08
de juny
de
2022, 10:50
Actualitzat:
17:07h
L'aval del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) a la proposició de llei sobre el català pactada entre ERC, Junts, el PSC i els comuns ha permès celebrar aquest dimecres el debat i votació de la nova normativa, que s'ha aprovat amb el suport dels impulsors. Amb parlamentari, ja només queda aprovar el decret llei governamental per completar l'estratègia ideada per esquivar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que imposava un 25% de castellà a les aules. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha volgut intervenir al final del debat per subratllar la importància de la decisió. Aragonès ha definit l'entesa com un "acord de país", i ha agraït l'existència del consens, vertebrat des de la "responsabilitat". "El català és l'eix vertebrador de l'escola catalana", ha apuntat el president des del faristol.
Mònica Palacín, diputada d'ERC, ha convidat la CUP a sumar-se a l'acord o, en cas contrari, a fer costat al decret llei del Govern. "Sortir de l'atzucac del TSJC era obligatori, per no deixar la llengua en mans del jutges", ha apuntat Palacín, que també ha defensat la posada en marxa del pla d'ús del català a les escoles, on la consellera d'Educacióha detectat -via enquestes- un retrocés en els últims anys. "Tenim reptes educatius que no poden esperar. Hem de fer front als canvis i garantir l'aprenentatge del català als alumnes de tots els centres deixant enrere la concepció tradicional de l'ensenyament, amb la irrupció de la tecnologia", ha insistit la diputada d'ERC.
"L'objectiu és que l'alumnat domini, oralment i pes escrit, les llengües. En el cas del català, és una palanca per recuperar l'ús social. És urgent tenir instruments per millorar aquest aspecte", ha posat de manifest Francesc Ten, diputat de Junts, que ha anunciat que s'abstindrà en la votació -de manera acordada amb el seu grup- en senyal de suport a un activista que està fent vaga de fam pel català. "Sense el consens social no ens n'hauríem sortit. Sense haver sortit de l'acord com vam fer, no s'hauria rectificat per millorar. Honestament, m'autocritico", ha apuntat Ten. Junts va signar l'acord inicial per la proposició de llei, però se'n va desmarcar després de les crítiques. "La llengua ens fa comunitat, sense llengua no hi ha nació i sense nació no hi ha independència", ha dit.
Esther Niubó, diputada del PSC i implicada en la rúbrica de l'acord, ha apuntat que l'entesa permet una presència més gran del castellà. "Se li reconeix un ús que va més enllà de l'assignatura concreta. És una llengua que es pot fer servir en altres competències, com passa en moltes escoles. La proposició persegueix grans acords de país", ha apuntat Niubó, que ha retret al Govern que no hagi "preservat el consens" amb el decret presentat la setmana passada, al qual el PSC no farà costat. La diputada, amb to amable, ha retret a l'independentisme certa sensació de "menyspreu" cap al castellà com a llengua materna, però ha tancat files amb la proposició. També ha aprofitat per retreure a Alberto Núñez Feijóo que parli "d'apartheid lingüístic". Salvador Illa, cap de files del PSC, ha parlat després d'Aragonès i ha desitjat que l'acord sigui un "punt de partida" i no un "punt de sortida", obrint la porta a més acords.
Per part dels comuns, la diputada Jéssica González ha assenyalat que la immersió és un "model d'èxit". "La comunitat docent és qui el garanteix dia a dia. Són professionals compromeses amb el sistema educatiu i el sentit comú, malgrat les retallades i les decisions unilaterals a les quals es veuen sotmeses", ha apuntat González, que ha demanat "descolonitzar" la "mirada cap a l'altre", en relació als nouvinguts. "Les llengües són element de cohesió i de múltiple enriquiment. Aquesta és la base del nostre model", ha remarcat la representant dels comuns, que a diferència del PSC sí que faran costat al decret llei del Govern aprovat la setmana passada.
"Avui s'obre la porta al bilingüisme a les escoles catalanes, i també a la segregació. Ho fan sense el consens de la comunitat educativa. De debò han necessitat tres mesos per aquest nyap? Les seves intervencions per defensar la llei van ser patètiques", ha apuntat Carles Riera, diputat de la CUP, que en una entrevista a NacióDigital acusava el Govern d'acceptar la política lingüística de Ciutadans a través del PSC. "Abandonen la immersió i defugen les seves responsabilitats", ha remarcat Riera. La proposta dels anticapitalistes és que el català sigui única llengua vehicular a les escoles.
