Al Berguedà, com a moltes altres comarques, Esquerra Republicana afronta les eleccions municipals molt més reforçada que quatre anys enrere. A més de la vàlua que ha adquirit aquesta marca electoral, els republicans compten amb un gran factor, i és l'Assemblea Nacional Catalana. Molts dels quadres que s'han forjat en aquest teixit associatiu per la independència han hagut de renunciar als seus càrrecs dins de l'ANC perquè ara concorren a les municipals sota les sigles d'ERC o la seva marca blanca.

Cap situació és comparable al cent per cent, però Esquerra està assumint en certa manera el paper de pal de paller que va jugar Convergència a principis dels vuitanta, adquirint un component d'unitat popular que l'esquerra independentista no ha reconegut prou al llarg dels anys. Tot i no subscriure les tesis estrictament socialistes, això també és unitat popular, al capdavall. I el que comporta aquest fet és una gran responsabilitat. Si es juga bé, tindrem un país fort. Si es juga malament, podem perdre bous i esquelles.

Per jugar bé les cartes, ERC necessita una estructura orgànica, interna, molt forta i molt intel·ligent. La té? Si fem cas del que ha passat a Berga, és possible que no. A la capital de la comarca, qui lidera la llista no són els quadres de l'ANC, sinó els regidors que, a les darreres municipals, es van presentar pel PSC. Salvant les distàncies, és com si l'Alfred Bosch s'hagués estat preparant durant quatre anys i, al final, presentessin al Jordi Martí. La jugada perfecta hauria estat presentar-los a tots dos, però la manca d'habilitat de la direcció republicana ho va impedir. Esperem que, en clau de país, es miri millor el tapet i no es perdi la manilla.