23
de febrer
del
2022
Actualitzat
a les
19:30h
L'absència de Pere Aragonèsa la conferència de presidents autonòmics d'aquest divendres a la Palma completa la trilogia d'esdeveniments que constaten fins a quin punt la relació amb Madrid, un dels pilars amb els quals ERC va arribar a Palau, està embarrancada. Els resultats minsos de la comissió bilateral de la setmana passada -que va evidenciar la dificultat per greixar les relacions purament administratives entre la Generalitat i la Moncloa- i el fre imposat per Pedro Sánchez a la taula de diàleg, encara sense data en l'horitzó, completen un panorama que fa que Junts i la CUP pressionin Aragonès per tal que superi la fase de "negació" que viu la negociació.
El president, per ara, se centra en intentar refer la unitat estratègica a través dels conceptes d'autodeterminació i amnistia, precisament el que Sánchez no està disposat a acceptar. L'estratègia de Palau continua sent muscular el que considera un consens de la societat catalana a partir de l'Acord per a l'Autodeterminació i l'Amnistia, que va començar a caminar la passada tardor sota la batuta de l'exdirigent de la CUP David Fernàndez, però que per ara no n'han transcendit resultats públics.
Per què Aragonès no assistirà a l'illa canària, castigada per l'erupció volcànica de finals de l'any passat, per trobar-se amb els seus homòlegs autonòmics? "No serà una reunió útil", ha apuntat el president en resposta a tots els grups -PP, Ciutadans i PSC, per aquest ordre- que li han reclamat que agafi l'avió per participar de la trobada auspiciada per Sánchez. "No hi haurà cap acord", ha insistit Aragonès en resposta a Salvador Illa, primer secretari dels socialistes catalans, que li ha demanat que "practiqui" el diàleg que reclama al govern espanyol. El dirigent d'ERC, però, ha insistit que, malgrat haver participat en les trobades preparatòries, a la Generalitat tenen la certesa que ni es tractaran els fons europeus ni tampoc hi haurà més intervencions possibles al marge d'analitzar quin punt travessa la pandèmia, immersa en la baixada de la sisena onada.
Des d'ERC admeten que les negociacions estan encallades, malgrat que el diàleg amb la Moncloa és fluid, i consideren que la divisió independentista no ajuda a l'hora de posicionar el conflicte amb Catalunya com una prioritat en l'agenda de Sánchez perquè debilita la posició de la part catalana. "Tenen l'oposició a dins", assenyalen sovint des de les files socialistes, que consideren que el Govern està "trencat". Això se suma als interessos electorals de Sánchez, que tot just acaba de deixar enrere unes eleccions a Castella i Lleó on el PSOE ha fet figa.
Al mateix temps, però, els republicans mantenen que la taula continuarà sent la gran aposta estratègica perquè, subratllen, la resta d'actors independentistes tampoc tenen un pla alternatiu ni Sánchez una majoria al Congrés que no passi pels vots republicans. A més, sostenen que en tota negociació la part inicial és sempre la més costosa d'arrencar. "Més enllà de les crítiques, la realitat és que la nostra proposta és l'única", defensen des del quadre de comandament republicà, que consideren que l'episodi de la gestió de l'escó de Pau Juvillà que ha fet Laura Borràs al Parlament deixa en evidència el discurs de confrontació de Junts.
Amb tot, els d'Oriol Junqueras fan mans i mànigues per forçar una data. La secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, ja va avisar dilluns el govern de Sánchez que l'episodi de la reforma laboral evidencia que no disposa d'una altra aritmètica que no sigui la que inclou els 13 diputats republicans al Congrés. La llei d'habitatge, la de famílies, la derogació de la llei mordassa o la llei de memòria històrica són només alguns exemples de votacions que no podran prosperar sense el suport dels republicans. L'absència a la conferència de presidents també s'emmarca en aquesta voluntat de collar la Moncloa per intentar desencallar la taula i insistir que la Generalitat vol ser tractada de tu a tu en una negociació bilateral amb l'Estat. I és que, malgrat que consideren que són carpetes separades que han de transitar en paral·lel a la del conflicte, els republicans admeten que el clima que s'estableix en aquests espais acaba influint en la relació global.
Junts i la CUP avalen la negativa a assistir a la conferència de presidents -cap dels dos ha reclamat a Aragonès el contrari-, però s'han mostrat molt crítics amb la comissió bilateral de divendres passat. Albert Batet, president del grup parlamentari del partit de Carles Puigdemont, ha considerat que els resultats són "prehistòrics", perquè s'hi van acordar traspassos -com el de l'observatori meteorològic del Turó de l'Home- ja acordats fa més d'una dècada. El més preocupant, segons Dolors Sabater, cap de files dels anticapitalistes, és que cites com la bilateral projecten una "imatge d'estabilització" del conflicte. "Quan s'asseuen a la taula de repartiment d'engrunes, sembla que el problema s'estabilitzi", ha indicat Sabater, que també li ha retret sopar amb el rei en la inauguració del Mobile.
