Yolanda Díaz va arribar al primer govern de coalició sota la presidència de Pedro Sánchez sota l'escalf de Pablo Iglesias, fundador de Podem. Va ser la formació morada qui va aconseguir tancar el primer govern de coalició de la història d'Espanya, i va ser el líder del partit qui va situar Díaz al capdavant de Treball. Després, quan Iglesias va plegar, va promocionar-la perquè el substituís a la vicepresidència segona de l'executiu espanyol. Només quatre anys després, la persona que Iglesias va impulsar ha acabat desactivant el seu espai polític. O, si més no, intentant-ho. Primer, va ser el l'adeu d'Irene Montero a les llistes del 23-J i ara, el veto de Sumar a Podem en la conformació del nou govern espanyol. Aquest moviment dibuixa un trencament que es preveu imminent, amb la sortida de Podem del grup plurinacional.
Era un trencament no del tot imprevisible. El primer veto de Montero, al capdavant d'Igualtat aquests últims quatre anys, va ser dolorós per als morats, que malgrat això confiaven que després aconseguirien arrencar alguna concessió de Sumar, com per exemple una cadira per continuar al capdavant del ministeri d'Igualtat, encara que no recaigués en la ministra autora de la llei del només sí és sí. Res més lluny de la realitat: aquesta carpeta ha acabat en mans del PSOE, que hi ha situat una experta en dret constitucional, Ana Redondo, al capdavant.
De fet, divendres passat Díaz va presentar una oferta d'última hora als morats. Donar-los un dels cinc ministeris que ostenten a canvi de cessar les crítiques cap a l'espai. Ara bé, aquest va ser un moviment enverinat perquè havia de ser Sumar qui escollís el nom. És a dir, que Sumar proposava a Podem ser al govern arraconant les dues líders del partit -Irene Montero i Ione Belarra- i situant Nacho Álvarez en un ministeri. Fins ara Álvarez, de Podem, era secretari d'Estat al ministeri de Belarra, i una figura sobre la qual Díaz té influència, a diferència de les dues ministres sortints de Podem. La proposta, filtrada als mitjans per part de Sumar, va tenir poc temps de vida després que Álvarez renunciés i deixés els seus càrrecs a Podem per haver perdut la confiança de la direcció.
"En el bloc democràtic ens necessitem les unes a les altres, sense vetos. Sánchez i Díaz han filtrat la notícia alhora que ens ho comunicaven, la qual cosa sembla més una estratègia mediàtica per a justificar que ens treuen el govern que una proposta per a governar en coalició", lamentava Belarra al seu perfil de X. Tot seguit, reivindicava que els ministres Podem els ha d'escollir Podem i no Díaz. Finalment, la jornada d'aquest dilluns ha transcorregut sense contacte entre Sumar i Podem, segons han assegurat fonts de la formació morada a Nació, que ben igual com van assegurar desconèixer el programa pactat entre Díaz i Sánchez fa un mes, detallen que no han format part de les converses per a la conformació de l'executiu.
Ara, si no existeix un gir d'última hora, com podria ser que el govern espanyol doni a Podem algun càrrec europeu o a les Nacions Unides en matèria feminista, el més previsible és que els cinc diputats de Podem surtin de Sumar i tinguin vida autònoma a la cambra baixa. És a dir, que serien un nou grup que s'afegiria a la gran fragmentació que existeix ara dins del bloc progressista i sobiranista. Podem, per tant, actuaria com ho fan partits com ERC, Junts o el PNB, negociant directament amb el PSOE a canvi del suport. També contemplen, però, la possibilitat de mantenir-se dins del grup plurinacional però amb llibertat de vot i autonomia pròpia.
"Avui es confirma la decisió de Sánchez i Díaz de vetar Podem al govern. Una decisió no només injusta, sinó un greu error polític perquè al bloc progressista ens necessitem totes, especialment al motor de les transformacions del nostre país", ha escrit Belarra a les seves xarxes socials. Els satèl·lits de Podem, que giren al voltant d'Iglesias, ja fa dies que dibuixen que l'absència de Podem a l'executiu suposarà un trencament. L'enèsima ruptura dins les esquerres que estan a l'esquerra del PSOE, i que caldrà veure també com es tradueix de cara a les eleccions europees, on Podem preveu presentar-se en solitari i on es comença a posar damunt la taula que sigui Montero la cap de llista.