Fa molt de temps que s'usa la maledicció per reforçar l'acció política de l'estat. Tota mena de fórmules han estat utilitzades per insistir en el caràcter pecaminós de la infracció, fins el punt que, en alguns casos, quedava compromesa la vida ultraterrenal del desobedient. És el cas, per exemple, de Neferkare, un faraó de l'Imperi Antic que va deixar escrit que "no permetrà que siguin purificats en la piràmide Men-anj-Neferkara per tota l'eternitat" els que cometessin actes contraris a l'estat.

Amb l'origen en aquella època, la maledicció s'ha continuat utilitzant fins a l'actualitat. La prova és que, ahir mateix, el ministre José Manuel García-Margallo, titular espanyol d'Afers Exteriors, va advertir els catalans que la independència suposaria "un temps indefinit, gairebé etern" d'expulsió de la Unió Europea. Un altre cop el càstig infinit, quatre mil anys més tard, exactament amb la mateixa intenció.

Aquest ús de l'amenaça i la maledicció  va ser característic d'estructures centralitzades, basades en els mites i amb poques possibilitats de legitimació. Certament, l'estat egipci va sobreviure trenta segles però, per a la majoria del món, avui no és gaire més que un reclam turístic. Tot indica que les malediccions espanyoles duraran bastant menys.