La denúncia contra l'alcalde de Tortosa per mantenir un monument franquista posa en qüestió tot un país. El monòlit que Franco va inaugurar el 1966 "como guirnalda de inquebrantable adhesión y cálido entusiasmo" desapareixerà igualment, sigui per conviccions democràtiques o per l'acció del temps, que el deteriora implacablement. Per això perllongar-li la vida artificialment, sense atrevir-se a restaurar-lo ni a desmuntar-lo, posa en evidència la pitjor cara de la política, la que aconsella no fer res perquè així no s'enfada ningú i mai no es perd cap vot.

El fet és que aquest país té a Tortosa -i a d'altres llocs- un Valle de los Caídos en petit. Un monument que ens recorda qui va guanyar la Guerra Civil però, sobretot, com es va fer la transició i per quina raó el règim del 78 és tan pobre democràticament. Són 45 metres de ferro forjat que, amb la seva perennitat, expliquen per què els torturadors franquistes i els jerarques de la dictadura són protegits, amb fúria, per tots els estaments polítics, jurídics i institucionals de l'estat espanyol.

Dit això, les accions judicials contra l'alcalde de Tortosa són justes, però molt incompletes. El monument de l'Ebre apel·la a la societat sencera, a tots i cadascun dels ciutadans. Fins fa ben poc, a Catalunya no hi ha hagut prou convicció cívica i política per exigir una democràcia transparent i de qualitat. I aquell ferro ens recorda, cada dia que es manté, que hem estat, durant dècades, una societat cívicament passiva i políticament immadura. D'això, els alcaldes de CiU, ICV i PSC que han governat Tortosa només n'han estat un reflex.