La RAE defineix el nou règim social i econòmic d'Espanya

Els acadèmics tenen a punt modificacions del significat de termes com Estat del benestar, diner negre, risc o bancs, que accentuaran la concepció neoliberal del poder polític i financer sobre l'economia i la societat espanyoles

Publicat el 24 de maig de 2014 a les 15:15
Acadèmics de la RAE l'any 2012 en un congrés sobre els conceptes de nació i benestar a Cadis.

L'Estat del benestar ja no “lluitarà contra les injustícies de l'economia de mercat”, els bancs no seran “establiments de crèdit” sinó entitats dedicades a l'especulació financera, i el diner negre serà “brut”. L'actualització del Diccionari de la Real Academia Española de la lengua, que serà vàlid a partir de l'octubre de 2014, estableix canvis substancials en conceptes clau que defineixen el model econòmic i social de l'Estat espanyol que tindran efectes en l'administració de justícia -el diccionari de la RAE és un referència legal a l'hora de dictar sentències- i en l'atribució de responsabilitats dels governs en l'administració dels pressupostos públics. 
 
Els acadèmics de la RAE han introduït milers d'esmenes i addendes a l'edició del DRAE de 2001, algunes de caràcter ideològic i jurídic que poden tenir una incidència negativa en el procés català. Però també s'hi detecten altres modificacions que semblen fetes a mida per a justificar un nou règim social i econòmic marcadament neoliberal, en què l'Estat es veurà legitimat per dimitir d'algunes de les seves funcions de protecció social i el sistema bancari se centrarà més en l'especulació financera que en la missió de fer arribar crèdit a l'economia productiva. 
 
El canvi més substancial, per la seva transcendència en la vida quotidiana dels ciutadans, és la definició d'Estat del benestar. Si fins ara la definició de la RAE admetia que les regles del lliure mercat poden tenir efectes negatius en el principi d'igualtat i justícia  -sistema social d'organització en què es procura compensar les deficiències i les injustícies de l'economia de mercat amb redistribucions de renda i prestacions socials atorgades als més afavorits-, la proposta de nova definició suprimeix la referència a l'economia de mercat i converteix l'Estat del benestar en una acció de caràcter caritatiu: “Organització de l'Estat en què aquest tendeix a procurar una majori distribució de la renda i majors prestacions socials per als més desafavorits”. 

El nou DRAE no rtotsecollirà l'accepció “caixa B”, un concepte últimament molt recurrent, però en canvi suprimirà de les seves pàgines la referència a diner negre, que definia com a “diner obtingut il·legalment, o bé que no es declara a la Hisenda pública”. Ara el diner negre serà “diner brut”, i només farà referència a “diner que no es declara a la Hisenda pública”, sense que hi aparegui el l'accepció “obtingut il·legalment”. 
 
També sorprenen els canvis en la definició de banc, perquè desapareix la paraula crèdit. Una supressió gens innocent si es té en compte que la concessió de crèdits ha estat històricament la principal funció de les antigues caixes d'estalvi i dels mateixos bancs. Així, un banc passa de ser “un establiment públic de crèdit, constituït en societat per accions”, a “una empresa dedicada a realitzar operacions financeres amb els diners procedents dels seus accionistes i dels dipòsits dels seus clients”. Aleshores, un banc no concedirà mai més un crèdit i només es dedicarà a l'especulació financera?

De la mateixa manera, l'entrada “banca” pateix una modificació per fer-la coherent amb la de “banc”, i si ara es defineix com “el conjunt d'entitats que tenen per objecte bàsic facilitar el finançament de les diferents activitats econòmiques”, és a dir, concedir crèdits, a partir de l'octubre la banca significarà “activitat econòmica d'operacions financeres que es realitza mitjançant els bancs”. 

Les hispanistes Silvia Senz i Montserrat Alberte segueixen analitzant a fons les modificacions que la RAE està fent del seu diccionari, que com es pot comprovar, no sempre tenen una justificació estrictament acadèmica.