Podem, el partit de Pablo Iglesias, s'ha autoerigit com a àrbitre i fa dies que havia posat en marxa una negociació amb unes exigències molt altes. Alertat per la davallada de suport que li donen les darreres enquestes d'opinió, Podem intenta sumar referents de l'esquerra i del món intel·lectual a les seves llistes. I entre els seus principals objectius hi havia el líder d'Esquerra Unida, Alberto Garzón, que, finalment, ha dit "no" a l'oferta.
Pablo Iglesias, aclamat en un míting a Tarragona. Foto: Laia Solanellas/delCamp.cat
El desafiament a Pablo Iglesias
Ara bé, per a Esquerra Unida, la confluència amb Podem tenia un preu molt alt: Garzón havia de renunciar a les seves sigles perquè segons el full de ruta de Podem, aquest partit és una formació “vinculada generacionalment i culturalment al règim del 1978”, un règim que ara el partit de Pablo Iglesias vol abolir. "Sóc membre d'Esquerra Unida i aquest partit és el meu projecte. No hi renunciaré per anar a Podem. Som partidaris d'articular candidatura unitària, però no a qualsevol preu", explicava aquest mateix dilluns Alberto Garzón.
De fet, una part de les esquerres alternatives està disposada a desafiar l'estratègia de Pablo Iglesias. El mes de juliol passat es va crear la plataforma Ara en Comú, liderada per activistes socials, membres d'Esquerra Unida, Equo i també persones de l'òrbita de Podem. Sense anar més lluny, el 14 de setembre, el candidat d'Esquerra Unida a la Moncloa, Alberto Garzón, va anunciar la seva intenció de presentar-se a les primàries d'Ara en Comú i, després del fracàs de les negociacions amb Podem, és l'aposta definitiva del partit. Part d'aquest sector ha registrat recentment un partit –Unitat Popular en Comú- per tal de tenir una base legal per presentar-se a les eleccions.
Per acabar-ho d'embolicar, Gaspar Llamazares, excoordinador d’Esquerra Unida, s'ha unit a l’exjutge Baltasar Garzón i a diverses formacions polítiques i socials per promoure una llista conjunta de l'esquerra, en un model alternatiu al "Planeta Podem".
Alberto Garzón, líder d'Esquerra Unida, no s'ha entès amb Pablo Iglesias. Foto: Cristóbal Castro
Les tensions entre Esquerra Unida i Podem ja es van visualitzar en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya. El secretari general de Podem, Pablo Iglesias, i el candidat d'Esquerra Unida, Alberto Garzón, no van compartir cap míting malgrat que els seus partits es es presentaven conjuntament –al costat d'Iniciativa per Catalunya i Equo- sota el paraigua de la coalició Catalunya Sí que es Pot.
Després dels mals resultats que la coalició va obtenir en els eleccions catalanes, Garzón ha suggerit que part d'aquell fracàs es deu a la manca de pluralitat i a l'intent del partit d'Iglesias "de a monopolitzar" la campanya. És més, l'experiència en les eleccions al Parlament de Catalunya ha reforçat la posició de Podem. El partit ja ha confirmat que concorrerà a les eleccions espanyoles del 20 de desembre amb la marca Podem, i ha rebutjat així qualsevol altre nom.
"Tenim la convicció que molta gent que volia votar Podem diumenge passat [en les eleccions catalanes] no ens va trobar entre les paperetes. Per això Podem serà el nom i eix de la candidatura del canvi per a les eleccions espanyoles", es pot llegir en un text fet públic per la formació. Ara bé, a Catalunya es mantindrà la fórmula de la coalició Catalunya Sí que es Pot per al 20-D, tot i que que encara no s'ha concretat si mantindran el nom o buscaran una fórmula mixta.
Tot apunta que malgrat que Podem, ICV i Esquerra Unida i Alternativa aniran junts a Catalunya –amb un grup propi al Congrés espanyol-, els referents estatals d'aquests partits ho faran separadament i amb una competència que s'entreveu fratricida.
El Bloc Nacionalista Valencià rebutja Podem
Al País Valencià, les aigües també estan remogudes. La militància del Bloc Nacionalista Valencià, ha refusat per una àmplia majoria que la coalició d'esquerres Compromís –integrada pel Bloc Nacionalista, Iniciativa del Poble Valencià i Verds Equo i independents, entre d'altres- pacti una candidatura conjunta amb Podem. Una decisió que inevitablement crearà tensió amb la líder de Compromís, Mònica Oltra, partidària d'un pacte amb la formació de Pablo Iglesias.
El trencaclosques polític sembla que està més clar a Galícia, on Podem ha anunciat un preacord per concórrer amb els nacionalistes d'Anova –liderats per l'històric Xosé Manuel Beiras- i la marca gallega d'Esquerra Unida i formar una candidatura conjunta per al Congrés dels Diputats que, almenys de moment, deixa fora el Bloc Nacionalista Gallec.
El mosaic de candidatures en les properes eleccions espanyoles es presenta complex, no només en la pluralitat de colors polítics i sinó també en la interacció dels estrats autonòmics i nacionals. L'objectiu comú de la ruptura serà suficient per aglutinar l'ampli espai de "les esquerres pel canvi"?.
