La història, la cultura i l’art han estat la base de l’acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya, celebrat aquest dimecres 9 de setembre a la plaça Sant Jaume de Barcelona. La cita ha repassat algunes commemoracions que se celebren aquest 2015, amb dos fils conductors principals: el centenari de la xarxa de biblioteques de Catalunya i els 750 anys del naixement del cronista Ramon Muntaner. Fets que són part de la formació nacional del país.
 
La primera part de l’acte, dirigida per Josep Maria Mestres, ha resseguit la història del país des del 1915, any de creació de la xarxa de biblioteques per part de la Mancomunitat de Catalunya. Conduit per l’actor Pep Cruz, i després de la interpretació de L’himne de l’alegria de Beethoven, en un inequívoc gest europeista, s’ha desenvolupat un fil conductor que ha combinat els relats de bibliotecaris i bibliotecàries amb peces musicals vinculades al moment històric que aquests han exposat.
 
Mercè Pons, Sílvia Bel i Rosa Renom han començat llegint textos de Prat de la Riba, Rovira i Virgili i Rusiñol, unes paraules que han fonamentat en la cultura la raó de ser de la nació catalana. Les tres actrius també han repassat textos escrits pels bibliotecaris i bibliotecàries del país. La primera part ha culminat amb el Cant de la Senyera, interpretat per l’Orfeó Català i la Banda Municipal de Barcelona, coronat amb crits d’independència per part dels assistents.
 
Crònica visual de la Història de Catalunya
 
La segona part de l’acte ha estat centrat en la commemoració dels 750 anys del naixement de Ramon Muntaner. A partir d’un guió elaborat per l’escriptor Albert Sánchez Piñol, l’artista audiovisual Franc Aleu ha pres com a inspiració les quatre grans Cròniques medievals catalanes, de les quals Ramon Muntaner en va escriure la més llarga, per elaborar un mapeig que ha repassat la història de Catalunya des de la seva fundació, l’any 988. L’artista ha realitzat la projecció d’un espectacular audiovisual a la façana renaixentista de la Generalitat.
 
El relat ha pres la forma d’un riu humà, entès com a metàfora de la història catalana, que en el seu trajecte es va fent més gros i trobant obstacles. L’espectacle ha repassat un seguit d’episodis d’especial importància en la història de Catalunya: l’any 988 i la no renovació de fidelitat per part del comte Borrell II al rei de França, que converteix els comtats catalans en independents de facto del Regne de França; i la llegenda de Sant Jordi, Llull i Muntaner com episodis vinculats a diferents moments de l’Edat Mitjana catalana –just quan s’ha interpretat un fragment del Cant de la Sibil·la per part de la soprano Ilona Schneider. L’espectacle, que entre d’altres moments memorables ha permès veure Francesc Macià novament al balcó de la Generalitat, ha culminat al present, amb una èpica interpretació d’Els Segadors.
 
Un acte que reivindica la memòria del país
 
Les efemèrides que s’han recordat aquest any durant la celebració han estat els 700 anys de la mort de Ramon Llull, els 750 anys del naixement de Ramon Muntaner, els 150 anys del naixement d’Enric Morera, els 100 anys del naixement de Neus Català, els 100 anys de la creació de la xarxa de biblioteques públiques, els 75 anys de l’afusellament de Lluís Companys, i els 20 anys de la mort d’Ovidi Montllor.
 
Han participat a l’acte, amb interpretacions musicals i lectures de textos, l’Orfeó Català dirigit per Josep Vila; la Banda Municipal de Barcelona, dirigida per Salvador Brotons; la Colla Sardanista Mare Nostrum; els ballarins Xavier Bagà, Bebeto Cidra, Marina Cidra, Cesc Gelabert i Glòria Gella; els actors Sílvia Bel, Pep Cruz, Vicky Peña, Mercè Pons i Rosa Renom; les cantants Alba Carmona i Ilona Schneider, i el guitarrista Toti Soler.
 
El mapeig ha comptat amb música original composta per Salvador Brotons, interpretada per la Banda Municipal de Barcelona sota la direcció del mateix Salvador Brotons.
 

Un miquelet i Artur Mas, després de l'acte de la Diada Foto: Ivan Giménez Costa