L'agenda pendent del govern de Mas

L'herència del tripartit que l'executiu de CiU haurà d'afrontar

Publicat el 28 de desembre de 2010 a les 17:26

El nou govern de la Generalitat que demà prendrà possessió és un vaixell que haurà de navegar en un dels moments econòmics més difícils. En aquest mar de fons haurà d'afrontar també tot un reguitzell d'iniciatives pendents que el tripartit ha deixat en herència. Economia, autogovern, administració pública, infraestructures,salut o seguretat configuren el moll de l'ós de l'ordre del dia del nou govern.

Economia i polítiques d'ocupació

El repte assumit per Artur Mas, en diverses declaracions públiques, és reduir la xifra de 565.000 aturats que actualment hi ha a Catalunya. Mas es va comprometre a dirigir una política per reduir aquesta taxa a la meitat. En aquesta línia, Mas haurà de replantejar els crèdits salari dirigits als 5.000 joves "ni-ni". D'aplicar aquesta mesura, Mas tindria hipotecats uns 20 milions d'euros. A més Mas haurà de bregar-se en els recursos plantejats per les elèctriques sobre la distribució del mapa eòlic de Catalunya.

Autogovern i aplicació de l'acord de finançament

Mas va advocar en el debat d'investidura per una "segona transició". Un objectiu que neix per la retallada de l'Estatut operada per la sentència del Tribunal Constitucional. Si bé en la legislatura passada es va arribar a un nou pacte de finançament que s'haurà de renegociar, Mas ha posat com estrella del seu programa de govern un nou pacte fiscal en la "línia del concert econòmic". Això és de reducció del dèficit fiscal de Catalunya respecte Espanya. Tot i que a darrera hora es van traspassar les línies de Regionals, el Govern té pendent de traspàs la gestió de les beques, una història reclamació de la Generalitat.

Reducció de l'Administració pública

Artur Mas vol "esporgar" l'administració catalana. A Catalunya hi ha aproximadament mig milió de treballadors públics, dels quals 165.000 són treballadors directes de la Generalitat i altres 35.000 treballen en consorcis i altres entitats dependents de l'administració autonòmica.

Tots ells, així com els docents dels centres concertats, cobren un 5% de mitjana menys que fa un any. Mas va proposar una retallada del 25% de l'estructura política de la Generalitat. De moment ha reduit les conselleries a 11, ara caldrà veure si la reducció es porta a terme en un segon nivell de comandament polític.

Sobre el deute públic de la Generalitat, CiU haurà de seguir treballant perquè passi del 2,4% del PIB del 2010 a l'1,3% el 2011.

Infraestructures

Per dirigir aquest departament, Mas ha escollit l'alcalde insígnia de CiU, Lluís Recoder, premiat per la seva gestió "transparent" a Sant Cugat del Vallès. Recoder haurà de planificar els traspassos de Rodalies i Regionals i l'obertura de l'aeroport d'Alguaire.

En aquesta línia el govern d'esquerres ha deixat lligat l'AVE Madrid-Barcelona-frontera francesa i l'arribada del metro a l'aeroport, tot i que el Govern haurà de clarificar el seu paper en la futura gestió del Prat, la finalització del canal Segarra-Garrigues i el polèmic Quart Cinturó. Pel que fa al subministrament d'aigua, tot i que el tripartit afirma que està garantit, CiU no vol deixar d'intentar l'històric transvasament del Roine.

Salut

Material sensible. Mas mai s'ha mostrat partidari del copagament o cofinançament sanitari, però ha posat al capdavant del departament un dels seus defensors, Boi Ruiz.

Educació

La reducció del fracàs escolar és el primer punt clamat per Mas, ja que actualment  el 30% dels catalans de 16 anys no acaba l'ESO. Una altra prioritat és l'impuls de la Formació Professional. A la universitat pública, el major repte és el seu finançament i el canvi en el seu model de govern.

Mas i el seu equip hauran de concretar quins gestos de complicitat fan als centres concertats i si mantenen apostes emblemàtiques del tripartit com la 'Setmana Blanca' el febrer, els criteris d'elecció de centre, la introducció dels ordinadors portàtils, la jornada intensiva de juny i el començament del curs escolar en la primera setmana de setembre. Per torejar amb aquesta situació, Mas compta amb Irene Rigau, defensora dels centres concertats i amb una àmplia experiència en el sector educatiu de Catalunya.

Seguretat

Mas ha confiat un departament "inquiet" com és el d'Interior, 16.000 mossos esperen els seus canvis. Per dur-ho a terme, Mas ha posat al capdavant del departament a un home de màxima confiança i acostumat a governar, Felip Puig.

Puig ja ha agafat el toro per les banyes i abans de ser nomenat ja ha avisat que retocarà els 80 quilòmetres hora, les càmeres a les comissaries i el Codi Ètic de la policia de Catalunya. A més Puig, haurà de tornar a restablir ponts amb els Bombers, col·lectiu que va quedar tocat després de la mort  de cinc efectius durant l'incendi d'Horta de Sant Joan.