Els deutes acumulats per aquesta agència, que depèn del departament de Medi Ambient i Habitatge, superaran enguany els 1.500 milions d'euros, un deute que obliga a pagar cada any més de 60 milions d'euros en interessos. L'endeutament d'aquest organisme continua sent motiu de preocupació perquè sembla que no té fi. L'Agència té com a font de finançament original principal els fons procedents del cànon de l'aigua que paguen els usuaris en el rebut domiciliari; però aquestes aportacions són molt insuficients. Calen diners dels bancs, però els números vermells no paren de créixer. De fet, actualment, el 20% dels ingressos procedents del cànon d'aigua han de ser destinats exclusivament a pagar els interessos del deute contret, aquests 60 milions d'euros del total de 330 milions d'euros anuals que lliura el cànon a l'ACA
La situació es complica encara més per la reducció de les aportacions directes del pressupost de la Generalitat (amb una disminució de la quantitat prevista per a aquest any en el contracte programa ACA-Generalitat) i per la disminució de la quantitat que s'havia destinat a gestió de l'aigua amb el fons previst en l'addicional tercera de l'Estatut: en principi l'ACA esperava per aquest concepte 380 milions, però només pot comptar amb 199,7, perquè els 181 que falten se'ls menja Obres Públiques per al refinaçament de les empreses adjudicatàries de la línia 9 del Metro de Barcelona.
La sequera es paga
La situació de sequera va comportar haver de portar a terme durant el 2007 i el 2008, i part del 2009, un volum d’actuacions extraordinàries no previstes, per valor de 490 M€. L’ACA no disposava de la suficient capacitat financera per abordar per si sola el conjunt d’actuacions derivades d’aquesta situació. Finalment, es va acordar amb el Departament d’Economia i Finances (DEiF) una ampliació de l’endeutament de l’Agència, que va ser aprovada per la Llei de Pressupostos de 2009, passant d’un límit màxim autoritzat de 1.197,28 M€ per a 2008 a 1.554,55 M€ per a l’any 2009.
El panorama per a l'ACA, doncs, no és gens falaguer, ja que a les portes tancades dels bancs hi caldrà afegir el fet que tindrà menys ingressos (24 M€) a causa, d'una banda, de l'estalvi consolidat dels ciutadans i, de l'altra, del descens de l'activitat econòmica; també, els 10 M€ de menys del contracte programa i, finalment, els 180 M€ de menys de la disposició addicional tercera de l'Estatut.
Tot plegat es traduirà, més a la curta que a la llarga, en greus dificultats de tresoreria perquè caldrà portar a terme ajornaments a proveïdors, que poden incrementar-se en els propers mesos, a més d'una manca de finançament de les obres actualment en curs, amb què caldrà aturar-ne sine die algunes i suspendre'n d'altres.
En el context de crisi, a més, seria molt impopular per al DMAH —i una altra font de desgast electoral per a Iniciativa—, ajustar el cànon de l'aigua al rebut dels usuaris, que, fora del preu «polític» que es paga actualment, hauria d'incrementar pel cap baix en 3 euros el metre cúbic.