Entre la presó i un model "il·legal"
L'encarregat d'arrencar el debat ha estat Carlos Carrizosa, cap de files de Ciutadans, per defensar una proposició de llei alternativa. "El programa d'immersió forçosa no complia amb la llei", ha remarcat el diputat, que ha acusat les institucions d'haver "depurat" els docents que no aplicaven el sistema en català. "Pas a pas, hem arribat fins al 2022. Quasi quaranta anys després, volen una immersió fossilitzada, com si el món no canviés i la globalització no exigís conèixer el castellà i també l'anglès. Tracten la immersió com les taules de la llei de Moisès", ha apuntat Carrizosa, que ha plantejat un model alternatiu basat en un 25% de castellà, un 25% de català, un 25% d'anglès i un 25% "compensatori" a criteri del centre. "Això sí que compleix amb la sentència i és una novetat en el panorama educatiu català", ha ressaltat Carrizosa.
Joan Garriga, portaveu parlamentari de Vox, ha acusat l'independentisme de fer "antipàtic" el català. "L'educació es va convertir en un dels principals eixos dels documents de Pujol amb la imposició de la llengua. Estudiar en espanyol és un dret que vostès neguen, trepitgen els drets i la pedagogia", ha ressaltat Garriga, que ha acusat els dirigents governamentals de portar els fills a la privada, que és "on no s'aplica el sistema de la immersió". També ha ressaltat el compromís de Vox amb presentar querelles i, si cal, ajudar a "empresonar" els qui no facilitin l'ensenyament en castellà. "Ens veiem obligats a presentar querelles", ha indicat el diputat d'extrema dreta.
Després ha estat el torn d'Alejandro Fernández, cap de files del PP, que ha assenyalat que la immersió "no s'aplica enlloc més del món". "Ni a Gales, ni a Malta, ni a Suïssa, ni a Galícia, ni al País Basc, ni a Finlàndia. La immersió pura és, directament, il·legal en aquests llocs. A l'Europa democràtica hi ha dues línies educatives amb lliure elecció, o la conjunció lingüística, que és flexible i està consagrat per les sentències. La immersió, tal com s'aplica a Catalunya, és il·legal en tot el món democràtic on conflueixen dues llengües oficials", ha ressaltat Fernández, que ha fet servir el català. "Mataran la llengua de tant estimar-la, no milloraran el seu ús social", ha remarcat.
Què diu exactament la proposició de llei?
La proposició de llei avalada pels quatre grups parlamentaris, de sis pàgines, regula els usos i aprenentatges lingüístics als centres educatius i consta de dos articles i dues disposicions addicionals. L'article 2 estableix el català com a llengua "normalment emprada com a llengua vehicular i d'aprenentatge del sistema educatiu i la d'ús normal en l'acollida de l'alumnat nouvingut. Pel que fa al castellà, la llei estableix que s'ha d'emprar "en el termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre", d'acord amb una sèrie de criteris. És en aquest punt on els partits interpreten amb matisos el significat de la proposició de llei. El PSC ja ha deixat clar que referir-se al castellà com a llengua d'"ús curricular" implica admetre'n la seva "vehicularitat" en l'ensenyament.
Quins són aquests criteris? El text acordat estableix que "l'ensenyament i l'ús curricular del català i del castellà han d'estar garantits i tenir una presència adequada en els currículums i en els projectes educatius", perquè tots els alumnes assoleixin el ple domini de totes dues llengües oficials. La presència de català i castellà es determinarà "exclusivament amb criteris pedagògics", i tenint en compte la situació sociolingüística general i de cada centre. La presència de català i castellà es determinarà de manera "singularitzada en cada centre educatiu" -és a dir, descarta un 25% a tots els centres- i des d'un abordatge global. Pel que fa als projectes lingüístics, la llei diu que s'han d'elaborar d'acord als criteris que fixa el Departament d'Educació.
