12
de novembre
de
2023, 08:00
Actualitzat:
18:24h
Jordi Turull: "La taula de diàleg és un grup de whatsapp". Laura Borràs: "La taula de diàleg és un obstacle per avançar". Carles Puigdemont: " ha servit per perdre el temps, contribuir a desmoralitzar i desesperançar". Són tres de les moltes frases que els principals dirigents de Junts, així com el seu líder moral, han pronunciat en els darrers anys sobre la mesa de negociació entre el Govern de la Generalitat i el govern espanyol, promoguda per ERC com a bescanvi pel suport al PSOE de Pedro Sánchez en l'anterior legislatura. Un temps en el qual Junts s'ha mantingut al marge de la negociació amb la Moncloa, conjugant el relat de la "confrontació intel·ligent" mentre subratllava les contraprestacions escadusseres esgarrapades pel seu adversari sobiranista, ja fossin els indults o la derogació del delicte de sedició. Acords centrats en la desjudicialització i no en les solucions de fons del conflicte.
Les cartes repartides en les eleccions del 23 de juliol han modificat el paisatge d'aliances, perquè el PSOE ha hagut de perseguir tots els vots independentistes. El resultat és que, ara mateix, s'han pactat fins a tres taules de negociació: una amb Junts i dues amb ERC. Perquè l'acord anunciat aquest dijous amb Carles Puigdemont -amb la llei d'amnistia com a contrapartida- inclou un nou espai de discussió entre partits, amb un mecanisme de verificació internacional. El text de l'entesa constata el desacord de propostes de partida, perquè Junts defensarà un referèndum d'autodeterminació i els socialistes el desplegament de l'Estatut. Una contraposició d'enfocaments que també marca la taula de diàleg gestada per ERC.
Conscients que els focus apuntaven a Junts, la formació d'Oriol Junqueras ha aprofundit en el gir pragmàtic: renovació de l'aposta per la taula entre executius després de signar l'acord amb els socialistes per tornar a investir Sánchez, amb l'afegit d'un segon espai entre partits per verificar les enteses, amb el concurs d'un relator, una aproximació a la figura que el 2019 va generar tensions a Ferraz. Amb el pacte laboriós entre Puigdemont i el PSOE -calculadament ajornat per allunyar-se del d'ERC-, s'amplien els mecanismes de discussió del conflicte polític. Tres taules on abans n'hi havia una.
La mesa de negociació, motiu de discussions entre independentistes en l'etapa del postprocés, es multiplica, amb formats diversos i sense connexió aparent entre els protagonistes que haurien de perseguir una solució arbitrada al conflicte amb l'Estat. Succeeix ara que Junts també és agent necessari per a l'estabilitat parlamentària del govern espanyol i després del trajecte tortuós d'ERC, que mai va comptar la complicitat de Junts i la CUP, perquè no hi sabien veure una discussió sobre l'horitzó de l'autodeterminació. En solitari, els republicans projectaven les bonances de fer seure el govern espanyol a negociar el plet territorial. Ho repetia Pere Aragonès, al capdavant de l'operació de diàleg entre governs, que va obtenir resultats desiguals en l'anterior legislatura espanyola.
Perquè de la taula de diàleg en van sorgir compromisos per a la defensa de la llengua catalana i, en matèria de desjudicialització, un pacte per modificar el codi penal, amb la proposta de derogar el delicte de sedició i rebaixar el de malversació que veuria la llum mesos després. Un esglaó intermedi entre els indults i l'amnistia, el principal objectiu assolit pels republicans, segellat en una reunió el 27 de juliol de 2022, després de l'episodi de tensió més sever entre el Govern i la Moncloa, per les turbulències del Catalangate. El calendari de reunions que havien de succeir aquell anunci es va truncar, perquè la taula no es va tornar a reunir a finals d'any, com estava previst, i va entrar en fase d'hibernació coincidint amb la imminència de les eleccions municipals. De forma consecutiva arribaria la convocatòria dels comicis estatals.
Superada la investidura de Sánchez, s'hauran de desencadenar moviments. A l'agenda d'Aragonès hi figurarà -a l'espera de la reunió amb el president espanyol, com marca el protocol dels contactes de la Moncloa amb els líders autonòmics- la cita d'una taula amb partits catalans per analitzar la via de l'acord de claredat, amb l'aposta de Palau d'un referèndum d'autodeterminació, que es vol traslladar a la taula de diàleg. És el compromís adquirit pel president de la Generalitat quan va presentar l'informe encarregat als acadèmics de l'acord de claredat, trobada sobre el qual l'oposició al Parlament haurà de prendre posició.
