A les portes de la sentència del Tribunal Suprem sobre el judici de l'1-O, els engranatges dins de l'independentisme grinyolen. A la falta d'unitat estratègica se suma l'intercanvi de retrets entre l'ANC i ERC en les dues últimes setmanes, una constatació de la distància que existeix entre l'entitat que ha estat el motor del procés al carrer en els darrers anys i els partits. I molt especialment amb el dels republicans. Les relacions s'evidencien rovellades just quan queda un mes per a la Diada de l'Onze de Setembre, esbossada com l'avantsala de la resposta a les eventuals condemnes als presos. Es reclama unitat per a la resposta, però les peticions, que la setmana passada van liderar ANC i Òmnium, es fan des des de l'exhibició del desencant recíproc. 

"L'ANC s'equivoca. S'ha convertit en un contrapoder. En lloc de facilitar l'acumulació de forces, crec que està pervertint la voluntat diàfana de l'independentisme de ser flexible, obert, poc rigorós respecte de les patents de catalanitat", deia dimarts a RAC 1 l'excap de files d'ERC al Congrés Joan Tardà. I la presidenta de l'Assemblea, Elisenda Paluzie, ha replicat aquest dimecres que "l'essència" de l'ANC des que va néixer és, precisament, "condicionar" l'agenda política i que, en tot cas, és ERC qui té "la pell fina". 

Els partits no han superat la desunió ni tampoc ho ha fet l'ANC, que continua defensant la unilateralitat i el xoc amb l'Estat. Els seus moviments no estan compassats amb els que fan les formacions polítiques, que busquen la fórmula per fer front als efectes de la judicialització al mateix temps que batallen per l'hegemonia. Tot i que el mateix Carles Puigdemont ha assenyalat com a "preocupant" una deriva antipartits de l'entitat, l'escalada verbal pública l'han protagonitzada majoritàriament amb ERC, que ha sortit reforçada electoralment abanderant un independentisme de perfil dialogant amb l'Estat. A diferència de Junts per Catalunya (JxCat), els republicans encapçalen les enquestes sobre les futures eleccions catalanes.

Unilateralitat versus via pactada amb l'Estat

Entre els republicans ha crescut el malestar amb l'ANC perquè consideren que des de l'entitat se'ls atribueix un retorn a l'autonomisme i una "traïció" al capital de l'1-O. Especialment des de que ha tancat files a l'entorn d'una estratègia que passa per buscar una via pactada amb el govern de Pedro Sánchez i que té com a paradigma l'abstenció dels republicans a la investidura fallida. Es tracta, argumenten els d'Oriol Junqueras, de garantir un paper influent i de ser conscient que caldrà gestionar un conflicte que a hores d'ara està enquistat i que requerirà d'una resposta a la sentència que no suposi un retrocés.

Però, des de sectors de l'ANC i de l'independentisme que abracen la via de la unilateralitat, aquest posicionament és vist com un desmarcatge del rumb de la tardor del 2017 i ho atribueixen a la lluita per l'hegemonia entre ERC i JxCat. En els darrers mesos, l'Assemblea ha intentat pressionar el Govern perquè enfilés el camí de la desobediència i fes efectiva la declaració d'independència, una acció que, per ara, no està prevista per cap dels dos partits que piloten l'executiu.  

Paluzie ha fet esforços per assenyalar que no és cert que s'estigui alimentant des de l'entitat un clima anti-ERC i que, en tot cas, la crítica als partits es fa de forma generalitzada. Ha posat com a exemple que les declaracions més dures que ha fet com a presidenta de l'Assemblea van ser contra JxCat pel pacte amb el PSC a la Diputació de Barcelona. Ha obviat, però, que les protestes per aquest acord també es van estendre a la seu dels republicans. A més, a les passades eleccions municipals l'entitat va remar a favor de les candidatures sorgides de les primàries independentistes que, en el cas de Barcelona, va encapçalar Jordi Graupera. 

Un xoc que té com a punt d'inflexió la campanya del 21-D

Tardà i Paluzie no han fet més que posar veu a un allunyament que es va a començar a forjar a la campanya de les eleccions del 21-D del 2017. Tot i que aleshores Paluzie no era la presidenta de l'ANC, ha defensat que l'entitat ha estat "molt curosa" de mantenir la "neutralitat i l'apartidisme". Però a les files republicanes encara cou com en aquells comicis, celebrats en el moment més convuls del procés, l'entitat es va posicionar a favor de Carles Puigdemont en plena pugna amb Oriol Junqueras. S'hi sumen les peticions d'investir el líder de JxCat després que el president del Parlament, Roger Torrent, suspengués el ple per proclamar-lo a distància i les posteriors xiulades als republicans a les mobilitzacions que es van fer a les portes de les presons quan els processats van ser traslladats a Catalunya.

Tot plegat, un caldo de cultiu que està enterbolint una Diada que tots els actors situen de nou com l'arrencada d'un curs polític que haurà d'estar marcat per la mobilització. La setmana passada ja van ser els exconsellers d'ERC Josep Huguet i Anna Simó els que van explicitar que, per primera vegada en molts anys, no pensen participar a la manifestació que convoca l'ANC. L'argument no és que no s'hagi reservat un espai per a dirigents de partits -pretext en el qual s'escuda l'entitat- sinó perquè consideren que s'està alimentant un clima hostil contra el seu partit i que l'entitat ha canviat la vocació mobilitzadora transversal amb la qual va néixer sota la presidència de Carme Forcadell. En un article a NacióDigital, Huguet va advertir del risc de "tornar a la marginalitat" el moviment independentista. "Valoro el que representa l'ANC i ara em fa patir", va dir Tardà, tot resumint la visió que està penetrant a les files del seu partit. 

En aquest clima, entre bambolines se segueix explorant la pretesa unitat a curt termini, que passa per enterrar les destrals per centrar-se en la mobilització antirepressiva, el vector en què l'independentisme troba el mínim comú denominador. La Diada serà un primer test, però la resposta a la sentència serà la prova del cotó definitiva.