En paral·lel a la proposició de llei, el Govern va aprovar la setmana passada un decret pensat per esquivar la sentència del TSJC. Es tracta d'una norma que no estableix percentatges en l'ensenyament a Catalunya i que intenta "protegir" els mestres davant les decisions de la justícia. En aquest sentit, és la conselleria d'Educació l'encarregada de validar i responsabilitzar-se dels projectes lingüístics de les escoles. Les instruccions ja estan en mans de les escoles, que han de respondre una sèrie de preguntes per saber si han de refer -o no- els projectes lingüístics vigents. El decret tindrà el suport dels comuns, com la proposició de llei, però no del PSC, que se n'ha desmarcat.
Mònica Palacín, diputada d'ERC, ha convidat la CUP a sumar-se a l'acord o, en cas contrari, a fer costat al decret llei del Govern. "Sortir de l'atzucac del TSJC era obligatori, per no deixar la llengua en mans del jutges", ha apuntat Palacín, que també ha defensat la posada en marxa del pla d'ús del català a les escoles, on la consellera d'Educacióha detectat -via enquestes- un retrocés en els últims anys. "Tenim reptes educatius que no poden esperar. Hem de fer front als canvis i garantir l'aprenentatge del català als alumnes de tots els centres deixant enrere la concepció tradicional de l'ensenyament, amb la irrupció de la tecnologia", ha insistit la diputada d'ERC.
"L'objectiu és que l'alumnat domini, oralment i pes escrit, les llengües. En el cas del català, és una palanca per recuperar l'ús social. És urgent tenir instruments per millorar aquest aspecte", ha posat de manifest Francesc Ten, diputat de Junts, que ha anunciat que s'abstindrà en la votació -de manera acordada amb el seu grup- en senyal de suport a un activista que està fent vaga de fam pel català. "Sense el consens social no ens n'hauríem sortit. Sense haver sortit de l'acord com vam fer, no s'hauria rectificat per millorar. Honestament, m'autocritico", ha apuntat Ten. Junts va signar l'acord inicial per la proposició de llei, però se'n va desmarcar després de les crítiques. "La llengua ens fa comunitat, sense llengua no hi ha nació i sense nació no hi ha independència", ha dit.
Esther Niubó, diputada del PSC i implicada en la rúbrica de l'acord, ha apuntat que l'entesa permet una presència més gran del castellà. "Se li reconeix un ús que va més enllà de l'assignatura concreta. És una llengua que es pot fer servir en altres competències, com passa en moltes escoles. La proposició persegueix grans acords de país", ha apuntat Niubó, que ha retret al Govern que no hagi "preservat el consens" amb el decret presentat la setmana passada, al qual el PSC no farà costat. La diputada, amb to amable, ha retret a l'independentisme certa sensació de "menyspreu" cap al castellà com a llengua materna, però ha tancat files amb la proposició. També ha aprofitat per retreure a Alberto Núñez Feijóo que parli "d'apartheid lingüístic". Salvador Illa, cap de files del PSC, ha parlat després d'Aragonès i ha desitjat que l'acord sigui un "punt de partida" i no un "punt de sortida", obrint la porta a més acords.
Per part dels comuns, la diputada Jéssica González ha assenyalat que la immersió és un "model d'èxit". "La comunitat docent és qui el garanteix dia a dia. Són professionals compromeses amb el sistema educatiu i el sentit comú, malgrat les retallades i les decisions unilaterals a les quals es veuen sotmeses", ha apuntat González, que ha demanat "descolonitzar" la "mirada cap a l'altre", en relació als nouvinguts. "Les llengües són element de cohesió i de múltiple enriquiment. Aquesta és la base del nostre model", ha remarcat la representant dels comuns, que a diferència del PSC sí que faran costat al decret llei del Govern aprovat la setmana passada.
"Avui s'obre la porta al bilingüisme a les escoles catalanes, i també a la segregació. Ho fan sense el consens de la comunitat educativa. De debò han necessitat tres mesos per aquest nyap? Les seves intervencions per defensar la llei van ser patètiques", ha apuntat Carles Riera, diputat de la CUP, que en una entrevista a NacióDigital acusava el Govern d'acceptar la política lingüística de Ciutadans a través del PSC. "Abandonen la immersió i defugen les seves responsabilitats", ha remarcat Riera. La proposta dels anticapitalistes és que el català sigui única llengua vehicular a les escoles.