Aragonès ha admès al Parlament que els resultats no van ser els esperats, i ha ressaltat que els grans traspassos -reclamats pel vicepresident Jordi Puigneró a la sortida de la reunió- com el de Rodalies i el de l'aeroport del Prat no s'han abordat. Al mateix temps, però, el president ha indicat que té l'obligació d'asseure's en aquest tipus de fòrums perquè "governar bé" és també una via per consolidar el projecte independentista davant de la ciutadania. Una idea que va desgranar en la conferència de dilluns passat, en la qual també va apostar per "activar tots els mecanismes de pressió" per forçar l'Estat a negociar. Una frase que entronca amb la recerca d'"alternatives" al diàleg que fa mesos que li reclama Junts, tot i que en públic no hi ha hagut cap concreció per part seva.
A la cerca d'un mínim comú denominador
Els contactes discrets entre els equips de Moncloa i de Presidència continuen, però per ara no hi ha prou contingut damunt la taula com per fixar una nova data. La consellera Laura Vilagrà, sobre qui pivota part de la relació amb Madrid, va indicar divendres que els "consta" que la mesa de negociació trobarà lloc en el calendari en les properes setmanes. "Es tracta d'anar creant un clima de confiança", resumeix un dels coneixedors dels contactes. Tant Illa com Aragonès van coincidir en la trobada que van mantenir la setmana passada a Palau que la pròxima reunió de la taula ha de ser capaç d'exhibir avenços concrets.
Per ara, però, la relació és complexa tant en els òrgans bilaterals com en els multilaterals. En aquest últim apartat, per exemple, la Generalitat continua sense voler-se implicar en la reforma del finançament, una carpeta que els comuns volen portar a la taula de diàleg però que ERC desplaça fora d'aquest organisme. Hi ha altres propostes per teixir un mínim comú denominador en la trobada, però de moment no compta amb l'aval de les dues parts. Els republicans esperen aconseguir que la cita sigui abans de Setmana Santa. En tot cas, i preveient un escenari en què encara no s'hagi desencallat la situació, la ponència política que celebraran el 12 i el 13 de març està concebuda per rellançar la seva aposta per la via negociada, però també per enviar un avís als navegants de la Moncloa. El document que s'aprovarà recull que la prioritat és la taula, però sense renunciar a "accions de desobediència" política i social i de "desbordament democràtic" per exercir l'autodeterminació si la relació amb Madrid no desembarranca.
El president, per ara, se centra en intentar refer la unitat estratègica a través dels conceptes d'autodeterminació i amnistia, precisament el que Sánchez no està disposat a acceptar. L'estratègia de Palau continua sent muscular el que considera un consens de la societat catalana a partir de l'Acord per a l'Autodeterminació i l'Amnistia, que va començar a caminar la passada tardor sota la batuta de l'exdirigent de la CUP David Fernàndez, però que per ara no n'han transcendit resultats públics.
Per què Aragonès no assistirà a l'illa canària, castigada per l'erupció volcànica de finals de l'any passat, per trobar-se amb els seus homòlegs autonòmics? "No serà una reunió útil", ha apuntat el president en resposta a tots els grups -PP, Ciutadans i PSC, per aquest ordre- que li han reclamat que agafi l'avió per participar de la trobada auspiciada per Sánchez. "No hi haurà cap acord", ha insistit Aragonès en resposta a Salvador Illa, primer secretari dels socialistes catalans, que li ha demanat que "practiqui" el diàleg que reclama al govern espanyol. El dirigent d'ERC, però, ha insistit que, malgrat haver participat en les trobades preparatòries, a la Generalitat tenen la certesa que ni es tractaran els fons europeus ni tampoc hi haurà més intervencions possibles al marge d'analitzar quin punt travessa la pandèmia, immersa en la baixada de la sisena onada.
Des d'ERC admeten que les negociacions estan encallades, malgrat que el diàleg amb la Moncloa és fluid, i consideren que la divisió independentista no ajuda a l'hora de posicionar el conflicte amb Catalunya com una prioritat en l'agenda de Sánchez perquè debilita la posició de la part catalana. "Tenen l'oposició a dins", assenyalen sovint des de les files socialistes, que consideren que el Govern està "trencat". Això se suma als interessos electorals de Sánchez, que tot just acaba de deixar enrere unes eleccions a Castella i Lleó on el PSOE ha fet figa.
