En les últimes 24 hores els agraïments -amb comiat implícit- cap a les dirigents de Podem Irene Montero i Ione Belarra s'han multiplicat. Aquesta és amb tota probabilitat l'última setmana que viuen com a ministres, i les mostres de suport han emergit principalment per part de dones. Aquesta sororitat no ha existit en cap cas per part de la líder de Sumar, Yolanda Díaz, sinó tot el contrari: durant el ple d'investidura de Pedro Sánchez, va arribar a dir que el feminisme "no és un ministeri", en referència a les polítiques de Montero. La cap de files del bloc plurinacional, que ja va vetar el nom de la ministra d'Igualtat el 23-J, ha portat al límit aquest divendres, en ple disseny del nou executiu, la seva guerra per desactivar Podem amb un moviment d'última hora: permetre'ls entrar al govern, però sent Díaz qui esculli el nom.
Després de l'acord complex entre Sumar i Podem per concórrer plegats a les espanyoles amb la intenció d'evitar la fractura de l'esquerra a l'esquerra del PSOE, les reticències ara que toca repartir cadires són més vives que mai. Podem fa mesos que adverteix que vol tenir presència al nou executiu, i fer-ho al ministeri d'Igualtat per continuar aprofundint en les polítiques feministes iniciades per Montero. Ni Díaz ni Sánchez volen que els morats puguin tornar a tenir les regnes del ministeri, per la polèmica arran de la rebaixa de penes en la llei del només sí és sí. De fet, la previsió és que la cartera l'ocupi el PSOE, i fins i tot hi ha damunt la taula el nom de l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, malgrat que des del PSC ho neguen.
Ara, l'entorn de Sumar ha filtrat a la premsa quina és la proposta de Díaz per signar la pau: donar un ministeri a Podem, però només si l'ocupa Nacho Álvarez. És una proposta plena d'intencionalitats polítiques, i que de fet des de l'entorn de Podem ja s'havia destapat fa dos mesos, però que ha quedat en res després que el mateix Álvarez hagi renunciat a ser ministre i hagi abandonat els seus càrrecs a Podem per, segons ha dit, haver perdut la confiança de la direcció, que no aprova el moviment. Malgrat que Álvarez -fins ara secretari d'Estat al ministeri de Belarra- fos de Podem, era una figura sobre la qual Díaz té influència. Han treballat braç a braç i en una relació desigual de poder: de vicepresidència a secretària d'Estat. Amb aquesta proposta, Sumar volia que a l'executiu hi hagués un perfil de Podem completament diferent del que representen Belarra i Montero.
El moviment ha caigut com un gerro d'aigua freda a la formació morada, tipa d'haver-se d'empassar gripaus, i amb les ferides encara obertes pel veto a Montero. Tal ha estat el malestar que després de la maniobra de Sumar, Belarra ha sortit a contrarestar-la a X. "En el bloc democràtic ens necessitem les unes a les altres, sense vetos. Sánchez i Díaz han filtrat la notícia alhora que ens ho comunicaven, la qual cosa sembla més una estratègia mediàtica per a justificar que ens treuen del govern que una proposta per a governar en coalició", ha lamentat. Tot seguit, ha reivindicat que els ministres de Podem els escull Podem i que el partit vol continuar al capdavant del ministeri d'Igualtat.
La formación de gobierno es algo muy serio. De ello dependen las posibilidades de transformación de nuestro país y frenar la ofensiva reaccionaria. En el bloque democrático nos necesitamos todas las unas a las otras, sin vetos.
— Ione Belarra (@ionebelarra) November 17, 2023
A hores d'ara, res indica que s'acabi aconseguint un acord, i la nova oferta de tutela a Podem només dibuixa dues sortides possibles. La primera, que Montero sigui impulsada des del govern espanyol a algun càrrec europeu o de les Nacions Unides per representar l'executiu espanyol en matèria d'igualtat. Un càrrec fora del consell de ministres per tal que no topi constantment amb Díaz, però de suficient rellevància. Aquesta no seria la primera vegada que es produeix un moviment d'aquestes característiques. La primera ministra d'Igualtat de la història d'Espanya -sota la presidència de José Luis Rodríguez Zapatero-, Bibiana Aído, va ser impulsada -després de rebre moltes crítiques per la seva acció política- com a assessora especial de l'agència de les Nacions Unides per a la dona.
Aquesta seria una opció, tot i que des de Podem, la majoria de veus apunten altres plans per a la seva formació, com seria presentar-se per separat de Sumar a les eleccions europees amb Montero al capdavant. Sigui com sigui, si finalment Podem no té ni representació a l'executiu espanyol ni en l'esfera europea, tot indica que la formació morada se separarà de Sumar i farà que els seus cinc diputats tinguin autonomia pròpia. És a dir, que passin a ser un nou grup i a actuar com ho estan fent ara els partits sobiranistes i d'esquerres: negociar amb Sánchez partida a partida a canvi de l'estabilitat del govern espanyol. Un nou grup dins de la complexa aritmètica de la legislatura que tot just comença i un nou trencament dins l'esquerra espanyola.