L'Agència Tributària, un combat amb pocs mitjans contra el frau fiscal

La directora de l’organisme es queixa de la migradesa de mitjans i competències en la seva compareixença a la comissió d’estudi contra la corrupció al Parlament | Carme Coll (Sebplac): “En aquest país, el frau no està massa mal vist”

Publicat el 07 de juny de 2016 a les 18:24
Actualitzat el 07 de juny de 2016 a les 18:27

Compareixença sobre l'Agència Tributària Catalana al Parlament Foto: Pep Martí


La comissió d’estudi contra la corrupció i per a la regeneració democràtica ha celebrat aquest dimarts una sessió sobre el frau fiscal. Per això ha convidat dues compareixents: la directora de l’Agència Tributària de Catalunya, Teresa Ribas, i Carme Coll, experta del Sepblac (Servei Executiu de la Comissió de Prevenció de Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries de l’Estat).
 
Les dificultats per combatre de manera eficaç contra el frau fiscal es troben accentuades a Catalunya pel fet de no disposar d’unes estructures tributàries sòlides, pròpies d’un estat sobirà. Ho ha destacat el diputat Gómez del Moral, de Junts pel Sí. Les mancances amb què ha de caminar l’Agència Tributària de Catalunya han quedat de manifest amb la intervenció de la seva directora, Teresa Ribas. La responsable de l’agència s’ha queixat de les poques competències que encara té, bàsicament sobre l’aplicació fiscal, però no pas sobre la normativa bàsica. No hi ha competències sobre molts gravàmens i el TC ha suspès els impostos sobre dipòsits bancaris i sobre centrals nuclears, que haguessin suposat uns ingressos més de 600 milions d’euros.
 
Menys inspectors

Pel que fa a personal, l’agència disposa només de setze inspectors. L’any 2012, la Generalitat tenia trenta inspectors (en aquell any, la Comunitat de Madrid en tenia setanta). La crisi i les retallades han suposat gairebé la pèrdua de la meitat de personal d’inspecció.  
Ribas ha explicat que l’agència es troba en fase d’elaboració de convenis amb les diputacions i el teixit local, el que permetrà fer encreuaments d’informació i obtenir dades sensibles sobre pagaments d’IBI, de plusvàlues, compra-vendes d’or, subhastes, etc. Ribas ha estat acompanyada en la seva compareixença per Joaquim Martí Ribera, coordinador del programa de prevenció i reducció del frau fiscal.  

Ha estat Joaquim Martí qui ha concretat un seguit de mesures implementades contra el frau: l’obertura d’una bústia de denúncies tributàries, l’elaboració d’estudis per avaluar el nivell de frau fiscal a Catalunya, en col·laboració amb les universitats, inici d’un programa educatiu adreçat als alumnes de quart d’ESO que es concretarà a partir del curs vinent o intercanvi d’informació entre les administracions.

La tasca de prevenció i combat contra el frau és fonamental per construir un estat nou. Ha quedat clar en algunes de les intervencions dels diputats de la comissió, especialment les de Gómez del Moral (Junts pel Sí) i Joan Garriga (CUP). En aquest sentit, és important poder calcular el tax gap (bretxa fiscal), la dada que assenyala el diferencial entre la quantia d’ingressos fiscals que es podrien obtenir amb una bona gestió dels tributs en relació als que realment s’obtenen. És un instrument bàsic per tot estat que disposi de plenes competències fiscals.
 
Per un canvi de mentalitat

Carme Coll, experta del Sepblac, ha assenyalat la que és una de les majors dificultats per ser eficaç contra la corrupció: “En aquest país, el frau fiscal no està massa mal vist”. Això l’ha portat a reclamar un canvi de mentalitat, assenyalant que el combat contra la corrupció fiscal passa per un canvi cultural que tingui efectes en el camp de l’educació.   

Coll ha proposat un seguit de mesures que podrien tenir eficàcia immediata, com que fos sempre l’agència tributària qui s’encarregués de liquidar el tribut (a través de l'esborrany de la renda i del recurs a la facturació electrònica). S’ha mostrat favorable a no permetre importacions a empreses domiciliades en paradisos fiscals i ha definit aquests no només com aquells països que són considerats com a tals oficialment, sinó com aquells que encara no mostren amb plena transparència la seva informació tributària.

Ha reclamat un compliance real i efectiu (autocontrol per part de les empreses) i per això, ha afirmat Carme Coll, hi ha d’haver una inspecció comptable amb un verificador no triat per l’empresa a verificar. Una manera de posar sobre avís pel que fa a les auditories. S’ha queixat dels pocs mitjans existents per part de l’administració, un element compartit per la directora de l’Agència Tributària catalana.