La defensa de la immersió del català des del Parlament depèn d'un adjectiu. Així ha acabat una setmana de negociacions entre els grups parlamentaris que, comptat i debatut, ha durat dos dies. De fet, des que dilluns es va proposar no se n'ha tornat a parlar fins aquest divendres, i encara no s'ha tancat del tot per la manca d'un adjectiu: "única", que determinaria el català com a llengua vehicular.

Dilluns, el subgrup parlamentari de Solidaritat Catalana per la Independència va remetre als portaveus de la resta de grups un document per defensar la immersió lingüística davant la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que la qüestionava. Un document que constava d'una exposició de motius i una proposta de resolució de cinc punts. Aquest text s'havia de discutir i aprovar durant la Junta de Portaveus que es va celebrar dimarts. Però no va ser fins aquest dimecres que es van remetre alguns correu electrònic entre els grups i, finalment, no ha estat fins aquest divendres que no s'ha fet arribar un text definitiu als grups.

Concretament el text primari declarava:

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

A Catalunya el model lingüístic escolar que hem anat construint des dels anys 80 basat en una escola catalana per a tothom, sense segregació per motius de llengua familiar o d’origen i on el català és llengua vehicular i d’aprenentatge, està amenaçat des de les institucions del Regne d’Espanya, entre ells el Defensor del Poble, el Tribunal Constitucional, el Tribunal Suprem, i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que pretenen i ordenen que la llengua espanyola sigui “reintroducida” com a “lengua vehicular de la enseñanza en Cataluña junto con el catalán”, amb l’objectiu següent ordenat pel Tribunal Suprem del Regne d’Espanya: “ambas lenguas cooficiales deberían ser vehiculares en la misma proporción”

Les institucions espanyoles, al servei de certs sectors  minoritaris, pretenen trencar el consens social sobre la nostra llengua pròpia, la desestabilització del model lingüístic escolar, la judicialització de la política lingüística i la marginació del català com a llengua vehicular comuna i de relació del sistema educatiu.

Aquests fets atempten clarament contra un dels elements bàsics de l’escola catalana, un model que ha funcionat amb èxit els darrers trenta anys i gràcies al qual la nostra societat gaudeix d’un bon nivell de cohesió social.


De les sentències del Tribunal Suprem, fonamentades en la del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, en resulta:

  1.   La immersió lingüística està greument amenaçada. Arran de la sentència del Tribunal Constitucional hem entrat en una nova situació en què el català a les escoles es troba totalment desprotegit. Ara des dels nostres Parlament i Govern no es pot garantir que les escoles puguin impartir tots els ensenyaments en català sense incórrer en la inconstitucionalitat i la desobediència a les autoritats judicials.

2.   Hem entrat en una etapa de clara involució. Amb les esmentades sentències queda sense efecte tota la normativa adoptada pels nostres Parlament i successius governs els darrers trenta anys d’autonomia per protegir i incentivar l’ús i ensenyament del català, llengua pròpia de Catalunya.

3.   La construcció d’un sol poble, fort i cohesionat ja no està garantida. El model d’immersió lingüística ha estat reconegut i avalat pel Consell d’Europa i per la UNESCO com a model de cohesió social. Immersió lingüística implica la no segregació de l’alumnat per raó de llengua, evitant la fragmentació social i la formació de guetos segons els usos lingüístics dels alumnes o llurs progenitors.

  La interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en execució de les sentències del Tribunal Suprem, mana al nostre Govern que en un termini de dos mesos introdueixi la “obligada utilización del castellano como lengua vehicular” a l'ensenyament.

Davant del perill per a la cohesió social i un model d'ensenyament  de qualitat i èxit contrastat, i el xoc amb la voluntat democràtica del poble de Catalunya i dels seus legítims representants, el Subgrup Parlamentari de Solidaritat Catalana per la Independència presenta la següent:

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ

1.   El Parlament de Catalunya acorda mantenir la immersió lingüística en el sistema educatiu del nostre país, un model d'èxit i de cohesió social reconegut internacionalment i amb un amplíssim consens polític i social, de manera que la llengua catalana sigui l’única llengua vehicular de l’ensenyament.

2.   El Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat a mantenir la llengua catalana com a única llengua vehicular de l’ensenyament sense reintroduir-ne la llengua espanyola com a llengua vehicular, en compliment de la voluntat democràtica del nostre poble.

3.   El Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat a defensar els docents i els centres educatius en l'exercici dels seus drets i el compliment de les lleis emanades d'aquest Parlament.

4.   El Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat a recórrer les decisions judicials espanyoles per tots els mitjans existents en Dret, tant dins de l’Estat espanyol com fora d’ell.

5.   El Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat a assumir les responsabilitats polítiques i si s'escauen penals que eventualment se’n derivin per mantenir la llengua catalana com a única llengua vehicular a l’ensenyament.

 
Però segons ha pogut saber Nació Digital de diverses fonts parlamentàries la resposta de la resta de grups a aquest text va ser dual. Per una banda, PP i C's, van respondre immediatament que, òbviament, no s'afegien. Per altra banda, el PSC va proposar que "si el que es vol és trobar un redactat que pugui assolir el més ampli acord polític, el nostre grup proposaria deixar de banda l'Exposició de motius i introduir alguna modificació en el text". De fet, la proposta dels socialistes era eliminar l'adjectiu "única" per a la llengua vehicular als punts 1 i 2 de la declaració i eliminar l'exposició de motius. Una condició que tampoc acabaven de veure bé ni ICV-EUiA, ni ERC ni SI.

Finalment, aquest divendres CiU i PSC han remès el text escrit pel PSC a tots els grups i s'hi han afegit ICV i ERC, llevat de SI que ha exigit incorporar "única" com adjectiu acompanyant de llengua vehicular a l'ensenyament. Una contra proposta que posteriorment ha estat abonada també per ICV, i en darrera instància per ERC, tot i que els republicans entenen "la" com a sinònim d'única. Finalment CiU no ha volgut incorporar el concepte "d'única" a l'igual que el PSC. Al capdavall, que la Junta de Portaveus aprovi una declaració institucional en favor de la immersió depèn d'un adjectiu, que determina absolutament la intenció de la declaració.