Entre la presó i un model "il·legal"
L'encarregat d'arrencar el debat ha estat Carlos Carrizosa, cap de files de Ciutadans, per defensar una proposició de llei alternativa. "El programa d'immersió forçosa no complia amb la llei", ha remarcat el diputat, que ha acusat les institucions d'haver "depurat" els docents que no aplicaven el sistema en català. "Pas a pas, hem arribat fins al 2022. Quasi quaranta anys després, volen una immersió fossilitzada, com si el món no canviés i la globalització no exigís conèixer el castellà i també l'anglès. Tracten la immersió com les taules de la llei de Moisès", ha apuntat Carrizosa, que ha plantejat un model alternatiu basat en un 25% de castellà, un 25% de català, un 25% d'anglès i un 25% "compensatori" a criteri del centre. "Això sí que compleix amb la sentència i és una novetat en el panorama educatiu català", ha ressaltat Carrizosa.
Joan Garriga, portaveu parlamentari de Vox, ha acusat l'independentisme de fer "antipàtic" el català. "L'educació es va convertir en un dels principals eixos dels documents de Pujol amb la imposició de la llengua. Estudiar en espanyol és un dret que vostès neguen, trepitgen els drets i la pedagogia", ha ressaltat Garriga, que ha acusat els dirigents governamentals de portar els fills a la privada, que és "on no s'aplica el sistema de la immersió". També ha ressaltat el compromís de Vox amb presentar querelles i, si cal, ajudar a "empresonar" els qui no facilitin l'ensenyament en castellà. "Ens veiem obligats a presentar querelles", ha indicat el diputat d'extrema dreta.
Després ha estat el torn d'Alejandro Fernández, cap de files del PP, que ha assenyalat que la immersió "no s'aplica enlloc més del món". "Ni a Gales, ni a Malta, ni a Suïssa, ni a Galícia, ni al País Basc, ni a Finlàndia. La immersió pura és, directament, il·legal en aquests llocs. A l'Europa democràtica hi ha dues línies educatives amb lliure elecció, o la conjunció lingüística, que és flexible i està consagrat per les sentències. La immersió, tal com s'aplica a Catalunya, és il·legal en tot el món democràtic on conflueixen dues llengües oficials", ha ressaltat Fernández, que ha fet servir el català. "Mataran la llengua de tant estimar-la, no milloraran el seu ús social", ha remarcat.
Què diu exactament la proposició de llei?
La proposició de llei avalada pels quatre grups parlamentaris, de sis pàgines, regula els usos i aprenentatges lingüístics als centres educatius i consta de dos articles i dues disposicions addicionals. L'article 2 estableix el català com a llengua "normalment emprada com a llengua vehicular i d'aprenentatge del sistema educatiu i la d'ús normal en l'acollida de l'alumnat nouvingut. Pel que fa al castellà, la llei estableix que s'ha d'emprar "en el termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre", d'acord amb una sèrie de criteris. És en aquest punt on els partits interpreten amb matisos el significat de la proposició de llei. El PSC ja ha deixat clar que referir-se al castellà com a llengua d'"ús curricular" implica admetre'n la seva "vehicularitat" en l'ensenyament.
Quins són aquests criteris? El text acordat estableix que "l'ensenyament i l'ús curricular del català i del castellà han d'estar garantits i tenir una presència adequada en els currículums i en els projectes educatius", perquè tots els alumnes assoleixin el ple domini de totes dues llengües oficials. La presència de català i castellà es determinarà "exclusivament amb criteris pedagògics", i tenint en compte la situació sociolingüística general i de cada centre. La presència de català i castellà es determinarà de manera "singularitzada en cada centre educatiu" -és a dir, descarta un 25% a tots els centres- i des d'un abordatge global. Pel que fa als projectes lingüístics, la llei diu que s'han d'elaborar d'acord als criteris que fixa el Departament d'Educació.
En paral·lel a la proposició de llei, el Govern va aprovar la setmana passada un decret pensat per esquivar la sentència del TSJC. Es tracta d'una norma que no estableix percentatges en l'ensenyament a Catalunya i que intenta "protegir" els mestres davant les decisions de la justícia. En aquest sentit, és la conselleria d'Educació l'encarregada de validar i responsabilitzar-se dels projectes lingüístics de les escoles. Les instruccions ja estan en mans de les escoles, que han de respondre una sèrie de preguntes per saber si han de refer -o no- els projectes lingüístics vigents. El decret tindrà el suport dels comuns, com la proposició de llei, però no del PSC, que se n'ha desmarcat.