"Quan va morir Franco, molts dels que havíem servit lleialment la legalitat vigent estàvem en la línia de sortida cap a les llibertats des del règim", deia Rodolfo Martín Villa en una entrevista memorable que li va fer Manuel Vázquez Montalbán. I aquesta és la clau. Es pot fer el que es vulgui amb el fil de la legalitat sempre i quan estigui controlat pels que ja hi són i que el resultat asseguri que hi continuaran essent.

De Martín Villa se sol dir que va pujar a un cotxe oficial com a Jefe Nacional del SEU, el sindicat únic dels estudiants falangistes, i ja no n'ha baixat mai més. Va ascendir ràpidament en l'escalafó franquista gràcies a una utilíssima absència d'escrúpols, que va posar al servei de la supervivència del règim. Va ser una de les peces claus que va permetre que els aparells franquistes pilotessin la transició en base, entre d'altres factors, a la brutalitat policial. És el responsable polític de la mort de cinc treballadors a Vitòria, el 1976, i va participar en la major part de les operacions de terrorisme d'estat entre finals dels setanta i principis dels vuitanta.

Posteriorment, ha estat obsequiat amb tota mena de càrrecs a les grans corporacions públiques o tarifades. I ara mateix, als 79 anys, és conseller de la Sareb (el banc dolent que administra actius immobiliaris esdevinguts públics) per decisió del govern del PP... I el cotxe i el xofer continuen a la porta.

Aquesta setmana, Rodolfo Martín Villa ha ingressat, amb tots els honors, com a membre Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques d’Espanya. Un lloc que concentra cinisme infinit des del nom: És reial, s'autoconsidera acadèmia i allà Martín Villa s'ocupa de la moral i de la política... Per dignitat, marxem.