Política

La seva Constitució és d'ells

ARA A PORTADA

L'escola inclusiva guanya pes com a possible desllorigador de la crisi educativa Gerard Mira
Parlon i Trapero es disculpen per la infiltració: «Ha estat una decisió operativa mal plantejada» Bernat Surroca Albet
Qui té la fotocopiadora de bitllets? Ferran Casas i Manresa
«Fora complexos»: Illa reivindica a Califòrnia el lideratge català en talent i innovació Pep Martí i Vallverdú
«Busquem la col·laboració, no la confrontació»: Illa es contraposa a Ayuso des de Silicon Valley Pep Martí i Vallverdú

Redacció

Publicat el 01 de setembre de 2011 a les 23:13

Ningú no sap qui és José Maldonado. No va tenir la sort de Josep Tarradellas i aquest polític asturià, últim president de la República espanyola a l'exili, ha caigut en l'oblit més absolut. Fins el punt que l'únic reconeixement que se li ha fet és una placa en un modest carrer del barri de la Ería, a Oviedo.

Espanya -o, almenys, l'Espanya espanyola- va acceptar plenament la successió del règim franquista. No només al capdavant de l'Estat, sinó en tota l'arquitectura institucional. A partir d'aquí, la Constitució del 78 és propietat dels hereus institucionals d'aquell règim. Dit d'una altra manera, no només el Tribunal Constitucional respon a aquella tradició jurídica, sinó que PP i PSOE han assumit la interpretació futura d'aquella legalitat.

Per això la reforma constitucional s'ha decidit en un parell de reservats als restaurants de Madrid. Un mètode que, de fet, sempre ha funcionat. La diferència és que ara exclouen fins i tot Duran Lleida, i ja no tot tant se val.

Escull Nació com la teva font preferida de Google