Aquesta crisi, de profunditat inèdita, està posant al descobert molts dels vicis de funcionament de la societat catalana. Qui més qui menys, tothom coneix abusos -en la seva majoria perfectament legals i consentits- que han estat absorbint petites quantitats de diner públic que, un cop sumades, suposen un llast insuportable per a la capacitat de mantenir els serveis bàsics.

Els que treballen a l'administració i les empreses públiques coneixen perfectament la gent que abusa dels privilegis laborals, els caps que han arribat al càrrec per qualsevol raó menys la professionalitat, el material que es malbarata o desapareix sense gaires explicacions, els plusos estranys que es mantenen sense justificació, la interferència política i sindical que entorpeix l'eficàcia dels serveis, les empreses privades que sempre guanyen els mateixos concursos...

Tot això és el que cal afrontar, per més difícil que sigui. Rebaixar la totalitat dels sous un cinc per cent o el conjunt dels pressupostos un deu pot ser una mesura d'urgència, però no solucionarà els problemes estructurals que condicionen aquesta societat. D'aquest daltabaix, amb tota l'angoixa i el patiment que suposa, n'hauríem d'extreure un sistema menys viciat i més eficaç. Una administració dels millors.