La seva Constitució és d'ells

Política

ARA A PORTADA

Política Noves receptes d'independència: Gal·les i Escòcia recuperen l'optimisme Bernat Castanyer Colomer
Terra Protecció Civil manté l’alerta del pla Inuncat per tempestes intenses aquest diumenge ACN
Societat Onze ferits i carrers inundats: els efectes de les pluges al Baix Penedès i al Tarragonès Neus Climent / Agències
Successos Afectats per l’aiguat al càmping Arc de Berà: «El cotxe ja el puc llençar, veurem qui ho paga» ACN
Societat El Govern argumenta que no es va enviar l'ES-Alert perquè el nivell d’alerta «no estava justificat» Neus Climent / Agències

Redacció

Publicat el 01 de setembre de 2011 a les 23:13

Ningú no sap qui és José Maldonado. No va tenir la sort de Josep Tarradellas i aquest polític asturià, últim president de la República espanyola a l'exili, ha caigut en l'oblit més absolut. Fins el punt que l'únic reconeixement que se li ha fet és una placa en un modest carrer del barri de la Ería, a Oviedo.

Espanya -o, almenys, l'Espanya espanyola- va acceptar plenament la successió del règim franquista. No només al capdavant de l'Estat, sinó en tota l'arquitectura institucional. A partir d'aquí, la Constitució del 78 és propietat dels hereus institucionals d'aquell règim. Dit d'una altra manera, no només el Tribunal Constitucional respon a aquella tradició jurídica, sinó que PP i PSOE han assumit la interpretació futura d'aquella legalitat.

Per això la reforma constitucional s'ha decidit en un parell de reservats als restaurants de Madrid. Un mètode que, de fet, sempre ha funcionat. La diferència és que ara exclouen fins i tot Duran Lleida, i ja no tot tant se val.

Escull Nació com la teva font preferida de Google