Al mateix temps, però, els republicans mantenen que la taula continuarà sent la gran aposta estratègica perquè, subratllen, la resta d'actors independentistes tampoc tenen un pla alternatiu ni Sánchez una majoria al Congrés que no passi pels vots republicans. A més, sostenen que en tota negociació la part inicial és sempre la més costosa d'arrencar. "Més enllà de les crítiques, la realitat és que la nostra proposta és l'única", defensen des del quadre de comandament republicà, que consideren que l'episodi de la gestió de l'escó de Pau Juvillà que ha fet Laura Borràs al Parlament deixa en evidència el discurs de confrontació de Junts.
Amb tot, els d'Oriol Junqueras fan mans i mànigues per forçar una data. La secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, ja va avisar dilluns el govern de Sánchez que l'episodi de la reforma laboral evidencia que no disposa d'una altra aritmètica que no sigui la que inclou els 13 diputats republicans al Congrés. La llei d'habitatge, la de famílies, la derogació de la llei mordassa o la llei de memòria històrica són només alguns exemples de votacions que no podran prosperar sense el suport dels republicans. L'absència a la conferència de presidents també s'emmarca en aquesta voluntat de collar la Moncloa per intentar desencallar la taula i insistir que la Generalitat vol ser tractada de tu a tu en una negociació bilateral amb l'Estat. I és que, malgrat que consideren que són carpetes separades que han de transitar en paral·lel a la del conflicte, els republicans admeten que el clima que s'estableix en aquests espais acaba influint en la relació global.
Junts i la CUP avalen la negativa a assistir a la conferència de presidents -cap dels dos ha reclamat a Aragonès el contrari-, però s'han mostrat molt crítics amb la comissió bilateral de divendres passat. Albert Batet, president del grup parlamentari del partit de Carles Puigdemont, ha considerat que els resultats són "prehistòrics", perquè s'hi van acordar traspassos -com el de l'observatori meteorològic del Turó de l'Home- ja acordats fa més d'una dècada. El més preocupant, segons Dolors Sabater, cap de files dels anticapitalistes, és que cites com la bilateral projecten una "imatge d'estabilització" del conflicte. "Quan s'asseuen a la taula de repartiment d'engrunes, sembla que el problema s'estabilitzi", ha indicat Sabater, que també li ha retret sopar amb el rei en la inauguració del Mobile.
Aragonès ha admès al Parlament que els resultats no van ser els esperats, i ha ressaltat que els grans traspassos -reclamats pel vicepresident Jordi Puigneró a la sortida de la reunió- com el de Rodalies i el de l'aeroport del Prat no s'han abordat. Al mateix temps, però, el president ha indicat que té l'obligació d'asseure's en aquest tipus de fòrums perquè "governar bé" és també una via per consolidar el projecte independentista davant de la ciutadania. Una idea que va desgranar en la conferència de dilluns passat, en la qual també va apostar per "activar tots els mecanismes de pressió" per forçar l'Estat a negociar. Una frase que entronca amb la recerca d'"alternatives" al diàleg que fa mesos que li reclama Junts, tot i que en públic no hi ha hagut cap concreció per part seva.
A la cerca d'un mínim comú denominador
Els contactes discrets entre els equips de Moncloa i de Presidència continuen, però per ara no hi ha prou contingut damunt la taula com per fixar una nova data. La consellera Laura Vilagrà, sobre qui pivota part de la relació amb Madrid, va indicar divendres que els "consta" que la mesa de negociació trobarà lloc en el calendari en les properes setmanes. "Es tracta d'anar creant un clima de confiança", resumeix un dels coneixedors dels contactes. Tant Illa com Aragonès van coincidir en la trobada que van mantenir la setmana passada a Palau que la pròxima reunió de la taula ha de ser capaç d'exhibir avenços concrets.
Per ara, però, la relació és complexa tant en els òrgans bilaterals com en els multilaterals. En aquest últim apartat, per exemple, la Generalitat continua sense voler-se implicar en la reforma del finançament, una carpeta que els comuns volen portar a la taula de diàleg però que ERC desplaça fora d'aquest organisme. Hi ha altres propostes per teixir un mínim comú denominador en la trobada, però de moment no compta amb l'aval de les dues parts. Els republicans esperen aconseguir que la cita sigui abans de Setmana Santa. En tot cas, i preveient un escenari en què encara no s'hagi desencallat la situació, la ponència política que celebraran el 12 i el 13 de març està concebuda per rellançar la seva aposta per la via negociada, però també per enviar un avís als navegants de la Moncloa. El document que s'aprovarà recull que la prioritat és la taula, però sense renunciar a "accions de desobediència" política i social i de "desbordament democràtic" per exercir l'autodeterminació si la relació amb Madrid no desembarranca.