Fins ara, en la carpeta nacional Aragonès ha tastat la solitud parlamentària mentre el líder del PSC, Salvador Illa, el convidava a activar una taula de partits, però més pensada per discutir una fase de "concòrdia" entre forces catalanes que superés els temps del procés. Illa no ha desistit d'aquest objectiu, al qual s'havien compromès els republicans. La resta de taules, les que pengen dels acords d'investidura de Sánchez, acumulen incògnites sobre el contingut i el calendari. I, en el llistat d'incerteses, la més rellevant: quin seria l'acord més legítim que els catalans haurien de votar en el cas d'una hipotètica consulta a la ciutadania, el que s'assoleixi en les taules d'ERC o el que es consensuï en la de Junts?
Les cartes repartides en les eleccions del 23 de juliol han modificat el paisatge d'aliances, perquè el PSOE ha hagut de perseguir tots els vots independentistes. El resultat és que, ara mateix, s'han pactat fins a tres taules de negociació: una amb Junts i dues amb ERC. Perquè l'acord anunciat aquest dijous amb Carles Puigdemont -amb la llei d'amnistia com a contrapartida- inclou un nou espai de discussió entre partits, amb un mecanisme de verificació internacional. El text de l'entesa constata el desacord de propostes de partida, perquè Junts defensarà un referèndum d'autodeterminació i els socialistes el desplegament de l'Estatut. Una contraposició d'enfocaments que també marca la taula de diàleg gestada per ERC.
Conscients que els focus apuntaven a Junts, la formació d'Oriol Junqueras ha aprofundit en el gir pragmàtic: renovació de l'aposta per la taula entre executius després de signar l'acord amb els socialistes per tornar a investir Sánchez, amb l'afegit d'un segon espai entre partits per verificar les enteses, amb el concurs d'un relator, una aproximació a la figura que el 2019 va generar tensions a Ferraz. Amb el pacte laboriós entre Puigdemont i el PSOE -calculadament ajornat per allunyar-se del d'ERC-, s'amplien els mecanismes de discussió del conflicte polític. Tres taules on abans n'hi havia una.
La mesa de negociació, motiu de discussions entre independentistes en l'etapa del postprocés, es multiplica, amb formats diversos i sense connexió aparent entre els protagonistes que haurien de perseguir una solució arbitrada al conflicte amb l'Estat. Succeeix ara que Junts també és agent necessari per a l'estabilitat parlamentària del govern espanyol i després del trajecte tortuós d'ERC, que mai va comptar la complicitat de Junts i la CUP, perquè no hi sabien veure una discussió sobre l'horitzó de l'autodeterminació. En solitari, els republicans projectaven les bonances de fer seure el govern espanyol a negociar el plet territorial. Ho repetia Pere Aragonès, al capdavant de l'operació de diàleg entre governs, que va obtenir resultats desiguals en l'anterior legislatura espanyola.
Perquè de la taula de diàleg en van sorgir compromisos per a la defensa de la llengua catalana i, en matèria de desjudicialització, un pacte per modificar el codi penal, amb la proposta de derogar el delicte de sedició i rebaixar el de malversació que veuria la llum mesos després. Un esglaó intermedi entre els indults i l'amnistia, el principal objectiu assolit pels republicans, segellat en una reunió el 27 de juliol de 2022, després de l'episodi de tensió més sever entre el Govern i la Moncloa, per les turbulències del Catalangate. El calendari de reunions que havien de succeir aquell anunci es va truncar, perquè la taula no es va tornar a reunir a finals d'any, com estava previst, i va entrar en fase d'hibernació coincidint amb la imminència de les eleccions municipals. De forma consecutiva arribaria la convocatòria dels comicis estatals.
Superada la investidura de Sánchez, s'hauran de desencadenar moviments. A l'agenda d'Aragonès hi figurarà -a l'espera de la reunió amb el president espanyol, com marca el protocol dels contactes de la Moncloa amb els líders autonòmics- la cita d'una taula amb partits catalans per analitzar la via de l'acord de claredat, amb l'aposta de Palau d'un referèndum d'autodeterminació, que es vol traslladar a la taula de diàleg. És el compromís adquirit pel president de la Generalitat quan va presentar l'informe encarregat als acadèmics de l'acord de claredat, trobada sobre el qual l'oposició al Parlament haurà de prendre posició.
Fins ara, en la carpeta nacional Aragonès ha tastat la solitud parlamentària mentre el líder del PSC, Salvador Illa, el convidava a activar una taula de partits, però més pensada per discutir una fase de "concòrdia" entre forces catalanes que superés els temps del procés. Illa no ha desistit d'aquest objectiu, al qual s'havien compromès els republicans. La resta de taules, les que pengen dels acords d'investidura de Sánchez, acumulen incògnites sobre el contingut i el calendari. I, en el llistat d'incerteses, la més rellevant: quin seria l'acord més legítim que els catalans haurien de votar en el cas d'una hipotètica consulta a la ciutadania, el que s'assoleixi en les taules d'ERC o el que es consensuï en la de Junts?