La seva Constitució és d'ells

Política

ARA A PORTADA

Societat Grans súpers a dins de mercats municipals: així s'estén (i es paga) el model a Barcelona David Cobo | Ànnia Monreal
Societat Els supermercats grans també creixen a Barcelona: se n'han obert 141 en 10 anys Ànnia Monreal | David Cobo
Política «Hem de recuperar una etiqueta com la del catalanisme» Pep Martí i Vallverdú
Societat «Les elits encara pensen que la recerca és finançament, quan és talent i regulació» Pep Martí i Vallverdú
Economia «El que volem veure és el pla d'infraestructures que prepara el Govern» Pep Martí i Vallverdú

Redacció

Publicat el 01 de setembre de 2011 a les 23:13

Ningú no sap qui és José Maldonado. No va tenir la sort de Josep Tarradellas i aquest polític asturià, últim president de la República espanyola a l'exili, ha caigut en l'oblit més absolut. Fins el punt que l'únic reconeixement que se li ha fet és una placa en un modest carrer del barri de la Ería, a Oviedo.

Espanya -o, almenys, l'Espanya espanyola- va acceptar plenament la successió del règim franquista. No només al capdavant de l'Estat, sinó en tota l'arquitectura institucional. A partir d'aquí, la Constitució del 78 és propietat dels hereus institucionals d'aquell règim. Dit d'una altra manera, no només el Tribunal Constitucional respon a aquella tradició jurídica, sinó que PP i PSOE han assumit la interpretació futura d'aquella legalitat.

Per això la reforma constitucional s'ha decidit en un parell de reservats als restaurants de Madrid. Un mètode que, de fet, sempre ha funcionat. La diferència és que ara exclouen fins i tot Duran Lleida, i ja no tot tant se val.

Escull Nació com la teva font preferida de Google