En el judici, que ha comptat amb la declaració de quatre testimonis -l’extinent d’alcalde Joan Berlanga, dos funcionaris i el cap de la comissaria de Mossos de la ciutat-, Fiscalia ha mantingut que se'l condemni per desobediència greu, mentre que la defensa ha demanat l'absolució. Serracant ha insistit que "el deure d'impedir queda contrastat pels fets. Ningú va poder impedir la voluntat ciutadana". Ha justificat la signatura del decret, el de la cessió dels centres escolars, per marcar "un criteri únic" i "centralitzar competències".
Ha admès que aquells dies estaven oberts els dies previs i que va ser "gràcies a la mobilització ciutadana" i que "havien rebut instruccions per posar el cos de la Policia Municipal al servei de la resta de cossos de seguretat i així es va fer", però, ha prosseguit, "és obvi que ni Policia Municipal ni Mossos van poder clausurar" les escoles. Ha demanat fer un exercici de memòria de l’ambient que hi havia aquells dies, "de molta complexitat", ha remarcat i ha recordat que hi havia una gran mobilització de la població.
"No tenia efectes jurídics"
El secretari de l’Ajuntament de Sabadell ha corroborat que la signatura del decret de l’alcalde "no tenia efectes jurídics" i és que, tal com ho ha definit, "era una mera declaració política". Així mateix, ha incidit que “no es van donar ordres”. Una afirmació que també ha fet Berlanga, que ha destacat que no se'n va donar “a cap treballador”, com tampoc “es van destinar recursos ni econòmics ni humans”.[noticiadiari]71/37770[/noticiadiari]
L’exregidor ha explicat que la situació “ens va desbordar” i sobre l’accés als col·legis ha precisat que “hi havia AMPAs que tenien claus” i altres persones. Ha apuntat que les jornades lectives es van dur “amb normalitat” el divendres 29 de setembre de 2017 i el 2 d’octubre, “excepte a l’Escola Nostra Llar, que va destrossar-la la Policia Nacional”.
