Som un país poruc. Les bufetades col·lectives que hem rebut al llarg dels anys ens han fet acotar el cap, dir que sí i "qui dia passa, any empeny". I, qui més qui menys, en aquest context hem anat fent la viu-viu, espavilats com som.

Però arriba un moment en què hem de decidir. Ai las! Tot ens ho hem trobat fet. Les regles estaven marcades, i ens limitàvem a trobar una escletxa en el sistema i miràvem de treure-n'hi el màxim de rendiment possible. O bé, si teníem sort, o si érem de bressol noble, trèiem suc de les oportunitats que ens arribaven.

Ara hem prendre una decisió, i la por ens bloqueja. És superior a nosaltres. No és que dubtem de si hi perdrem diners o si en guanyarem. De si anirem a més o ens estavellarem. El problema principal és que no sabem decidir. Mai no ho hem hagut de fer. Sempre ens hem deixat portar pel corrent i ara, per molts arguments que ens donin a favor o en contra de la decisió, encara no estem en aquesta fase. D'altres sí, molts d'altres. De fet, la majoria dels que ens envolten. Però nosaltres, no. Ens ha costat, però ho hem entès.

N'estem farts que ens critiquin sense entendre'ns. Per dissimular, alguns intenten fer-se una pregunta tan difícil de comprendre perquè, surti el que surti, continuïn tenint marge perquè algú altre decideixi per ells. Llàstima que siguin incapaços d'apartar-se d'una vegada. Però, és clar, aquesta també és una decisió que haurien de prendre. I en són incapaços.


[twitterfollow]bernatff[/twitterfollow]