, ha estat la seva “Bastilla” encara no aterrada, el símbol sòrdid d’un passat a superar.    

3. Sant Andreu. Barri que conserva una gran riquesa associativa i antics espais industrials reconvertits (com Fabra i Coats). Escenari de grans moments, des de l’inici del Corpus de Sang (aquí hi havia la capella del Sant Crist dels Segadors, símbol de la sega revoltada el 1640) a la rebel·lió de les Quintes el segle XIX, i l’assalt a les casernes militars el 1936.     

4. La Sagrera. Fou barri de fàbriques i tallers, com els de Pegaso, una part dels quals foren reconvertits en un parc. Aquí hi hagué l’anomenada zona de la Perona, les  barraques on es reubicaren persones d’ètnia gitana, foragitades de barris més cèntrics per no “molestar” durant una visita d’Eva Perón. El nom li ve d’haver estat sagrera, lloc protegit a l’entorn d’una església.  

5. Navas. Encabit entre el Clot i la Sagrera, amb la plaça Ferran Reyes com a eix principal. No ha estat reconegut com a barri fins a data recent. L’església de Sant Joan Bosco, amb un sostre punxegut molt particular, esdevé un dels punts coneguts del barri i n’ha estat el veritable motor. Hi hagué durant molts anys una caserna de la Guàrdia Civil, avui centre cívic.

6. El Clot. Un dels més antics de la Meridiana. De tradició obrera i republicana, i alhora catalanista, fou un dels barris en flames durant la Setmana Tràgica. Amb un teixit associatiu molt potent (del Foment Martinenc a la cooperativa La Formiga). El nom pot venir del fet que era un espai amb camps de conreu en fondals. L’estació del Clot-Aragó és el seu eix comunicatiu principal. Als terrenys de l’antiga Farinera, avui hi ha un centre cívic i l’escola Salvador Espriu.

7. El Camp de l'Arpa. Sembla que el nom és una deformació de Camp de l’Arca, anomenat així per l’existència d’un dolmen. No va acollir-se al pla Cerdà i això explica que molts carrers de l’Eixample, com Còrsega o Provença, morin aquí, al carrer Rogent.

8. Vilapicina i la Torre Llobeta. El nom té origen incert. Una antiga vila romana? O prové d’un material extret dels pins per la construcció de vaixells? La torre, del segle XV, és l’única que s’ha salvat dels antics masos avui desapareguts. És la zona més meridional de Nou Barris. El passeig Fabra i Puig el comunica amb Sant Andreu.

9. La Prosperitat. Era el nom d’una de les cooperatives que hi havia a la zona. Com bona part d’aquest territori, estava poblat d’antigues cases rurals i camps de conreu. Després, el creixement desaforat va canviar el guió previst. Com a tots els barris de la Meridiana, cada espai verd, cada nou equipament és fruit de l’esforç abnegat dels veïns, que ara rebutgen l’ampliació del centre comercial de l’Heron City.  

10. El Parc i la Llacuna del Poblenou. L’antic barri industrial és avui una zona remodelada i en expansió creixent. De parc, de moment, no n’hi ha, però n’hi haurà, a la plaça de les Glòries. La nova plaça, el Centre Comercial Glòries i la Torre Agbar redefineixen l’entorn.

11. El Fort Pienc. Aquest barri de l’Eixample du el nom d’un fortí construït per Felip V després de 1714 i derruït el 1868. El nom originari (Fort Pius) fou un homenatge a Francesco Pio de Savoia, el capità general que erigí la Ciutadella. D’urbanització tardana i dominat per les vies del tren, l’estació del Nord n’és encara el gran referent.   

12. El Congrés i els Indians. En els seus orígens, va acollir molts dels qui, després de la pèrdua de les darreres colònies, tornaven havent fet “les Amèriques”. Encara resta alguna casa d’aquests indians, com la Torre Rosa. La major part de les noves edificacions foren construïdes els anys cinquanta, quan el Congrés Eucarístic (1952) i amb el patrocini del bisbat. Fins al 2006 hi havia un conegut canòdrom.

13. Porta. El barri, al districte de Nou Barris, va quedar separat de Sant Andreu de Palomar per la Meridiana, gran fracturadora de barris, i de vides. Les quasi 12 hectàrees del Parc de Can Dragó són el seu pulmó verd, just on havien hagut els tallers de la Renfe. Resten encara dempeus, com a ressons del temps, algunes masies antigues, com Can Verdaguer, avui un centre cívic.