Dos comandaments de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional a Catalunya han admès aquest dimecres a l'Audiència de Barcelona, en el marc del judici contra els exconsellers Alba Vergés i Josep Maria Argimon, que la coordinació amb la Generalitat per la vacunació contra la Covid dels agents va ser "bona i fluïda". En la segona sessió del judici estava prevista també la declaració dels comissaris en cap de la Policia Nacional a Tarragona, Lleida i Girona, però les acusacions, representades per sindicats policials hi han renunciat. El tinent coronel de la Guàrdia Civil i l'inspector en cap de la Policia Nacional han dit que estaven en contacte permanent amb un dels acusats, Xavier Rodríguez, llavors director de Serveis de Salut, que era qui els demanava el cens d'agents.
El guàrdia civil i el policia nacional han explicat que el 16 de febrer del 2021 la Delegació del govern espanyol a Catalunya els va designar coordinadors de vacunació dels dos cossos per a tot Catalunya i els va enviar el pla de vacunació. En els primers dies, segons asseguren, van estar en contacte amb Raquel Sistaré, directora de Serveis del Departament d'Interior. El 4 de març es va produir una primera reunió al Departament d'Interior on també hi va acudir Rodríguez i Carmen Cabezas, en representació del Departament de Salut.
En aquella trobada, Salut va demanar als dos cossos policials un pla de vacunació, amb cens d'agents, dates i possible organització i ubicació dels centres de vacunació. Es va proposar vacunar els agents en llocs amplis i on hi hagués almenys 200 policies censats. En els llocs menys poblats es van agrupar dotacions de Guàrdia Civil i Policia Nacional per ser més eficients. Ells van proposar a Salut ser vacunats en centres policials controlats pels cossos, per tenir constància fefaent de qui s'havia vacunat i qui no, al contrari del que van fer policies locals i mossos d'esquadra, que s'anaven a vacunar a centres sanitaris. Això va sorprendre a Salut, però finalment es va acceptar la proposta.
La coordinació entre agents i administració
Des de la reunió amb els responsables de la cartera d'Interior, la coordinació entre els dos cossos de seguretat espanyols i la Generalitat es va fer a través de Rodríguez. El 8 de març s'havien d'iniciar les vacunes als agents de l'aeroport, però no es van arribar a iniciar perquè Salut encara no havia validat el pla de vacunació. El 9 de març el coordinador de la Guàrdia Civil va enviar el cens a Salut i l'endemà, el 10 de març, Salut va aprovar el pla de vacunació proposat pels dos cossos policials. El 12, el Departament d'Interior ja va alertar que podria haver-hi problemes amb la vacuna d'Astrazeneca. El mateix dia, alguns agents d'Igualada i voltants es van vacunar en centres sanitaris voluntàriament, i aquell mateix dia i el 15 de març es van vacunar desenes d'agents de l'aeroport del Prat i el port de Barcelona.
Inicialment, les vacunes es posaven als agents fins a 56 anys, els que eren "més operatius, estaven més al carrer i en contacte amb la gent". El problema va arribar el 16 de març, quan el Ministeri de Sanitat va ordenar aturar la vacunació amb AstraZeneca -la més freqüent, en aquelles dates- a tot l'Estat. Només es va mantenir pels agents de 60 a 65 anys, cosa que va obligar a refer el cens. De fet, el coordinador de la Policia Nacional ha admès davant la justícia que van haver de refer els llistats d'agents vacunables diversos cops perquè alguns estaven en comissió de serveis a altres comunitats autònomes, o en excedència o tenien dubtes sobre si vacunar-se o no i anaven canviant d'opinió. "El llistat era viu", ha admès el dirigent policial.
Tots dos han admès que les previsions inicials en cada moment es van anar complint quan no hi havia suspensions, i, fins i tot, la Policia Nacional va condecorar Rodríguez pel pla de vacunes. Tots dos càrrecs policials han dit que el contacte entre tots tres era constant i de diversos cops al dia i han explicat que qualsevol incidència el cap de Serveis de Salut la resolia el més aviat possible.
